Nagua Akhrif, història d'una supervivent

Aquesta jove va estar tutelada per l’IMAS dels 12 als 18 anys. Estudia el seu segon grau universitari i treballa en la UIB

Les ferides més profundes no les fan els cops ni els ganivets, són les que estan amagades sota la pell, les que no es veuen. Aquestes són les que més li fan mal a Nagua Akhrif. Amb un somriure franc i una mica tímida que desarma a qualsevol, llueix algun tatuatge discret i uns cabells arrissats indòmits. Té 24 anys i resulta difícil saber quan dorm, perquè no hi ha hores en el dia per a totes les activitats en les quals està immersa. Juga al bàsquet  i cursa Pedagogia en la UIB, el seu segon grau universitari després d’haver finalitzat Psicologia. Compagina aquests estudis, a més, amb el seu treball en la gestió de la pàgina web de la Universitat. De cara a l’exterior, una mallorquina més.

Aquest curs comparteix pis amb altres dos estudiants a Palma, que es paga de la seva pròpia butxaca, però els tres anteriors va passar per un habitatge d’emancipació per a joves extutelats pel IMAS. No protagonitzarà les portades de cap periòdic local o nacional, però pot i ha de sentir-se orgullosa de ser una supervivent. Ha rebut ajuda, però el que ha aconseguit, ho ha aconseguit per ella mateixa.

Dels 12 als 18 anys va viure en Llars del Temple, un centre d’acolliment per a menors a Palma, en el qual, per primera vegada, es va sentir segura. Sense crits, bregues, pors ni pallisses gairebé diàries. Va ser ella la que va acudir motu proprio a Serveis Socials, amb tan sols 12 anys acabats de complir, sol·licitant ajuda. Ja no podia més. Però la seva història venia des de lluny.

Del Marroc a Mallorca

El pare de Nagua, que procedia d’una zona rural del Marroc, va ser un dels primers immigrants marroquins que va arribar a Mallorca en la dècada dels 70, a la recerca de treball en el sector de la construcció. Ho va aconseguir com a peó en les obres del futur Marineland. Al seu poble natal es casaria més tard amb la mare de Nagua, 25 anys més jove que ell. Un matrimoni de conveniència entre famílies.

«La meva mare es va educar en una cultura patriarcal i opressora, en la qual l’home manava i la dona callava i obeïa. El meu pare, per part seva, era un home ja major quan es va casar i va tenir fills. Volia una família marroquina tradicional, com en la que es va criar, no uns fills que eren de faccions marroquines però se sentien espanyols. La crònica d’un desastre anunciat», assenyala l’estudiant.

«El meu primer record que alguna cosa no funcionava a casa, que no era com en les sèries i pel·lícules que veia en la tele, va succeir quan tenia cinc anys. Havíem celebrat l’aniversari del meu germà major, que havia d’haver complert 7. Es va posar a jugar d’amagat amb un encenedor i va cremar un paper. El meu pare es va tornar boig, li va pegar un parell de bufetades i el va tancar en el bany. El meu germà es va posar tan nerviós que li va donar un atac d’asma, li costava respirar i, encara així, el meu pare es va negar a deixar-lo sortir. La meva mare em va enviar a demanar ajuda. I allí estava jo, a la meitat del carrer, en roba interior, amb cinc añitos, sense saber molt bé què fer i pregant que ens ajudessin», relata amb pesar Nagua.

No va ser el primer episodi violent que va viure a casa, tampoc va ser l’últim. Fins que va complir onze anys, la família entrava i sortia del jutjat de violència de gènere passava per cases per a dones maltractades, però sempre acabava tornant al seu petit habitatge de lloguer social, amb el seu pare, que no anava a canviar mai, i que tenia a la seva mare amenaçada de mort. «Ella no era capaç de deixar-ho. Li pesava la seva educació, els seus problemes amb l’idioma i la por», recorda Nagua, que té gravat a foc el dia en què va compartir sostre per última vegada amb el seu pare.

