L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) en coordinació amb la Conselleria de Salut ha començat el trasllat dels primers usuaris que ocuparan la novena planta de la residència de La Bonanova. La institució ha accelerat la posada en marxa d’aquest espai, prevista pel mes de juny, amb la intenció de millorar l’atenció a les persones majors negatives en coronavirus i que residien a altres centres o que han hagut d’ingressar dins la xarxa assistencial amb caràcter d’urgència.
En tots els casos se segueix el mateix protocol; la Conselleria de Salut fa una proposta d’ingrés de pacients negatius que es traslladen des d’hospitals d’atenció intermèdia, altres residències o nous ingressos d’urgència i és l’IMAS qui ha de donar el vist i plau segons les places disponibles. En total la novena planta de La Bonanova tindrà una capacitat per a acollir fins a 68 usuaris.
En aquest sentit Javier de Juan, conseller de Drets Socials i president de l’IMAS, ha explicat que “s’ha fet un esforç per adaptar amb urgència aquest espai”. Ha afegit que “la planta s’anirà obrint segons les necessitats que es detectin i en un principi s’habiliten 17 habitacions individuals”. De Juan ha detallat que “per poder atendre aquests 17 primers residents l’IMAS ha fet 12 noves contractacions entre tècnics, cuidadors d’atenció directa i personal de servei”.
Els primers ingressos han estat els de dues persones derivades de l’hospital Sant Joan de Déu on varen ser traslladades després de tancar el centre Son Ametler on residien fins fa uns dies. Es tracta de dues dones de 71 i 89 anys que, com la resta dels ingressos que s’aniran incorporant durant la jornada d’avui se’ls ha practicat el test del coronavirus i han donat negatiu.
La reforma de la novena planta de La Bonanova, que ha tingut un pressupost d’1,72 milions d’euros, s’inclou dins la primera fase de modernització de la residència, que adequa el centre a la normativa vigent. L’antiga planta s’ha dividit en dues ales i un espai central, amb noves zones comunes. Igualment, s’han creat 34 habitacions que podran ser doble o individuals depenent de les necessitats dels usuaris.
Totes les habitacions disposen de sortides d’oxigen i bany accessible. Les zones com partides conten amb un menjador, una sal d’estar, dos banys geriàtrics, un espai aper rebre les visites dels familiars i un altre destinat a fisioteràpia i teràpia ocupacional.
La sessió forma part d’una programació iniciada l’octubre de 2025 que inclou activitats formatives per als sectors sanitari, educatiu i social
La sessió ha tractat la intervenció policial en relació amb les bandes juvenils, els protocols d’actuació als centres de protecció i la implantació del model Barnahus
L’IMAS participarà en la detecció, derivació i seguiment dels casos, mentre que la Fundació Natzaret desenvoluparà la intervenció familiar a Mallorca
L’IMAS aborda a Porreres estratègies inclusives en l’oci i el temps lliure i en la participació real i efectiva dels infants i adolescents
El president de l’IMAS i la directora insular de Serveis Socials, Infància i Família han visitat les 26 famílies i 42 infants que participen a la trobada
El projecte promou l’autonomia de les persones majors, acompanya les famílies cuidadores i contribueix a prevenir la soledat no desitjada
L’IMAS reprèn el curs 2026-2027 amb prop de 1.800 participants i 80 grups per fomentar l’estimulació cognitiva, l’autonomia personal i la socialització de la gent gran
L’IMAS col·labora amb la UIB en la segona edició d’un títol propi de 30 crèdits ECTS adreçat a professionals i futurs professionals de l’àmbit social, educatiu, sanitari i jurídic
També romandran tancats els centres d’atenció a persones amb discapacitat amb places concertades amb l’IMAS
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, assisteix a la trobada, que aborda propostes d’habitatge per a persones majors vulnerables i el finançament dels serveis socials municipals
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS exigeix passar de les declaracions als fets per posar fi a dècades d’exili i incertesa
Guillermo Sánchez i Magdalena Ramis defensen celebrar un referèndum i demanen una resposta internacional que posi fi a més de cinquanta anys d’espera