Segons un estudi de Fundació Mútua, realitzat amb la col·laboració de l’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil, les formes més freqüents de violència sexual a l’àmbit digital que afecten la infància són rebre imatges o missatges sexuals no sol·licitats , requeriments insistents per tenir una relació o l’accés no desitjat a contingut pornogràfic.
Segons un estudi de Fundació Mútua, realitzat amb la col·laboració de l’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil, les formes més freqüents de violència sexual en l’àmbit digital que afecten la infància són rebre imatges o missatges sexuals no sol·licitats, requeriments insistents per a tenir una relació o l’accés no desitjat a contingut pornogràfic
En aquest exhaustiu estudi han participat 3.000 persones, ha tingut un enfocament metodològic mixt (qualitatiu i quantitatiu), i ofereix tant la visió dels progenitors com la dels nens, nenes i adolescents
Ser fet xantatge amb la difusió d’imatges íntimes i la reexpedició de contingut sexual personal sense consentiment són les situacions que major impacte psicològic han produït entre els qui les han patit
Aquestes experiències de violència sexual digital succeeixen en grau més alt en la primera adolescència, concretament entre els 13,5 i els 15 anys, amb una incidència superior en dones
Malgrat el sofriment ocasionat, l’estudi determina que un de cada tres afectats/as no ho va compartir amb ningú, i que tres de cada quatre mai li ho van explicar als seus pares
Destaca el baix nivell de denúncia d’aquestes situacions: només ho va fer un de cada cinc menors d’edat que van ser fets xantatge amb la difusió o reexpedició de continguts íntims o que van ser contactats per un adult amb finalitats sexuals
Tres de cada quatre nens, nenes i adolescents (75,4%) s’ha vist embolicat en una situació de violència sexual a través de dispositius electrònics, segons les conclusions de l’estudi “Violència sexual contra la infància i l’adolescència en l’àmbit digital”, dut a terme per la Fundació Mútua Madrilenya, amb la col·laboració de l’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil, entre els mesos de febrer i maig de 2024 amb la participació de 3.000 persones, pares i fills.
Les conclusions han estat presentades per la tinenta coronel de la Guàrdia Civil, María Dolores Gimeno, cap del Departament de Recerca Criminal i Coordinació de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil juntament amb Lorenzo Cooklin, director general de la Fundació Mútua Madrilenya.
Les formes d’agressió més freqüents a través de pantalles, que han afectat a al voltant de quatre de cada deu nens o adolescents a Espanya, són rebre imatges amb contingut sexual sense haver-les sol·licitat (43,2% dels casos), rebre missatges insistents per a quedar o buscar una relació (41,8%), ser objecte de comentaris sexuals no sol·licitats (40,2%) o accedir involuntàriament a continguts pornogràfics (39,6%).
Menys freqüent, però amb major impacte en la vida dels menors d’edat, són altres situacions de violència sexual digital que tenen a veure amb la vulneració de la intimitat i la imatge, i que inclouen situacions diverses, com la pressió per a enviar contingut sexual personal (ha afectat el 24,2% dels enquestats), ser espiat/a o controlat per parella/exparella o una altra persona (23,3%), el xantatge amb difondre contingut sexual (17,8%), la reexpedició de contingut sexual personal sense consentiment (15,1%) i la creació d’imatges amb Intel·ligència Artificial (IA) per a mostrar a la persona menor d’edat nua (12,9%).
Ampli estudi
La Fundació Mútua Madrilenya ha posat en marxa aquest estudi sobre “Violència sexual contra la infància i l’adolescència en l’àmbit digital” dins de la seva nova línia d’acció transversal en infància. Per a dur-ho a terme ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament de la Guàrdia Civil, en concret del seu Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil.
L’exhaustiu treball té un enfocament metodològic mixt en dues fases, qualitativa i quantitativa. En la quantitativa s’han dut a terme dues enquestes paral·leles amb 1.000 progenitors de menors d’edat d’entre 8 i 17 anys i 2.000 joves d’entre 16 i 22 anys. En elles es recull tant l’experiència d’aquests en situacions de violència digital com la visió dels seus progenitors.
Segons les conclusions de l’estudi, aquestes situacions de violència sexual digital succeeixen en grau més alt en la primera adolescència, concretament entre els 13,5 i els 15 anys, amb una incidència superior en dones (53%), encara que no a tanta distància dels homes (47%).
En la major part dels casos (52,2%) l’agressor en violència sexual digital és coneguda de la víctima i pertany al seu entorn. Poden ser amics, parella, exparella, coneguts, companys d’estudi o altres activitats i familiars. Els desconeguts suposen entorn del 19% dels agressors i, en un 13,4% dels casos, són coneguts únicament del món digital. En major part són homes (52,2%) i d’una edat similar a la de la víctima o una mica majors (57,6%).
Impacte en la vida i tractament psicològic
L’impacte d’aquestes experiències en la vida dels menors d’edat varia en funció de la gravetat de l’agressió, sent les agressions que vulneren la intimitat o la imatge les més nocives. En concret, quatre de cada deu adolescents que van experimentar situacions com el xantatge amb difondre continguts íntims i la reexpedició de contingut íntim o sexual personal sense consentiment qualifiquen l’impacte en la seva vida com a gran o molt gran. En total, un 29,5% dels menors d’edat que han sofert algun tipus de violència sexual digital va necessitar acudir al psicòleg.