Començar de nou

«Tenia 12 anys i en aquesta època estava de moda portar el serrell llis. Jo m’obstinava a portar-ho, encara que ho amagava perquè el meu pare deia despectivament que «això era d’espanyoles». I jo què soc?, em preguntava. Un dia vaig arribar a casa a menjar, em vaig inclinar a fer-li un petó i es va adonar del pentinat. Em va agarrar del pèl, em va dir puta i em va bufetejar. En aquest moment no vaig sentir cap dolor, però em va recórrer una sensació d’humiliació per tot el cos… vaig decidir que era ara o mai. Havia de pensar en mi i actuar. La meva mare ni sabia ni podia ajudar-me. No ho vaig saber fins després, però quan em van treure d’aquesta casa, en aquest moment, va fer un tomb la meva vida».

Així va ser com Nagua va entrar en el sistema. Primer va passar per un centre de menors a Muro i després la van traslladar a Llars del Temple, a escassos minuts de la casa on s’havia criat. La distància era mínima, però el mode de vida molt diferent. Va passar a compartir el seu dia a dia amb sis companys en una situació similar a la seva, educadors i psicòlegs: «Per primera vegada em vaig sentir en una llar i vaig aprendre que no tenia per què estar espantada les 24 hores del dia. Aquests anys em van canviar la vida. Vaig poder inscriure’m en un equip de basket i desenvolupar la meva passió per aquest esport, així com estudiar en un col·legi concertat, en el qual vaig fer grans amics que encara conservo. Amb els recursos limitats de la meva família, res d’això hauria estat possible», apunta aquesta jove, al mateix temps que aclareix que «la gent ha d’entendre que un centre de menors no és una presó. Així li ho explicava a les meves companyes de classe. Fins i tot van venir a visitar-me en el Temple. Mai he amagat ni amagaré d’on vinc. Per què hauria de fer-ho?».

Nagua ha aconseguit amb els anys arribar a entendre als seus pares: «Soc qui soc gràcies a la meva educadora social, que em va ajudar a empoderar-me com a dona. També gràcies al suport de la meva psicòloga, que em va ajudar a assimilar tot pel que he passat. I, per descomptat, a la meva mare. Amb el temps vaig entendre que ella no podia fer molt més per mi. El seu passat, la seva educació i la seva cultura jugaven en contra seva, però això mateix m’ha permès ser qui soc. Durant tots aquests anys em trucava per telèfon i la veia una vegada per setmana. Sempre va ser aquí, mai es va desentendre de mi ni del meu germà. Ella estimava a la seva família, jo també. Altres companys del centre no van tenir la mateixa sort. Sempre ha estat aquí per mi. Avui dia continua sent el meu gran suport. Estic orgullosa del que ha aconseguit per si sola, com desentendre’s per fi del meu pare, i començar a viure per fi».

Durant anys va perdre la pista del seu pare, encara que fa quatre va descobrir que vivia en una residència després de sofrir dos infarts: «Veure’l 20 minuts, totes les setmanes, ha estat la millor teràpia per a mi. He descobert a un home malalt, major i cansat que ja no busca guerra. L’he arribat a entendre. Que consti que no justifico els seus actes, però l’he perdonat. Això m’ajuda a seguir endavant. No som els mateixos. No pregunta el que no vol saber, i jo no busco la confrontació, com quan era una cria. La dinàmica és diferent, i més sana. Quan li explico que en un any tinc pensat anar-me’n a Austràlia, i ell em replica que una dona sola no pot fer això, jo li dic que els temps han canviat i que segueixo el seu exemple. Ell va venir a Mallorca a llaurar-se un futur, jo faré el mateix allà. Crec que fins i tot assenteix quan li dic que no vull arribar als 30, mirar enrere i adonar-me’n que no he sortit de l’Illa».

Notícies OIAM relacionades:

2 de novembre de 2026

 

L’Auditori de Porreres ha acollit els dies 29 i 30 d’octubre les IV Jornades de Prevenció i Intervenció Comunitària, organitzades pel Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), amb la col·laboració d’UNICEF Comitè Balears. La trobada ha reunit prop d’un centenar de professionals dels serveis socials comunitaris bàsics i representants municipals de Mallorca per reflexionar i compartir experiències sobre com garantir una participació realment inclusiva de la infància i l’adolescència.

