La directora insular d’Infància i Família del Consell de Mallorca, Mari Ángeles Fernández, ha explicat als policies tutors de Mallorca els primers resultats del Programa d’Atenció Socioeducativa per a Menors de 14 anys Infractors (PAMI) que l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) va posar en marxa el passat mes d’abril. Mallorca, la Comunitat Valenciana i Aragó són els únics territoris de l’Estat on s’ha implantat aquest recurs, que té com a finalitat prevenir, avaluar, corregir o derivar situacions de conflicte social mitjançant l’educació del jovent en valors de convivència i la introducció de canvis en l’entorn familiar i social que en possibilitin el desenvolupament integral com a persona.
Als menors de 14 anys que comenten fets considerats delictes pel Codi penal no se’ls pot exigir responsabilitat penal i queden exclosos de justícia penal juvenil. Quan es dona un cas, la Fiscalia de Menors el notifica a l’autoritat competent en matèria de protecció, que a Mallorca és l’IMAS, a fi que aquesta valori la situació i promogui les mesures de protecció oportunes. En aquest sentit, ha explicat Fernández, «el programa parteix de la necessitat d’oferir una resposta educativa i terapèutica que permeti a aquests joves una reparació efectiva, una presa de consciència dels fets i de les conseqüències, per evitar que reincideixin» i, per això, ha afegit: «l’adolescent ha de ser protagonista i part activa del seu propi procés de reparació. Això s’aconsegueix estimulant les habilitats sociocognitives i treballant, no només amb ell, també amb el seu entorn i amb la víctima».
A cada cas derivat se li assigna un educador social de referència, perquè el valori i determini el recurs més adient per iniciar-ne el procés, que té en compte tres factors: la situació personal i familiar, el fet infractor i la víctima.
Els educadors socials del PAMI, servei que l’IMAS té concertat amb el GREC, han rebut un total de 65 expedients. Les edats van dels 11 als 14 anys i les tipologies dels delictes més comunes són: infraccions irrellevants contra el patrimoni, lesions, assetjament o furts, que majoritàriament tenen a veure amb conductes o actituds agressives, provocades per la manca de control i gestió emocional de la ràbia i de la frustració.
Pel que fa a la persona perjudicada, majoritàriament són altres adolescents, seguit d’empreses privades i gent gran. Minoritàriament es troben els organismes públics. El municipi amb major incidència és Palma, seguit de Manacor, Calvià, Capdepera o Felanitx.
L’equip du un control telefònic constant de les famílies que participen en el programa, la majoria de les quals s’ha mostrat col·laborativa i hi ha participat. Les entrevistes presencials inicials es complementen amb altres de seguiment i conciliació o amb la persona perjudicada. Arran d’aquestes, alguns dels menors han estat derivats a tallers socioeducatius vinculats amb la infracció comesa. Amb tot, un 63 % dels casos derivats romanen oberts o estan en procés.
Actualment, hi ha dos tallers en marxa (un a Palma i un altre a Manacor) d’habilitats socials i pensament prosocial i, abans que acabi aquest mes, en començaran quatre més: un taller de ràdio (Escolta’t), un altre d’habilitats socials i pensament prosocial, de convivència i un darrer per aprendre a prendre decisions.
La directora insular d’Infància i Família de l’IMAS ha explicat als més de trenta policies tutors que s’han congregat al poliesportiu de Consell que «la col·laboració de les institucions de l’àmbit de la infància per intervenir davant les infraccions dels menors de 14 anys és essencial i permet ordenar els recursos econòmics i personals d’una manera més eficient i disminuir conductes antisocials futures, mitjançant una intervenció primerenca de cost inferior a les intervencions protectores o coercitives posteriors. Hem de fomentar programes com aquest, que permeten que els joves puguin convertir-se en protagonistes positius de la seva història, cosa que els permetrà integrar-se en la societat de manera lliure, compromesa i, especialment, responsable.»
El PAMI forma part del Model d’atenció centrat en la persona, amb el qual treballen totes les àrees de l’IMAS des de fa anys, ja que cerca obtenir els majors índexs de reinserció, individualitzant el tractament de cada cas, ajustant la intervenció a les necessitats reals i, per tant, donant una resposta concreta, segons les necessitats pròpies que presenta cada infant.



Les places es destinen a residències públiques i a les Unitats de Conductes Addictives
El CPAP Llar de Felanitx i la cooperativa d’ensenyament Es Lledoner organitzen una diada per fomentar l’envelliment actiu i l’intercanvi entre generacions
El president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, participa en la visita al projecte, que reforçarà la xarxa pública d’atenció a la dependència al Pla de Mallorca
El recurs disposarà de 10 noves places, previstes dins les 137 que la institució insular habilitarà enguany per reforçar la xarxa d’habitatge concertat
La celebració s’estén durant aquesta setmana i la pròxima a tots els centres residencials gestionats pel Consell de Mallorca
El president del Consell, Llorenç Galmés, i el president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, presenten aquesta iniciativa estratègica davant la dificultat per accedir a un habitatge
La iniciativa solidària beneficiarà infants dels centres d’acolliment residencial i nins i nines que viuen amb famílies acollidores
L’experiència, impulsada el 2023 i recollida en l’Anuari de la joventut de les Illes Balears 2025, reforça el treball comunitari i en xarxa entre serveis
L’activitat s’emmarca dins el projecte que l’IMAS desenvolupa des de fa cinc anys amb el centre i que enguany treballa les emocions com a fil conductor
El Govern valora 17 projectes per construir l’ampliació i l’IMAS en gestionarà les places noves per reforçar l’atenció a la gent gran
La reforma del projecte «Pista d’aterratge» permet passar de 12 a 16 places residencials i millorar els espais i l’atenció educativa de nins, nines i adolescents tutelats per l’IMAS
Els nous consellers i conselleres infantils i adolescents han pres possessió del càrrec i han llegit un manifest on reivindiquen el dret a participar i a ser escoltats