El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, juntament amb el president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) i conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez, la vicepresidenta de l’IMAS, Magdalena García Gual, la directora insular d’Atenció Sociosanitària, Rosa Llobera, i la directora insular d’Atenció Comunitària i Suport a l’Autonomia Personal, Catalina Maria Mascaró, ha acompanyat usuaris i professionals de la residència pública Huialfàs al tradicional pancaritat a l’oratori de Crestatx, a sa Pobla.
«Aquesta trobada és molt més que una tradició: és una manera de reconèixer la importància de la gent gran i de la seva participació activa en la vida comunitària. Compartir jornades com aquesta ens connecta amb les nostres arrels i reforça els vincles socials que fan una societat més cohesionada», ha destacat el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés.
El pancaritat de Crestatx s’ha consolidat com una de les activitats més esperades del calendari de la residència Huialfàs i té com a objectiu fomentar la socialització, l’envelliment actiu i el manteniment de les tradicions culturals, així com reforçar el vincle amb l’entorn i el territori.
Durant la jornada, les persones residents i l’equip professional han compartit una estona de convivència i celebració en un ambient festiu i de proximitat.
Per la seva banda, el president de l’IMAS i conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez, ha assenyalat que «el pancaritat de Huialfàs és un exemple del model d’atenció que volem impulsar: centrat en la persona, obert a la comunitat i orientat al benestar emocional i social. Aquestes activitats contribueixen de manera decisiva a la qualitat de vida de les persones residents i al reconeixement de la tasca dels professionals».
La residència Huialfàs, del Consell de Mallorca i gestionada per l’IMAS, és un recurs destinat a persones grans en situació de dependència i forma part de la xarxa de serveis del Consell de Mallorca. El centre impulsa un model d’atenció centrat en la persona i promou activitats orientades a l’autonomia, la participació i el benestar emocional.
Entre aquestes iniciatives destaquen els tallers d’estimulació cognitiva, les activitats musicals, les celebracions tradicionals i els programes de banys terapèutics, així com propostes intergeneracionals que connecten la residència amb la comunitat de sa Pobla.
L’IMAS distribuirà una guia informativa amb pautes pràctiques a tots els ajuntaments per facilitar l’atenció a la ciutadania i eliminar barreres
El 100 % del que recapten els equips es destina a finançar projectes socials i sanitaris de la Fundació Sant Joan de Déu
Aquest espai punter està pensat per millorar el benestar emocional i cognitiu de les persones amb discapacitat, trastorns del desenvolupament o amb necessitats especials
Avui s’obre el termini per sol·licitar aquest suport econòmic que cobreix despeses en material i tractaments i que consolida la partida per finançar serveis de respir als familiars cuidadors
L’IMAS organitza aquesta formació que combina continguts teòrics amb una part pràctica remunerada
La creació d’una comissió d’estudi suposa la primera passa per integrar el centre a la xarxa pública de l’IMAS i reforçar l’atenció a la dependència a l’illa
Una cinquantena de famílies s’han acollit ja a aquest servei pioner que ofereix un centenar de places
Professionals i entitats de l’àmbit del tercer sector poden presentar-se a partir de dilluns que ve i fins dia 15 de maig a una nova edició que incorpora el reconeixement a la trajectòria d’un voluntariat
Deu persones treballen a l’IMAS en el marc del programa SOIB Impulsa’T 2025-2026.
El president de l’IMAS ha assistit a l’activitat on alumnes del IES Manacor han interpretat cinc peces davant les persones usuàries del centre
Les participants confeccionaran, amb la tècnica de calça i ganxet, mantes de nassos: unes flassades amb el disseny de l’icònic nas vermell de l’entitat. Aquestes peces artesanals es lliuraran a Sonrisa Médica per donar suport a la seva tasca social
La tercera sessió analitza l’impacte dels delictes tecnològics en la infància i l’adolescència i revisa l’estat de la implantació del model Barnahus a Mallorca