Les jornades, titulades «Estratègies inclusives per atendre la diversitaten la infància i adolescència», han posat el focus en els àmbits de l’oci, el temps lliure i la participació comunitària, incidint en la necessitat d’eliminar barreres i generar espais accessibles per a tots els infants i adolescents, independentment de les seves circumstàncies o necessitats. Durant l’acte de cloenda, el conseller de Benestar Social del Consell de Mallorca i president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, ha destacat que «l’oci, el temps lliure i la participació formen part del desenvolupament integral dels infants i adolescents» i ha remarcat la importància de construir entorns comunitaris que tenguin en compte la diversitat i afavoreixin la igualtat d’oportunitats.

El president de l’IMAS també ha defensat una participació infantil que tengui incidència real en les decisions que afecten els infants i adolescents, i ha reconegut la tasca dels equips professionals dels serveis socials comunitaris bàsics i de l’Àrea de Suport Territorial, que treballen per reforçar la coordinació entre administracions i donar suport als municipis. Intercanvi de coneixement i experiències El programa ha comptat amb la participació de professionals i especialistes de referència en l’àmbit dels drets de la infància i la participació infantil. Entre les ponències destacades hi ha hagut la d’Ignacio Campoy, professor de la Universidad Carlos III de Madrid i membre electe del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides per al període 2027-2031, que ha abordat els conceptes d’igualtat inclusiva i el dret dels infants a participar activament en la vida comunitària. Per la seva banda, Helena Serrano, especialista en participació infantil d’UNICEF Espanya, ha presentat eines i metodologies per impulsar processos participatius inclusius en l’àmbit local.

Les jornades també han donat a conèixer experiències desenvolupades als municipis de Múrcia i Parla, que han mostrat diferents fórmules per incorporar la veu dels infants i adolescents en la presa de decisions públiques. Un dels aspectes més destacats de la trobada ha estat la incorporació de les perspectives de joves, famílies i professionals, que han contribuït a identificar les barreres que dificulten la inclusió i a plantejar propostes per afavorir una participació més efectiva i representativa. Tallers per avançar cap a comunitats més inclusives La segona jornada ha inclòs quatre tallers pràctics dedicats a la neurodivergència, l’accessibilitat, la participació infantil inclusiva i l’escolta de les experiències en primera persona.

Aquests espais han permès compartir eines i recursos per facilitar la inclusió dels infants i adolescents en la vida comunitària i reforçar les competències dels professionals que els acompanyen. Les conclusions i propostes sorgides dels tallers es varen recollir en la conferència de cloenda, a càrrec de María del Carmen Barranco, experta en drets humans de la Universidad Carlos III de Madrid, que va reflexionar sobre la necessitat d’escoltar els infants i tenir en compte les seves opinions en totes les decisions que els afecten. La clausura també va comptar amb la participació de Valentina Milano, presidenta d’UNICEF Comitè Balears. Un espai consolidat de treball compartit La inauguració de les jornades va comptar amb la participació de la vicepresidenta de l’IMAS i de la batlessa de Porreres, que varen posar en valor la col·laboració institucional i el treball comunitari com a elements clau per avançar en la promoció dels drets de la infància i l’adolescència.

Amb aquesta quarta edició, les Jornades de Prevenció i Intervenció Comunitària es consoliden com un espai de trobada i intercanvi entre professionals i administracions locals per compartir coneixement, bones pràctiques i estratègies que contribueixin a construir comunitats més inclusives, accessibles i respectuoses amb els drets dels infants i adolescents.

21 d’octubre de 2026

Des de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Inca, ens complau convidar-vos a la inauguració de l’exposició «NOS-ALTRES i Arrels», un projecte artístic i participatiu que té com a objectiu visibilitzar la diversitat cultural i promoure el respecte, la inclusió i la convivència.

L’exposició reuneix una col·lecció de fotografies i una composició artística creades amb la participació d’infants i adolescents dels serveis d’acolliment residencial de Mallorca, amb l’acompanyament de dos artistes que han guiat el procés creatiu des de l’escolta, l’intercanvi i la col·laboració.

A través de l’art i de les històries de vida, «NOS-ALTRES i Arrels» ens convida a reflexionar sobre les nostres arrels, allò que ens identifica i allò que compartim, posant en valor la diversitat cultural com una font de riquesa i una oportunitat per construir una societat més inclusiva.

La inauguració tindrà lloc:

Dia: Divendres, 6 de novembre de 2026
Hora: 17.00 h
Lloc: Sala U del Claustre de Sant Domingo, avinguda de les Germanies, Inca.