No ho expliquen als pares i a penes es denuncia
Una de les conclusions d’aquest estudi de la Fundació Mútua Madrilenya és la diferència entre les vivències que compten els menors d’edat i la visió i el coneixement d’ells tenen els progenitors. Així, i malgrat el sofriment ocasionat, l’estudi va trobar que gairebé un de cada tres afectats/as (29,5%) no ho va compartir amb ningú i tres de cada quatre (75,8%) no li ho van explicar als seus pares.
Entre els motius per a no explicar-ho, la vergonya, la falta de confiança o el temor a una reprimenda van suposar el principal motiu per al 54,3% dels menors d’edat i un altre 30,6% va considerar que el que li havia ocorregut no era tan greu com per a explicar-lo.
Aquestes experiències de violència sexual digital en la infància i adolescència es caracteritzen, en general, per un baix nivell de denúncies a les Forces i Cossos de Seguretat. Tan sols va denunciar un de cada cinc menors d’edat amenaçades o fetes xantatge amb la difusió de contingut íntim o sexual, que van sofrir la reexpedició de contingut íntim o sexual sense el seu consentiment, la creació d’imatges de nu amb IA, o la demanda de contacte d’una persona adulta amb finalitats sexuals. D’ells/as, quatre de cada deu van acudir a denunciar acompanyats pels seus pares.
Recomanacions per a pares, educadors i nens
L’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil ha aprofitat la presentació d’aquestes dades per a donar una sèrie de pautes a pares, educadors i menors per a prevenir i pal·liar aquesta violència sexual en l’àmbit digital que els afecta.
Així, als progenitors la Guàrdia Civil els aconsellen acompanyar als seus fills i filles en l’ús dels dispositius, començant per saber on naveguen i amb qui es relacionen. I si s’assabenten d’alguna situació anòmala, recomanen no jutjar-los ni culpabilitzar-los per l’ocorregut, sinó fer que se sentin recolzats en aquest moment en el qual acudeixen a demanar ajuda i acompanyar-los en tot el procés.
Als educadors, els conviden a informar, formar i sensibilitzar als seus alumnes sobre aquestes situacions per a aprendre a detectar-les, ja que la seva contribució referent a això pot ser molt rellevant, juntament amb l’actitud proactiva dels pares.
Finalment, als menors d’edat, des de la Guàrdia Civil els adverteixen que han de tenir la màxima precaució a l’hora de compartir dades personals i fer-ho només amb persones de màxima confiança, igual que amb imatges o vídeos, recordant-los que en aquest moment es perd el control sobre aquests, en aquest mateix moment i de cara al futur. Al mateix temps, els recorden que han de recórrer als seus pares davant qualsevol situació anòmala que visquin.
Sobre la Fundació Mútua Madrilenya
La Fundació Mútua Madrilenya va néixer en 2003 i té com a raó de ser contribuir a la millora social a través de quatre línies d’actuació: el suport a la recerca mèdica, l’acció social, la difusió cultural i la seguretat viària. Transversalment a totes aquestes línies, té un focus especial lloc en la infància i la joventut, on s’emmarquen activitats dins de cadascuna de les seves àrees d’actuació.
Entre les accions més rellevants estan iniciatives com el suport a la recerca mèdica en àrees com la salut mental infantojuvenil o les malalties rares que es manifesten en la infància, així com un ampli programa de prevenció, sensibilització i suport a les víctimes de l’assetjament escolar. Dins de les seves accions per a lluitar contra el maltractament i el tràfic, la Fundació Mútua Madrilenya també desenvolupa diferents iniciatives de prevenció de la violència de gènere entre els joves i, juntament amb Creu Roja, manté diferents programes d’atenció als menors fills de víctimes de maltractament.
Sobre la Guàrdia Civil-EMUMES
Entre les missions de la Guàrdia Civil destaca l’atenció i auxili a la ciutadania, mantenint com a objectiu en la seva orientació estratègica la protecció dels col·lectius més vulnerables, entre els quals, com no podia ser d’una altra manera, es troba la protecció als menors.
Per a això, l’any 1994 es van crear els EMUMES, agents especialistes de Policia Judicial que reben una formació addicional per a prestar una millor atenció a menors, dones i altres víctimes vulnerables, així com per a evitar qualsevol revictimització en el moment de realitzar les entrevistes.
Per a aconseguir aquest objectiu, la Guàrdia Civil a més col·labora activament amb organitzacions no governamentals, institucions educatives, pares i la societat en general a fi de crear un entorn segur per als nens, també en el món digital que tants riscos conté si no s’usa convenientment.
Podeu consultar l’estudi aquí.
Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.
La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.
El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció.
El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.
El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.
En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.
Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.
Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.
La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.
El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.
a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.
L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.
El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.
Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.
La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.
Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).
El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.
En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.
La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.
Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.
Dinamitzar els òrgans de participació infantil i adolescent, donar-los protagonisme en la comunitat i visibilitzar tots els col·lectius són algunes de les conclusions d’aquestes jornades que han reunit experts nacionals i locals de l’àmbit de la participació i la dinamització.