L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) ha rebut des de gener fins a finals de juliol un total de 108 sol·licituds de persones majors depenents per accedir al programa d’estades temporals als centres residencials de l’IMAS, destinat a persones majors que necessiten ser ateses puntualment fora del seu domicili.
D’aquestes 108, fins el moment s’ha donat ja el vist-i-plau a 84 i només se n’han denegat 7, una de les quals ha estat per comptar ja amb la plaça definitiva. De la resta, 6 han caducat, 2 no s’han arribat a tramitar i 9 estan pendents de tramitar-se.
L’IMAS disposa actualment de 15 places residencials per a estades temporals, repartides de la següent manera: 3 a La Bonanova, 5 a la Llar d’Ancians, 5 a la residència Bartomeu Quetglas de Felanitx i 2 a Huialfàs (Sa Pobla). Es tracta de places destinades a ingressos que oscil·len entre 6 i 60 dies i que pretenen donar resposta a situacions puntuals:
– persones majors que viuen habitualment soles però que necessiten ser ateses durant un temps en estar convalescents d’una malaltia, accident o intervenció que no requereix hospitalització, o bé que necessiten un lloc on estar mentre fan obres a casa seva.
– Persona depenent que viu amb la seva família però que necessita ser atesa perquè la persona que la cuida es troba convalescent per malaltia, accident o intervenció.
– Persones depenents que viuen amb els seus familiars però que després d’una malaltia, accident o intervenció necessiten cures especialitzades durant un temps determinat que no es poden donar en l’entorn familiar o bé s’ha produït qualque imprevist que impedeix que aquesta persona major rebi l’atenció adequada.
– Vacances familiars del cuidador. En aquest cas el temps màxim d’ingrés és d’un mes.
De les 84 sol·licituds que s’han acceptat, la majoria (60) han estat presentades per descans o vacacions del cuidador o convalescència (18). Igualment, la majoria de les persones sol·licitants són dones (76) i, pel que fa a l’edat, de les 108 sol·licituds actuals, més de la meitat (57) són persones majors de 84 anys, mentre que 36 tenen entre 75 i 84; 13 entre 65 i 74 anys i només dues sol·licituds tenen menys de 65 anys.
Amb aquest programa, l’objectiu de l’IMAS és facilitar el descans dels familiars cuidadors que durant l’any s’han de fer càrrec de la persona major depenent a la seva pròpia llar.
La sessió forma part d’una programació iniciada l’octubre de 2025 que inclou activitats formatives per als sectors sanitari, educatiu i social
La sessió ha tractat la intervenció policial en relació amb les bandes juvenils, els protocols d’actuació als centres de protecció i la implantació del model Barnahus
L’IMAS participarà en la detecció, derivació i seguiment dels casos, mentre que la Fundació Natzaret desenvoluparà la intervenció familiar a Mallorca
L’IMAS aborda a Porreres estratègies inclusives en l’oci i el temps lliure i en la participació real i efectiva dels infants i adolescents
El president de l’IMAS i la directora insular de Serveis Socials, Infància i Família han visitat les 26 famílies i 42 infants que participen a la trobada
El projecte promou l’autonomia de les persones majors, acompanya les famílies cuidadores i contribueix a prevenir la soledat no desitjada
L’IMAS reprèn el curs 2026-2027 amb prop de 1.800 participants i 80 grups per fomentar l’estimulació cognitiva, l’autonomia personal i la socialització de la gent gran
L’IMAS col·labora amb la UIB en la segona edició d’un títol propi de 30 crèdits ECTS adreçat a professionals i futurs professionals de l’àmbit social, educatiu, sanitari i jurídic
També romandran tancats els centres d’atenció a persones amb discapacitat amb places concertades amb l’IMAS
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, assisteix a la trobada, que aborda propostes d’habitatge per a persones majors vulnerables i el finançament dels serveis socials municipals
El conseller de Benestar Social i president de l’IMAS exigeix passar de les declaracions als fets per posar fi a dècades d’exili i incertesa
Guillermo Sánchez i Magdalena Ramis defensen celebrar un referèndum i demanen una resposta internacional que posi fi a més de cinquanta anys d’espera