L’exposició es podrà visitar del 6 de novembre al 4 de desembre de 2026, en l’horari següent:

De dilluns a divendres, de 8.30 a 20.30 h.
Dissabtes, de 8.30 a 13.00 h.

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència en aquesta iniciativa, que vol esdevenir un espai de trobada, sensibilització i reflexió al voltant de la diversitat cultural, els drets humans i la convivència.

28 de setembre de 2026

La institució presenta el seu pla insular d’infància, que incorpora la participació dels infants i adolescents i la coordinació de tots els departaments del Consell

El Consell de Mallorca avança en el procés per obtenir el reconeixement de Ciutat Amiga de la Infància d’UNICEF. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, s’ha reunit avui amb representants d’UNICEF en el marc de l’avaluació de la candidatura. A la trobada també hi han participat el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, i la directora insular de Serveis Socials, Infància i Família, Apol·lònia Socias.

La candidatura es fonamenta en el primer Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca 2023-2028 (PADIAM), una aposta política del Consell per situar els drets i el benestar dels infants i adolescents entre les prioritats de l’acció de govern. Aquest pla incorpora els drets dels infants i adolescents a l’acció dels diferents departaments del Consell en àmbits com la salut, l’educació, els serveis socials, la cultura, la mobilitat, el medi ambient i la igualtat. L’IMAS en coordina el seguiment tècnic.

«Volem que la veu dels infants i adolescents compti en les decisions que afecten el seu dia a dia. Aspirar a aquest reconeixement és una manera de posar en valor les millores que hem introduït en el sistema, avaluar la feina que feim i exigir-nos continuar avançant amb polítiques públiques més coordinades, eficaces i properes», ha assenyalat Galmés.

En aquest sentit, el Consell ha reforçat els mecanismes de coordinació entre departaments i ha incorporat la participació dels infants i adolescents com un element estable en el disseny i el seguiment de les polítiques d’infància. Un dels instruments de participació del pla és el Consell de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (CIAM), integrat actualment per 32 infants i adolescents. Les seves propostes es traslladen als espais de coordinació del PADIAM perquè puguin ser valorades i incorporades a l’acció institucional.

Per la seva banda, Sánchez ha destacat que «escoltar els infants també vol dir donar resposta a les seves propostes. Des de l’IMAS treballam perquè la seva participació tengui continuïtat, perquè les millores introduïdes en el sistema es tradueixin en resultats i perquè les polítiques d’infància arribin a tots els municipis de Mallorca».

La reunió d’avui forma part de la visita d’avaluació prevista en la convocatòria de 2026. El Consell hi exposa el treball desenvolupat i els mecanismes de participació i coordinació de la seva candidatura, així com els avanços assolits en la consolidació d’un model d’atenció a la infància més transversal i orientat a garantir drets. La concessió del reconeixement correspondrà a UNICEF un cop completat el procés d’avaluació.

24 de setembre de 2026

Els pròxims 29 i 30 d’octubre de 2026, l’Auditori de Porreres acollirà les IV Jornades de Prevenció i Intervenció Comunitària, organitzades pel Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial en col·laboració amb UNICEF. La jornada “Estratègies inclusives per atendre la diversitat en la infància i adolescència”, reunirà professionals per compartir coneixements, experiències i eines d’intervenció comunitària.

Durant les jornades es crearan espais de reflexió i intercanvi d’experiències entre professionals, amb l’objectiu d’aprofundir en la intervenció comunitària i l’atenció a la diversitat, així com de reforçar el treball en xarxa. El programa abordarà diferents perspectives i estratègies inclusives per donar resposta a les necessitats dels infants, adolescents i les seves famílies des d’una mirada comunitària i col·laborativa.

L’activitat s’adreça principalment als i les professionals dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics de Mallorca. No obstant això, en cas que quedin places disponibles una vegada finalitzat el període d’inscripció, es podrà valorar la participació d’altres professionals interessats.

El període d’inscripció romandrà obert del 24 de setembre al 16 d’octubre de 2026, ambdós inclosos.

