L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) ha realitzat per primera vegada una enquesta a les persones usuàries dels seus centres de la xarxa d’inclusió social amb l’objectiu de determinar les seves característiques i necessitats específiques i articular així polítiques efectives que donin resposta a les necessitats del col·lectiu. 

L’estudi es va dur a terme entre els mesos de gener i febrer de 2021, coincidint amb l’activació del protocol per ona de fred,  a un total de 191 de les persones allotjades a Ca l’Ardiaca, sa Placeta, Primera Acollida, Casa de Família i als pisos dels programes de Housing First i Housing Led.

La vicepresidenta segona de l’IMAS, Magdalena Gelabert, ha destacat que «cal construir el nou model d’inserció social a partir de tres pilars bàsics que seran la perspectiva de gènere, les malalties mentals i els grups d’edat perquè les necessitats de cada un dels perfils d’aquests col·lectius no són les mateixes i necessiten una atenció específica».

Actualment, més del 82% de les persones de la xarxa són homes i la presència de dones és minoritària, per la qual cosa, des de la vicepresidència segona de l’IMAS, que gestiona l’àrea d’Inclusió Social, han començat a adequar espais específics per a dones als centres de la xarxa d’inclusió i plantegen la creació d’un centre de primera acollida només per a aquest col·lectiu. Igualment, s’està treballant en la formació del personal de l’IMAS des de la perspectiva de gènere per  millorar l’atenció a les persones usuàries segons el seu sexe.

La majoria de persones en risc d’exclusió tenen entre 45 i 64 anys, un 24,6% tenen menys de 44 anys, i un 13,1% en té més de 65. En aquest sentit, el director insular, Guillermo Montero, ha explicat que ja s’han posat en marxa els tràmits necessaris per a impulsar el projecte d’un centre especialitzat en l’atenció a les persones joves amb programes específics d’inserció laboral per «evitar que visquin en l’ambient de cronificació de les persones que ja duen molts anys a la xarxa i no tenen edat per accedir al món laboral». A més, s’està treballant amb la Direcció Insular d’Atenció a Sociosanitària en l’agilització de l’accés a les residències de les persones usuàries de la xarxa majors de 65 anys com per formar el personal d’aquests centres de gent gran en l’atenció específica de les persones majors que provenen de programes d’inclusió.

El principal problema de salut que al·leguen les persones enquestades són malalties mentals (34,6%). Per donar-hi resposta, l’IMAS ja treballa en la incorporació de psicòlegs perquè tots els centres de la xarxa en disposin d’un de propi, a més dels que ja treballen a serveis com Casa de Família i sa Placeta o els programes de Housing First i Housing Led. Igualment, l’IMAS té previst treure a licitació un nou servei sociosanitari per allotjar i atendre aquelles persones sense sostre que requereixen una atenció especial, bé per problemes derivats d’una malaltia mental i per qualque tipus de discapacitat física.

La Direcció Insular d’Inclusió Social de l’IMAS compta aquest any 2022 amb un pressupost de 3,7 milions d’€ que s’emprarà majoritàriament en adquisició de noves instal·lacions i l’adequació de les instal·lacions d’acord amb les necessitats específiques de cada un dels perfils que podem trobar entre els les persones usuàries de la xarxa i que han quedat paleses arran d’aquesta enquesta.

Dades de l’enquesta

De les 191 persones entrevistades, un 82% són homes i majoritàriament de nacionalitat espanyola. Per edats, la gran majoria de les persones enquestades tenen entre 45 i 54 anys, mentre que just un 7,3%  tenen menys de 34 anys,  un 17,3% entre 34 i 44 anys i un 26,2% entre 55 i 64 anys. Quant als estudis, just un 11% reconeix no tenir cap tipus d’estudis, mentre que la majoria (un 41,9%) ha cursat estudis primaris, seguit d’un 33% que compta amb estudis secundaris i un 6,3% que ha realitzat estudis superiors.

Pel que fa als motius pels quals han perdut el lloc on vivien abans d’accedir als recursos de la xarxa, els principals són problemes econòmics (46%), laborals (31,4%), familiars (30,9%), per consum d’alcohol o drogues (27,7%) i problemes de salut (17,3%). En aquest sentit, un 40,3% de les persones enquestades assegura que vivia en una casa pròpia, mentre que un 33% ho feia a un pis compartit o a casa d’amics o familiars. Si desglossam aquesta dada des de la perspectiva de gènere, les dones majoritàriament vivien a una casa pròpia (46,9%) enfront del 39,5% d’homes. Igualment, quasi un 70% de les persones usuàries enquestades d’ambdós sexes enquestats reconeixen haver dormit qualque vegada al carrer i un 56% reconeix que l’allotjament individual seria la seva llar ideal.

Pel que respecta als ingressos econòmics, un 46,6% just compten amb ajudes públiques com la pensió (27,7%) o el subsidi d’atur (8,4%) i un 50,8% reconeix estar satisfet amb les ajudes socials. De les 191 persones usuàries entrevistades, un 37,2% ha acudit recentment a les oficines del SOIB, un 29,8% dels tallers d’inserció i un 12,6% a centres de formació. Quant a les necessitats mèdiques de les persones usuàries de la xarxa d’inclusió, el percentatge més gros (un 34,6%) assegura patir qualque malaltia mental.

Podeu consultar tota l’enquesta fent clic aquí.