«Una societat que no cuida la gent gran és una societat que falla en allò més bàsic: el respecte i la memòria col·lectiva». Amb aquestes paraules ha conclòs el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, la XIV jornada «Una mirada a la protecció de les persones majors», que s’ha celebrat avui a la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB. Una cita que, en el marc del Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a la Gent Gran, que es commemora el proper diumenge, ha reunit prop d’un centenar de professionals dels serveis socials de Mallorca per reflexionar i compartir experiències sobre el bon tracte, la prevenció i l’acompanyament.
El president de l’IMAS i conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez, ha destacat durant la inauguració de l’acte la importància d’un abordatge comunitari: «el bon tracte no només implica protegir, sinó reconèixer i fer valer el paper actiu de la gent gran en la nostra societat. Aquesta jornada vol ser una eina de consciència i d’acció per a tots els agents socials implicats».
Comunitat i cultura com a eines preventives
La primera taula rodona, moderada per la directora insular d’Atenció Comunitària i Promoció de l’Autonomia Personal, Catalina Maria Mascaró, ha tractat les activitats comunitàries com a eines de prevenció.
En aquest sentit, Cati Miralles, cofundadora i psicòloga de Mallorca Integra, ha explicat com la participació activa en l’entorn social ajuda la gent gran a enfortir vincles, reforçar l’autoestima i prevenir situacions de vulnerabilitat. Un dels usuaris del projecte, Jaume Bernat, ha compartit el seu testimoni, destacant com «sentir-se part d’un col·lectiu» ha estat fonamental en la seva trajectòria vital.
Per la seva banda, Maria del Mar Matas, d’Apropa Cultura, ha destacat que «la cultura és una eina de transformació social, que contribueix a combatre l’aïllament, a prevenir problemes que afectin la salut i el benestar i a promoure la inclusió de la gent gran». Una idea que han reafirmat Cristina Clar, directora del Centre de Promoció de l’Autonomia Personal que l’IMAS té a Felanitx, que ha compartit experiències de dinamització comunitària des del centre, juntament amb una de les seves usuàries, Isabel Vidal, que ha destacat la importància de «sentir-se connectada amb la comunitat, activa i acompanyada».
Quan els padrins passen a ser pares
La segona taula rodona, «Padrins que cuiden», ha estat moderada per la vicepresidenta de l’IMAS, Magdalena García Gual, i ha posat el focus en una realitat sovint invisible, però cada vegada més estesa, l’acolliment d’infants i adolescents per padrins i padrines.
Les tècniques del Servei de Suport Familiar de l’IMAS, Àngela Ramis i Pilar Moyà, han presentat el contingut de l’article publicat a l’Anuari de l’envelliment de la UIB 2024, «Padrins que cuiden: una realitat dins el sistema de protecció d’infància i família». Un text que exposa com l’acolliment familiar per part de padrins és una de les tipologies més habituals formalitzades per l’IMAS. Aquesta realitat, han apuntat, «tot i estar arrelada, comporta grans reptes: canvis de rol no desitjats, conflictes intergeneracionals, manca de suport emocional i sobrecàrrega física i emocional en padrins que sovint superen els 60 anys».
«Molts d’aquests padrins viuen amb preocupació, culpa i por la situació dels seus fills i, alhora, assumeixen amb responsabilitat la criança dels nets, sovint sense els recursos suficients», ha explicat Pilar Moyà.
Magdalena Moyà, tècnica d’Intress, ha reforçat la necessitat de suport econòmic, emocional i professional per garantir un entorn protector i saludable per als infants i per als cuidadors.
Una padrina participant del programa «ACOFAM» de suport a famílies acollidores que ofereix l’entitat han compartit les seves vivències, amb emoció i honestedat, fent palesa la complexitat —però també la força— d’aquesta realitat.
Amb aquesta jornada, l’IMAS referma el seu compromís amb una societat més protectora, més empàtica i més justa amb la gent gran i amb les realitats familiars que sovint queden invisibilitzades.
La Guia per a la prevenció i el primer abordatge de la conducta suïcida i el Protocol de prevenció i atenció a la conducta autolítica donen suport als equips que treballen amb infants i adolescents tutelats i s’emmarquen en el Pla Insular d’Infància i Adolescència i el PARMA
La vicepresidenta de l’IMAS i Salut Pública han recordat la importància de la «prevenció» durant l’administració del vaccí a la residència La Bonanova
El president de l’IMAS lamenta que el secretari d’Estat de Joventut i Infància i el delegat del govern a les Illes segueixen sense oferir cap mena de solució davant la crisi migratòria
El servei de protecció de menors del Consell de Mallorca atén 463 menors migrants no acompanyats, més de deu vegades per sobre de la seva capacitat
La iniciativa forma part de l’estratègia de la institució insular per aconseguir una Mallorca sense barreres i una societat més inclusiva
El SAI-DIC s’inicia amb 100 places i un equip multidisciplinari que oferirà intervenció personalitzada dins les llars de tota l’illa
La secció de Promoció de l’Autonomia Personal de l’IMAS inicia el nou curs amb més participants que mai coincidint amb el Dia Internacional de la Gent Gran
L’activitat, que s’emmarca dins els actes organitzats pel Dia Internacional de les Persones Sordes, ha comptat amb el suport de bucles magnètics i del Servei d’Intèrprets de Llengua de Signes
La publicació, que s’emmarca dins el Pla d’Acolliment Residencial de Mallorca, defineix el paper dels psicòlogs dins la xarxa i neix de la col·laboració entre professionals de l’IMAS i entitats concertades
El president Galmés ha defensat la igualtat d’oportunitats i ha rebut en audiència la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears, que enguany celebra el seu 20è aniversari
Guillermo Sánchez, president de l’IMAS i conseller de Benestar Social, denuncia que, tot i reconèixer la gravetat de la situació migratòria, el Govern d’Espanya només ha aprovat un procediment administratiu per atendre adults i ha deixat fora els nins, nines i adolescents migrants no acompanyats, agreujant la saturació del sistema de protecció de Mallorca
Amb una inversió de 13,6 milions d’euros, es garanteix l’augment fins a les 18.400 hores mensuals, el que significarà 654.000 hores d’atenció fins a 2028 i que s’arribi a usuaris de 37 municipis de Mallorca
Artà, Campos, Llucmajor, Santa Maria, Muro i Pollença han signat avui amb la institució insular un acord pioner que garanteix la sostenibilitat dels seus centres residencials i repercutirà en el finançament de 256 places