Analitzar la situació dels infants i adolescents de Mallorca i recaptar informació sobre les necessitats, recursos i oportunitats de les famílies i agents socials implicats en la seva atenció per articular propostes d’acció a partir de les demandes expressades són els objectius del Diagnòstic sobre el benestar d’infants i adolescents a Mallorca, presentat avui pel Departament d’Infància i Família de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). 

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, acompanyada per la presidenta de l’IMAS, Sofia Alonso, el conseller de Presidència, Javier de Juan i la directora insular d’Infància i Família, María Ángeles Fernández, han participat en l’acte on s’han donat a conèixer els resultats de l’estudi que reflecteix la situació del col·lectiu a l’illa i que apuntala les bases del que serà el futur Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i Adolescència de Mallorca (PADIAM).

«És un dia molt important per nosaltres, com a institució, i també per Mallorca, perquè feim una passa important pel benestar dels infants i joves de tota l’illa, prèvia a la posada en marxa d’un pla insular que ens permeti desenvolupar les polítiques d’atenció a la infància d’una manera més precisa, més encertada i més ajustada a la realitat dels nostres joves», ha explicat Cladera.

Un total de 4.643 persones, algunes de les quals també han estat a la presentació, han participat en l’elaboració del document elaborat a partir de quatre tipus d’enquesta: a infants i adolescents d’entre 10 i 17 anys (1.335), a famílies, per recollir informació sobre infants de 0 a 10 anys (3.148), a personal tècnic del Govern, Consell i Ajuntaments (122) i a professionals d’entitats relacionades amb la infància i l’adolescència (38).

«La vostra perspectiva ens ha permès obtenir una radiografia fidel de la realitat. Ara tenim els resultats; toca continuar fent feina: analitzar, proposar, intercanviar opinions. Ho hem de continuar fent tots junts. La participació infantil, la inclusió d’infants i joves en les decisions que els afecten, és essencial», ha dit la presidenta de l’IMAS.

S’ha recaptat informació sobre salut, l’entorn, la família, el temps d’oci, serveis socials, esports, espais públics, vida digital, mobilitat, mitjans de comunicació, medi ambient, igualtat o educació. Eixos d’estudi que determina UNICEF a la seva Guia per al desenvolupament de Plans d’Infància i Adolescència en Governs Locals. La presidenta de l’organització a les Balears així com el director de l’Oficina Balear de la Infància i Adolescència i altres representants de les administracions autonòmica i insular amb competències educatives, socials o sanitàries en l’àmbit de la infància i adolescència també han assistit a l’acte.

Algunes dades
Per elaborar el diagnòstic, s’han recollit respostes de 53 municipis de l’illa i dades d’alumnat de més de 500 centres educatius, el 58,7 % dels quals són centres públics de primària. Quasi una de cada cinc respostes són sobre infants matriculats a centres concertats.

Les primeres reflexions dels professionals de l’àmbit així com de la resta de participants han estat recollides a la revista Mirades cap a la infància i l’adolescència, que també s’ha presentat avui. Aquest primer anàlisi és el resultat de tres trobades organitzades per l’IMAS a la UIB una vegada ja s’havien recaptat totes les respostes i en les quals es va concloure que, en general, els infants tenen les necessitats bàsiques cobertes i se senten ben segurs a les seves llars (3,8 sobre 4), si bé troben a faltar més temps d’oci amb les seves famílies.

El jovent d’entre 10 i 17 anys demana més informació sobre alimentació saludable i disseny de menús i esport. Les nines estan més interessades a saber més sobre sexualitat i també són les més preocupades per la salut mental, encara que ambdós gèneres mostren interès per estar bé emocional i psicològicament. Els grups més joves confirmen que a l’escola se senten cuidats i que se’ls faciliten recursos per abordar les necessitats emocionals. Al centre educatiu, la distància emocional augmenta amb els cursos. Es destaca la necessitat d’eines per conèixer millor l’ansietat i la depressió.

Com a curiositat, bona part de les respostes indiquen que la pandèmia no ha canviat gaire les relacions, la dedicació als estudis o a activitats d’oci relacionades amb el centre educatiu.

Els resultats de l’estudi en l’àmbit del maltractament recullen que el 30 % de les agressions que reben infants i joves són verbals, que es donen majoritàriament en l’entorn escolar i al carrer, i que els motius principals són les característiques del cos, la ideologia, la manera de vestir i els gustos i aficions.

D’acord amb les respostes de les famílies, els seus infants consideren el municipi on viuen com un lloc agradable (89,7 %) i la valoració dels parcs i espais públics és prou bona (mitjana de 3 sobre 4). A l’hora de reclamar millores coincideixen amb els adolescents en reclamar més activitats d’esbarjo, una oferta lúdica i esportiva més econòmica i adaptada a totes les franges d’edat.

El joves entre 10 i 17 anys troben a faltar espais on puguin donar la seva opinió i associacions juvenils on participar; qüestió que també subratllen des de les entitats i que corroboren la necessitat de posar en marxa un Consell de la Infància i l’Adolescència, tal com preveu la institució insular, que és l’única administració en tot l’Estat que compta amb un òrgan participatiu de característiques similars per a infants i adolescents amb mesura de protecció.

Pel que va a la seva vida digital, un 74,6 % té comptes oberts en diferents xarxes socials i el 64,6 % considera que se’ls respecta la intimitat en fer-les servir; un 57,5 % troba que disposa de suficient informació sobre els possibles perills de l’entorn digital.

Podeu consultar tot el document aquí.