
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; el president de l’IMAS i conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez, i la directora insular d’Atenció Sociosanitària, Rosa Llobera, han visitat avui la Residència Oms per conèixer de primera mà el funcionament del nou sistema d’història clínica electrònica compartida, ja implantat en aquest centre i que s’està desplegant a les residències de l’IMAS. També han assistit a l’acte las consellera de Salut, Manuela García, així com responsables tècnics del Govern de les Illes Balears, del Servei de Salut i del Consell de Mallorca, que han treballat conjuntament en el desenvolupament i la implantació d’aquest sistema, que permet que els professionals dels centres residencials i els del servei sanitari públic accedeixin, de manera coordinada i en temps real, a la informació clínica de cada persona usuària.
En aquest sentit, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha explicat que «la història clínica compartida permetrà que els professionals disposin d’una visió completa i actualitzada de cada resident, independentment de si l’atenció es presta des de la residència, l’atenció primària o un hospital» i ha destacat que «aquest projecte és un exemple de com la col·laboració entre administracions i l’ús de les noves tecnologies poden traduir-se en una atenció més àgil, segura i personalitzada». Galmés ha afegit que «posar la informació al servei dels professionals significa millorar directament la qualitat de vida i la protecció de les persones residents».
Per la seva banda, el president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, ha remarcat també que «aquesta coordinació facilita la presa de decisions, redueix duplicitats i evita que es perdi informació rellevant en els trasllats o les derivacions». «És un pas molt important per reforçar la continuïtat assistencial i oferir unes cures més segures i adaptades a les necessitats de cada persona», ha conclòs.
En la Conselleria de Salut i el Servei de Salut s’ha impulsat el desenvolupament tecnològic que fa possible aquesta interoperabilitat, així com la integració dels sistemes d’informació sanitaris amb els dels centres residencials. Aquesta col·laboració permet avançar cap a un model assistencial més integrat, en què la informació clínica acompanya la persona en tots els nivells d’atenció.
La implantació del sistema permet que el personal sanitari de les residències accedeixi a la història clínica electrònica del Servei de Salut i que, al mateix temps, els professionals sanitaris puguin consultar les valoracions, els seguiments i els plans de cures elaborats als centres residencials.
Així, ambdós àmbits poden compartir informació essencial, com les proves mèdiques, els informes d’ingrés i alta, les pautes de medicació, les constants vitals, les valoracions funcionals i cognitives, les necessitats nutricionals o el risc de caigudes i úlceres, entre altres dades.
Per fer-ho possible, s’han integrat els sistemes d’informació dels centres residencials amb NEXA, la plataforma corporativa d’interoperabilitat del Servei de Salut, desenvolupada per l’IB-Salut. També s’ha incorporat la connexió amb la base de dades poblacional CIVITAS, que permet mantenir actualitzades les dades administratives de les persones usuàries.
La implantació es du a terme de manera progressiva. Actualment, 21 residències de la xarxa pública de les Illes Balears, 4 de les quals són a Mallorca, ja disposen dels requisits de connectivitat necessaris, cosa que permet que la història clínica compartida arribi a 1.393 persones dependents. L’objectiu és estendre el sistema als 43 centres de la xarxa pública, que sumen un total de 3.567 places.
El projecte IoREs forma part de l’estratègia conjunta del Govern de les Illes Balears per avançar cap a un model d’atenció social i sanitària més integrat i centrat en la persona. Compta amb un pressupost d’1.573.579 euros i està finançat amb fons del Programa de Sostenibilitat, Millora de l’Eficiència i Accés Equitatiu al Sistema Nacional de Salut.

CineCiutat acull la presentació pública del vídeo impulsat pels infants i adolescents del Consell de la Infància i l’Adolescència de l’IMAS i un homenatge a les famílies acollidores
El president de l’IMAS acompanya les persones participants en la recta final d’un curs que ha consolidat l’èxit dels tallers de memòria arreu de Mallorca
Un centenar de professionals de l’àmbit dels serveis socials i atenció a la gent gran han participat a l’acte commemoratiu del Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a la Gent Gran organitzat per l’IMAS
L’òrgan impulsat per l’IMAS aprova actualitzar la seva composició i funcionament per ampliar la representativitat i millorar la coordinació en la protecció dels drets dels infants i adolescents
El lema d’enguany és «Llengües de signes per mil motius»
La trobada, organitzada conjuntament amb l’OBIA i la Direcció General de Famílies, Infància, Joventut, Diversitat i Igualtat, ha reunit professionals de diferents àmbits per avançar en la prevenció de la violència contra infants i adolescents
L’IMAS reuneix persones usuàries de cinc centres de promoció de l’autonomia personal i alumnat del col·legi Sant Vicenç de Paül de Sa Vileta després d’un curs d’intercanvi d’experiències i aprenentatge compartit
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, ha assistit a la Conferència Sectorial de Serveis Socials, en què s’ha aprovat l’increment del finançament dels serveis socials comunitaris i el nou Pla d’Equipaments 2026-2029
El centre campaner va ser un dels beneficiaris de la primera convocatòria d’ajudes, mentre continua obert el termini per sol·licitar les subvencions de 2026
El president de l’IMAS ha assistit al tradicional dinar de germanor entre usuaris i professionals del Centre de Promoció de l’Autonomia Personal, que registra també una xifra rècord de propostes dirigides a la gent gran de la comarca
El futur centre forma part del major creixement de places residencials públiques impulsat per la institució insular i reforçarà l’atenció a la gent gran al Llevant de Mallorca
El nou recurs aposta per un model de llar petita, integrada dins el poble, que promou l’autonomia personal i contribueix a fer possible una inclusió real