El pressupost de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) per al 2024 contempla un augment sense precedents en la inversió de recursos, serveis i programes destinats a l’atenció de les persones amb discapacitat i les seves famílies. En concret, l’IMAS destinarà 79,6 milions d’euros a la direcció insular de Persones amb Discapacitat amb l’objectiu de fer efectius els compromisos acordats al Pacte per a les Persones amb Discapacitat 2022-2024, firmat amb les 4 federacions i les 26 entitats de l’àmbit que fan feina a Mallorca i, que recullen un increment dels preus de les places i la millora de les condicions salarials dels professionals.
«El compromís de l’IMAS amb la feina que desenvolupen aquestes entitats és ferma. Són una part essencial dels serveis socials de l’illa i per aquest motiu hem d’invertir recursos, temps i esforços en ajudar-los a engegar la feina que fan i treballar mà a mà per oferir a cada persona l’atenció específica i personalitzada que necessita», ha dit en conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez.
Per tal d’afavorir la sostenibilitat de la prestació dels serveis, garantir-ne l’accés de les persones que els necessiten i millorar les condicions en la concertació de places per poder oferir aquest model de cures, l’IMAS incrementa en prop de 13,4 milions d’euros els comptes previstos per l’any que ve a l’àrea que els gestiona. Una quantitat que suposa un increment del 17% respecte dels doblers destinats al 2023.
Els pressuposts dissenyats pel Consell de Mallorca per a l’any 2024 venen marcats, principalment, per una aposta clara de reforç de les polítiques socials. La inversió arriba a una xifra rècord en la història del Consell de Mallorca: 646 milions d’euros i més del 54% estan destinats a polítiques socials.
«Aquests pressuposts històrics tenen la voluntat ferma de fer créixer i millorar els serveis socials pensant en tot moment en poder donar a cadascú allò que necessita, estan dissenyats també per dignificar el sector i per crear noves oportunitats», ha destacat Sánchez.
En concret, la institució insular destinarà 1 de cada 2 euros al desenvolupament de polítiques socials dirigides a les persones. Dins els pressuposts generals del Consell de Mallorca es contempla la partida econòmica adreçada a l’IMAS, que al 2024 supera els 287,3 milions d’euros, un 4,5% més que al 2023.
La sessió forma part d’una programació iniciada l’octubre de 2025 que inclou activitats formatives per als sectors sanitari, educatiu i social
La sessió ha tractat la intervenció policial en relació amb les bandes juvenils, els protocols d’actuació als centres de protecció i la implantació del model Barnahus
L’IMAS participarà en la detecció, derivació i seguiment dels casos, mentre que la Fundació Natzaret desenvoluparà la intervenció familiar a Mallorca
L’IMAS aborda a Porreres estratègies inclusives en l’oci i el temps lliure i en la participació real i efectiva dels infants i adolescents
El president de l’IMAS i la directora insular de Serveis Socials, Infància i Família han visitat les 26 famílies i 42 infants que participen a la trobada
El projecte promou l’autonomia de les persones majors, acompanya les famílies cuidadores i contribueix a prevenir la soledat no desitjada
L’IMAS reprèn el curs 2026-2027 amb prop de 1.800 participants i 80 grups per fomentar l’estimulació cognitiva, l’autonomia personal i la socialització de la gent gran
L’IMAS col·labora amb la UIB en la segona edició d’un títol propi de 30 crèdits ECTS adreçat a professionals i futurs professionals de l’àmbit social, educatiu, sanitari i jurídic
També romandran tancats els centres d’atenció a persones amb discapacitat amb places concertades amb l’IMAS
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, assisteix a la trobada, que aborda propostes d’habitatge per a persones majors vulnerables i el finançament dels serveis socials municipals
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS exigeix passar de les declaracions als fets per posar fi a dècades d’exili i incertesa
Guillermo Sánchez i Magdalena Ramis defensen celebrar un referèndum i demanen una resposta internacional que posi fi a més de cinquanta anys d’espera