«Cuidar una persona gran és una tasca d’amor». Amb aquestes paraules de la mare Teresa de Calcuta, el president del Consell, Llorenç Galmés, ha definit la labor dels professionals que els darrers 30 anys han format part del servei de foment de l’autonomia per a les persones grans de l’IMAS. Un equip que avui ha recordat els seus orígens, ha analitzat la seva història i ha reflexionat sobre els reptes futurs en un acte celebrat al Teatre Municipal d’Alaró.

Amb el nom d’Equip de Vellesa i Família (EVIF), el servei va iniciar la feina l’any 1994 amb la posada en marxa dels tallers d’estimulació cognitiva de Maria de la Salut i Algaida. «Quan començaren, no hi havia res semblant a Mallorca. No existia cap iniciativa que atengués les necessitats de la gent gran sense dependència, les de les seves famílies o les dels cuidadors de persones amb dependència. Avui, 30 anys després, i gràcies a aquest equip, compten amb un ampli ventall de programes. Enguany més de 1.500 persones majors de 60 anys s’han inscrit a algun dels 75 grups distribuïts per diferents indrets de l’illa», ha apuntat Galmés.

«Varen ser els primers que varen posar la salut mental en el centre de l’atenció, quan ni tan sols se’n parlava», ha destacat per la seva banda el president de l’IMAS i conseller de Benestar Social i conseller de Benestar Social, Guillermo Sánchez, que s’ha mostrat orgullós «del que s’ha convertit en un servei públic de referència», ha dit, que «des del primer moment va apostar per la descentralització, per facilitar que tota la gent gran de Mallorca i les seves famílies, independentment del lloc de residència, es poguessin beneficiar dels seus programes», ha conclòs.

«Fa 30 anys vàrem crear des de zero un servei per a la gent gran i els familiars que els cuiden. Any rere any, s’ha sabut mantenir la fidelitat, però, una de les millors virtuts de l’equip ha estat la capacitat d’adaptar-se, de no ser excessivament rígid. Trob que han arribat a un punt excepcional de maduresa», ha explicat Bartomeu Barceló, un dels impulsors del projecte.

Tots els professionals han coincidit que «ser gran ara no és igual que fa 30 anys. Per això, ens hem hagut d’adaptar a les necessitats que han anat sorgint, hem anant creant programes i serveis per respondre a les seves necessitats. Hem crescut amb ells». En aquest sentit, la cap de servei, Joana Ferragut, ha defensat que «pel fet de fer-se grans no s’ha de deixar de fer activitats, tenen dret de tenir recursos al seu abast i les institucions han de procurar-los aquests canals i han d’estar al seu costat per acompanyar-los, si ho han de menester, perquè s’ho han guanyat, perquè és seu», ha dit.

En aquesta línia, Neus Fullana, treballadora social del servei, ha destacat que «el fet d’estar present durant 30 anys fa més que evident que som necessaris». «Feim molt més que memòria… és el cafè de després, és un teixit social que es va creant entorn als tallers… aconseguim mobilitzar la gent gran, que sigui activa, surti de ca seva, tengui interès i motivació per fer coses i compartir el seu dia a dia. Venen per fer gimnàstica mental i queden per la resta. Als grups es generen unes dinàmiques molt positives», ha explicat Roger Farré un dels psicòlegs de l’equip.

Respecte als reptes, la pedagoga Maria José de Prada ha assenyalat que «ens mou no quedar enrere, ens mou abastar totes les necessitats de la gent gran. Com a reptes de futur, hem de seguir treballant per no permetre una altra bretxa en la gent gran de cap mena». En aquest sentit, ha afegit l’educadora social Neus Homar, «l’equip ha de vetlar perquè els grans puguin seguir sent protagonistes en el seu dia a dia».