Un total de 175 de joves entre 11 i 14 anys que han comès alguna infracció, però que per la seva edat no són imputables, han participat en el primer any de funcionament del Programa d’Atenció Socioeducativa per a Menors Infractors (PAMI) que l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) va posar en marxa l’abril de 2021 amb l’objectiu de dotar-los d’eines que contribueixin a evitar-ne la  reincidència.

Mallorca, la Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó són els únics territoris de l’Estat on s’ha implantat aquest recurs destinat a prevenir, corregir o derivar situacions de conflicte social mitjançant l’educació de la persona menor d’edat en valors de convivència i la introducció de canvis en l’entorn familiar i social que possibilitin el seu desenvolupament integral com a persona. 

La consellera de Drets Socials i presidenta de l’IMAS, Sofia Alonso, s’ha mostrat molt satisfeta amb el balanç dels primers mesos de funcionament del programa que “han seguit amb constància 6 de cada 10 joves i hem trobat molta implicació també per part de les famílies. Tot i ser un projecte de caràcter voluntari, hi ha un percentatge molt significatiu de pares i mares que han entès que un fet negatiu es pot transformar en una experiència educativa i constructiva per als seus fills”.

Quan es produeix un cas, la Fiscalia de Menors el notifica a l’autoritat competent en matèria de protecció, que a Mallorca és l’IMAS, a fi que aquesta valori la situació i promogui les mesures oportunes. “El programa parteix de la necessitat d’oferir una resposta educativa i terapèutica que permeti a aquests joves una reparació efectiva, prendre consciència del que han fet i de les conseqüències, per evitar que reincideixin”, ha explicat la directora insular d’Infància i Família, Maria Ángeles Fernández Valiente. Per això, ha afegit, “l’adolescent ha de ser protagonista i part activa del seu propi procés de reparació. Això s’aconsegueix estimulant les habilitats sociocognitives i treballant no només amb ell, també amb el seu entorn i amb la víctima”.

120 dels 175 joves amb qui han treballat els educadors socials del PAMI, servei que l’IMAS té concertat amb el GREC, són d’al·lots, front a 55 que són al·lotes.  Pel que fa a la tipologia de les infraccions, les més comunes són casos de furt, assetjament o bullying, així com infraccions irrellevants contra el patrimoni, lesions o amenaces que majoritàriament tenen a veure amb conductes o actituds agressives, provocades per la manca de control i gestió emocional de la ràbia i de la frustració.

Pel que fa a la persona perjudicada, majoritàriament són altres adolescents, seguit d’empreses privades i persones majors d’edat. De manera minoritària, s’hi troben els organismes públics.

En quant a les intervencions, s’han fet 325 contactes telefònics amb les famílies, tant inicials com de seguiment. D’altres intervencions són les entrevistes inicials (114) o de seguiment (111), així com amb la persona perjudicada (16) o de conciliació (15) i 52 derivacions a activitats de formació, entre d’altres iniciatives.

El director educatiu del GREC, Sebastià Gibert, ha destacat “la dimensió educativa i no punitiva del programa. Cercam que les infraccions comeses siguin un fet aïllat”. Gibert ha explicat que a cada cas “se li assigna un educador de referència que acorda directament amb el o la jove l’itinerari educatiu individual que haurà de seguir. Un 70% de les accions són de reparació indirecta com la participació en tallers. El treball grupal és fonamental per assolir objectius”.

Aquestes formacions s’han duit a terme a Palma, Inca i Manacor, i tenen com a finalitat “dotar-los d’habilitats socials i pensament pro-social, per a encaminar-los a aprendre a prendre decisions, millorar la convivència i fer bon ús de les noves tecnologies”, ha explicat la responsable d’Infància de l’IMAS.

El PAMI forma part del model d’atenció centrat en la persona, amb què treballen totes les àrees de l’IMAS des de fa anys, ja que cerca obtenir els majors índexs de reinserció individualitzant el tractament de cada cas, ajustant la intervenció a les necessitats reals i, per tant, donant una resposta concreta segons les necessitats pròpies que presenta cada infant.

La presidenta de l’IMAS, Sofia Alonso, ha remarcat la necessitat de “prevenir conductes antisocials futures mitjançant una intervenció primerenca de repercussió inferior a les intervencions protectora o coercitiva i fomentar programes com aquest que permeten que els joves puguin convertir-se en protagonistes positius de la seva història, integrar-se en la societat de manera lliure, compromesa i, especialment, responsable”.