La consellera de Benestar i Drets Socials i presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Margalida Puigserver, ha presentat avui els resultats definitius del II Recompte de Persones Sense Sostre a Mallorca el qual es dugué a terme el passat 22 de març.
Per poder dur aquest projecte impulsat per l’IMAS, s’ha comptat amb la col·laboració de més 200 persones que des de les 21 hores fins a la una de la matinada aproximadament, es desplaçaren per diferents zones de Palma i de la part forana amb l’objectiu de conèixer la realitat de les persones sense llar a l’illa de Mallorca per tal d’adequar i millorar els recursos i serveis d’atenció adreçats a aquest sector de la població.
Per aquest fet, enguany, en el marc d’aquest segon recompte, s’han introduït canvis en la metodologia de recollida de la informació per tal d’obtenir més i millor informació, tant qualitativament com quantitativament. Així, s’han dut a terme modificacions en els models d’enquesta adreçats a les persones que aquell mateix vespre pernoctaven en allotjaments de la xarxa d’inclusió i es vol complementar aquesta informació amb dades provinents dels professionals de les entitats del tercer sector que treballen amb aquest col·lectiu, així com també amb dades provinents dels professionals dels serveis socials municipals. Tota aquesta informació serà la base sobre la qual s’assentarà l’Estratègia d’Atenció a Persones Sense Llar de Mallorca.
En aquest sentit, cal recordar que el primer recompte de persones sense sostre de Mallorca es va dur a terme l’any 2015, si bé les dades no es varen poder presentar fins el darrer trimestre de l’any passat. En aquesta ocasió, l’IMAS ha apostat per la innovació tecnològica per tal que els voluntaris poguessin enviar directament les dades que recaptaven al carrer a la seu central d’una manera immediata.
D’acord amb aquest estudi, s’ha conclòs que un total de 209 persones viuen al carrer, de les quals 188 s’han localitzat a Palma i 21 a diferents municipis de Mallorca. Si bé en tots els casos s’ha intentat conèixer un poc millor la situació d’aquestes persones, cal tenir en compte que en algunes preguntes no es disposa de la totalitat de les respostes ja que es va respectar la voluntat d’alguns dels entrevistats que es mostraven reticents a explicar alguns aspectes de la seva vida.
Dades
D’acord amb aquest segon estudi, s’han comptabilitzat un total de 209 persones al carrer, enfront de les 156 que es localitzaren el 2015. D’aquest total, 188 són a Palma i la resta a la part forana. Pel que fa al seu perfil, 170 són homes mentre que, per franja d’edat, la gran majoria (92) tenen entre 40 i 59 anys.
Dels 209 que s’han localitzat, un total de 51 estaven a un carrer o plaça mentre que 48 eren a barraques o campaments. Igualment, un total de 119 tenen diferents pertinences amb ells (bosses, embalums…) i 46 fins i tot tenen una mascota de companyia.
Pel que fa a les entrevistes personals, un total de 144 dels 209 han accedit a respondre, dels quals quasi la totalitat (95) duen 10 o més anys vivint a Mallorca. En quant al nivell d’estudis, la gran majoria (69) només tenen estudis primaris, 33 han finalitzat els estudis obligatoris no universitaris, i 13 han acabat la universitat o disposen d’estudis equivalents. En quant a la nacionalitat, 84 són espanyols, 40 de d’altres països de la Unió Europea, 12 d’Àfrica, 3 d’Amèrica Llatina i 5 d’altres països per determinar.
Respecte al temps que fa que quan viuen al carrer, un total de 93 asseguren que hi pernocten de manera continuada des dels darrers cinc anys (entre 2010-2016) i 78 asseguren que encara tenen relació amb la família. En aquest sentit, 79 asseguren que la manca de feina els ha obligat a dormir al carrer, mentre que 47 diuen que es per manca de doblers.
Actuacions
En aquest sentit, la consellera ha apuntat que la institució insular treballarà damunt tres eixos a curt i mig termini. El primer d’ells és el de millorar els recursos dels serveis comunitaris bàsics, és a dir, millorar la prevenció comunitària. El segon dels eixos que ha destacat Puigserver és el d’adequar els recursos existents de la xarxa d’inclusió social, i el tercer el d’ampliar la cartera de serveis de l’IMAS per tal de posar en marxa nous recursos, com per exemple implantar el housing first o habitatges tutelats.
El projecte vol identificar, difondre i realçar les iniciatives d’èxit desenvolupades pels serveis socials comunitaris bàsics de Mallorca
La Guia per a la prevenció i el primer abordatge de la conducta suïcida i el Protocol de prevenció i atenció a la conducta autolítica donen suport als equips que treballen amb infants i adolescents tutelats i s’emmarquen en el Pla Insular d’Infància i Adolescència i el PARMA
La vicepresidenta de l’IMAS i Salut Pública han recordat la importància de la «prevenció» durant l’administració del vaccí a la residència La Bonanova
El president de l’IMAS lamenta que el secretari d’Estat de Joventut i Infància i el delegat del govern a les Illes segueixen sense oferir cap mena de solució davant la crisi migratòria
El servei de protecció de menors del Consell de Mallorca atén 463 menors migrants no acompanyats, més de deu vegades per sobre de la seva capacitat
La iniciativa forma part de l’estratègia de la institució insular per aconseguir una Mallorca sense barreres i una societat més inclusiva
El SAI-DIC s’inicia amb 100 places i un equip multidisciplinari que oferirà intervenció personalitzada dins les llars de tota l’illa
La secció de Promoció de l’Autonomia Personal de l’IMAS inicia el nou curs amb més participants que mai coincidint amb el Dia Internacional de la Gent Gran
L’activitat, que s’emmarca dins els actes organitzats pel Dia Internacional de les Persones Sordes, ha comptat amb el suport de bucles magnètics i del Servei d’Intèrprets de Llengua de Signes
La publicació, que s’emmarca dins el Pla d’Acolliment Residencial de Mallorca, defineix el paper dels psicòlogs dins la xarxa i neix de la col·laboració entre professionals de l’IMAS i entitats concertades
El president Galmés ha defensat la igualtat d’oportunitats i ha rebut en audiència la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears, que enguany celebra el seu 20è aniversari
Guillermo Sánchez, president de l’IMAS i conseller de Benestar Social, denuncia que, tot i reconèixer la gravetat de la situació migratòria, el Govern d’Espanya només ha aprovat un procediment administratiu per atendre adults i ha deixat fora els nins, nines i adolescents migrants no acompanyats, agreujant la saturació del sistema de protecció de Mallorca
Amb una inversió de 13,6 milions d’euros, es garanteix l’augment fins a les 18.400 hores mensuals, el que significarà 654.000 hores d’atenció fins a 2028 i que s’arribi a usuaris de 37 municipis de Mallorca