La consellera de Benestar i Drets Socials i presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Margalida Puigserver, juntament amb la directora insular d’Inclusió Social, Caterina Mas, han visitat el centre on es duen a terme els dos programes de reinserció social de reclusos i ex reclusos que s’han posat en marxa des de l’IMAS per tal de facilitar la seva reinserció.
El programa consta de dues parts diferenciades, una adreçada a persones d’aquest col·lectiu amb problemàtica de salut mental, i un altre per a presos i ex presos que no presenten aquesta problemàtica afegida. Així, si bé els dos programes són de l’IMAS, la gestió es fa de manera indirecta a través de les dues entitats: el Grec per a la població penitenciària que presenta una problemàtica afegida de salut mental, i Pastoral Penitenciària per a la resta.
Durant la visita, la consellera Margalida Puigserver i la directora insular Caterina Mas han estat acompanyades pel Secretari de Pastoral Penitenciària, Esteve Serna, i pel director del Secretariat de Pastoral Penitenciària i cura de la presó de Palma, Jaume Alemany.
Durant el 2015 s’han atès un total de 60 persones en el marc d’aquest programa de preparació per a la sortida de la presó i un programa de suport als ex presos en situació d’exclusió social, és a dir, un servei d’acompanyament a persones en situació d’exclusió social que comença al mateix centre penitenciari i acaba quan l’usuari s’ha reinsertat.
Així, el Grec ha atès durant tot l’any 2015 un total de 25 reclusos que presentaven una problemàtica afegida de salut mental, de cara a facilitar-los la reinserció. Per la seva banda, des de Pastoral Penitenciària es treballa amb aquells que no tenen cap problema de salut mental però que necessiten d’un servei d’acompanyament que els faciliti la seva reinserció. Durant l’any 2015 s’ha treballat amb un total de 35 persones, entre homes i dones, amb aquest perfil.
Des de l’IMAS s’aposta per aquest programa de reinserció social davant, per una banda, el gran volum de persones en situació d’exclusió social amb problemàtica mentals i, per l’altra, de la constatació que molts dels usuaris de la xarxa han passat pel centre penitenciari i/o tenen causes judicials pendents, la qual cosa agreuja la situació d’aquestes persones que poden entrar en una espiral perniciosa d’entrada i sortida de la presó a centres de la xarxa i a la inversa.

Les places es destinen a residències públiques i a les Unitats de Conductes Addictives
El CPAP Llar de Felanitx i la cooperativa d’ensenyament Es Lledoner organitzen una diada per fomentar l’envelliment actiu i l’intercanvi entre generacions
El president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, participa en la visita al projecte, que reforçarà la xarxa pública d’atenció a la dependència al Pla de Mallorca
El recurs disposarà de 10 noves places, previstes dins les 137 que la institució insular habilitarà enguany per reforçar la xarxa d’habitatge concertat
La celebració s’estén durant aquesta setmana i la pròxima a tots els centres residencials gestionats pel Consell de Mallorca
El president del Consell, Llorenç Galmés, i el president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, presenten aquesta iniciativa estratègica davant la dificultat per accedir a un habitatge
La iniciativa solidària beneficiarà infants dels centres d’acolliment residencial i nins i nines que viuen amb famílies acollidores
L’experiència, impulsada el 2023 i recollida en l’Anuari de la joventut de les Illes Balears 2025, reforça el treball comunitari i en xarxa entre serveis
L’activitat s’emmarca dins el projecte que l’IMAS desenvolupa des de fa cinc anys amb el centre i que enguany treballa les emocions com a fil conductor
El Govern valora 17 projectes per construir l’ampliació i l’IMAS en gestionarà les places noves per reforçar l’atenció a la gent gran
La reforma del projecte «Pista d’aterratge» permet passar de 12 a 16 places residencials i millorar els espais i l’atenció educativa de nins, nines i adolescents tutelats per l’IMAS
Els nous consellers i conselleres infantils i adolescents han pres possessió del càrrec i han llegit un manifest on reivindiquen el dret a participar i a ser escoltats