Per consultar el programa complet, els continguts de les jornades i formalitzar la inscripció, podeu accedir a l’enllaç següent:

https://jornada-intervencio-comunitaria.imasmallorca.net/

15 de setembre de 2026

El mes de novembre s’inaugurarà la segona edició del Curs d’Especialista Universitari en Intervenció per a la Protecció a la Infància i Suport a les Famílies, títol propi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) de 30 ECTS.

Aquest curs compta amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), i respon a la necessitat d’assegurar l’especialització dels professionals, d’acord amb les exigències i expectatives de la normativa vigent.

El pla formatiu proporciona els fonaments teòrics, normatius, metodològics i tècnics necessaris per respondre a les necessitats actuals de la pràctica professional en aquest àmbit.

La formació s’adreça a professionals en actiu i a futurs professionals de la intervenció en els serveis de protecció a la infància i de suport a les famílies; professionals de l’àmbit socioeducatiu i dels serveis socials, així com de la sanitat, del dret i d’altres titulacions vinculades amb l’exercici professional en contacte habitual amb menors d’edat i les seves famílies.

Més informació: http://fueib.org/curs/infancia

Des de l’OIAM, us animam a participar en aquesta formació especialitzada.

10 de setembre de 2026

El pròxim 19 de setembre, el Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca organitza la III Jornada de Mobilitat Sostenible, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat 2026, enguany dedicada a l’equitat intergeneracional. La jornada tindrà lloc al pàrquing de la Llar de la Joventut (carrer General Riera, 111) de Palma.

En aquesta edició, el I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca 2023-2028 (PADIAM), impulsat pel Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial de l’IMAS, se suma a la Jornada amb una proposta de consulta i participació infantil i adolescent.

L’objectiu és incorporar la mirada dels infants i adolescents en les qüestions relacionades amb la mobilitat sostenible i els espais públics.

La iniciativa, «Mou-te amb el PADIAM», permetrà recollir les seves percepcions i propostes sobre què funciona, què es pot millorar i què els agradaria que es fes en matèria de mobilitat. D’aquesta manera, es dona continuïtat al compromís del PADIAM amb el dret dels infants i adolescents a ser escoltats i amb la incorporació de la seva perspectiva en les polítiques públiques.

Aquesta microconsulta contribuirà a identificar fortaleses, aspectes de millora i noves propostes relacionades amb els entorns de mobilitat, partint de l’experiència quotidiana dels infants, adolescents i famílies.

🚲🚌🚶‍♀️Veniu, participeu i feis sentir la vostra veu!

Us esperam el 19 de setembre a la III Jornada de Mobilitat Sostenible.

Mou-te amb el PADIAM!

16 de juliol de 2026

L’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Mallorca, integrat dins el Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial de l’IMAS, va participar ahir a Madrid en una trobada organitzada per la Plataforma de Infancia España. La jornada va reunir diferents observatoris autonòmics amb l’objectiu de crear un espai de treball conjunt per  millorar i homogeneïtzar les dades estadístiques del sistema de protecció de nins, nines i adolescents. 

Durant la trobada s’ha posat en relleu la necessitat d’avançar cap a sistemes que no només sumin dades agregades, sinó que permetin conèixer al detall les trajectòries individuals dels nins, nines i adolescents dins el sistema. 

 

 

 
3 de juliol de 2026

Durant dècades, els patis escolars s’han dissenyat, en molts casos, com a grans superfícies de formigó exposades al sol, amb escasses zones d’ombra i una presència testimonial de vegetació. No obstant això, el canvi climàtic està obligant a replantejar aquest model. Les onades de calor són cada vegada més freqüents, intenses i prolongades, i els centres educatius es troben entre els espais urbans més vulnerables a aquestes condicions.

12 de juny de 2026

El Ple de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Mallorca aprova l’actualització de la seva composició i del seu funcionament per reforçar la representativitat i millorar la coordinació en la defensa dels drets dels infants i adolescents.

 

27 de maig de 2026

 

Fes clic en el següent enllaç per a consultar el programa de la jornada i inscriure’t: 

INSCRIPCIÓ I PROGRAMACIÓ J. LOPIVI

18 de maig de 2026
Inauguració de l’exposició NOS-ALTRES  amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural
18 de maig de 2026

Un experiment innovador a Finlàndia mostra que jugar en la terra no és només divertit sinó que transforma el sistema immunològic de la població infantil.