En l’enquesta han participat més de 2.000 estudiants de les illes d’entre 14 i 18 anys
L’alcohol continua sent la substància psicoactiva legal amb més prevalença de consum entre els estudiants
La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves. Els ha acompanyat la coordinadora autonòmica d’Addiccions, Elena Tejera.
La consellera ha manifestat que els resultats de l’enquesta ESTUDES contribueixen a generar l’evidència necessària per poder prendre decisions envers la prevenció i la promoció de la salut i els hàbits saludables entre la població més jove. Així mateix, ha recalcat que és important que tota la societat i les administracions siguin conscients que per aconseguir objectius en aquest àmbit s’ha de fer feina conjunta.
En aquest sentit, ha destacat la feina estreta i conjunta que fa el PADIB amb Educació per posar a disposició dels centres diversos programes de prevenció de les addiccions, així com la de la Plataforma per un Oci de Qualitat de les Illes Balears (POQIB), que és un espai de participació i de sensibilització del qual formen part entitats i administracions públiques i que té per finalitat oferir al jovent alternatives saludables.
En aquesta darrera edició de l’enquesta es van consultar 2.207 persones.
Així, el 2022-23 l’alcohol va ser la substància psicoactiva amb més prevalença de consum entre estudiants de 14 a 18 anys de les Illes Balears, d’acord amb les dades de l’Enquesta sobre l’ús de drogues entre els estudiants de secundària a Espanya (ESTUDES), que es du a terme de manera biennal i que promou i finança la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues amb la col·laboració de les comunitats autònomes.
Pel que fa a aquesta substància, el 75,9 % dels enquestats reconeix haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, el 72,9 % el darrer any i el 52,1 % el darrer mes. L’alcohol continua sent la substància psicoactiva legal amb més prevalença de consum entre els estudiants. La prevalença de consum de begudes alcohòliques és més gran en les dones que en els homes en totes les freqüències, també en els consums més problemàtics, com ara les gateres i el botellot.
El 26 % d’estudiants diu haver consumit alcohol de forma intensiva (binge drinking) els darrers trenta dies, xifra que se situa en un 50,7 % entre els que han consumit begudes alcohòliques el darrer mes.
El 18,6 % d’estudiants manifesta haver-se engatat el darrer mes. El 38,5 % dels estudiants afirma haver fet botellot el darrer any.
La majoria dels estudiants fan un ús habitual de begudes energètiques, el 50,7 % refereixen haver-les consumit el darrer mes i el 22,8 % combinades amb l’alcohol.
Quant al consum de tabac, el 34,5 % de l’alumnat de 14 a 18 anys afirma haver fumat tabac alguna vegada a la vida. El 29,1 % el darrer any, el 22,2 % els darrers trenta dies i un 6,9 % diàriament el darrer mes. La prevalença de consum de tabac és més gran en les dones.
Un 53,9 % ha manifestat haver consumit cigarretes electròniques alguna vegada a la vida; aquesta prevalença el 2020-21 va ser d’un 39,3 %. El valor és superior en dones (56,3 %) que en homes (51,3 %).
El 20,8 % d’estudiants afirma haver consumit hipnosedants (amb recepta mèdica i sense) alguna vegada a la vida, el 15,8 % els darrers dotze mesos i un 8,9 % el darrer mes.
Entre les substàncies psicoactives il·legals, el cànnabis és la substància més consumida per estudiants després de l’alcohol i el tabac. Un 31,4 % de joves declara haver consumit cànnabis alguna vegada a la vida, el 26,5 % el darrer any i un 19 % els darrers trenta dies.
En comparació amb les dades de 2020-21, es manté la tendència pel que fa al consum alguna vegada en la vida, però augmenta el consum tant els darrers 12 mesos (26,5 vs. 24,0 %) com els darrers 30 dies (19,0 vs. 15,6 %). Per primera vegada, les dones igualen els homes en el consum de cànnabis.
Els estudiants comencen a consumir més prest les substàncies legals que les il·legals. L’edat d’inici se situa en els 14 anys per a l’alcohol, 14,1 anys per al tabac, 14,3 anys per als hipnosedants, 14,9 anys per al cànnabis, 15,1 anys quan es tracta de la cocaïna i 15,7 anys en el cas dels al·lucinògens.
Percepció del risc
Pel que fa a la percepció de risc davant el consum, l’alumnat de 14 a 18 anys té la creença que certs comportaments poden dur molts o bastants problemes. S’observa la percepció de comportaments perillosos en el fet de fumar un paquet diari de tabac (86,1 %) i en el consum habitual de substàncies com cocaïna en pols (87,8 %), heroïna (87,5 %) i cànnabis (84,2 %).
Quant a la disponibilitat percebuda, un 91,7 % considera que pot aconseguir l’alcohol fàcilment o molt fàcilment, i un 87,8 % el tabac, seguit per un 58,0 % del cànnabis.
En relació amb les mesures que es podrien prendre per solucionar el problema de les drogues, la més valorada és l’educació als centres educatius (86,7 %), seguida del tractament voluntari de les persones consumidores (78,5 %). La mesura menys valorada fa referència a la legalització de totes les drogues (24,3 %).
Addiccions conductuals: Internet, videojocs i joc amb doblers
El 18,4 % refereix un ús compulsiu d’internet: xatejar, enviar mails, WhatsApp, usar xarxes socials, jugar amb doblers o sense, escoltar música o veure vídeos.
S’observa més prevalença en les al·lotes (23,9 %), enfront dels al·lots (12,7 %).
En el cas del joc, el 14,9 % refereix haver jugat a jocs d’apostes amb doblers, tant presencialment com en línia. Cal recordar que són dades relatives a menors d’edat, majoritàriament.
Un 85,7 % ha jugat a videojocs els darrers dotze mesos. La prevalença és superior en els al·lots, que representen un 97,1 %, respecte de les al·lotes, que suposen un 74,8 %.
Pel que fa a jugar amb doblers a Internet, un 9,1 % manifesta que hi ha jugat els darrers dotze mesos. Un 13,2 % van ser homes i un 5,1 % dones.
Un 14,9 % manifesta que ha jugat amb doblers presencialment el darrer any. Un 18,3 % van ser al·lots i un 11,5 %, al·lotes.
Recursos per a la prevenció de les addiccions
La Direcció General de Salut Mental (DGSM), mitjançant el Pla d’Addiccions de les Illes Balears, posa a disposició dels centres educatius diversos programes preventius dirigits a educació infantil, primària i secundària.
Així mateix, la Plataforma per a un Oci de Qualitat és una eina de participació comunitària, liderada per la DGSM, de la qual formen part entitats i administracions públiques i que té com a propòsit impulsar estratègies preventives col·laboratives dins l’àmbit de l’oci, i des de tots els sectors, que comportin millores en salut pública, com la prevenció del consum d’alcohol en el col·lectiu de menors d’edat.
Igualment, la DGSM disposa del telèfon CRIDA (971 17 78 48) per donar una resposta i una atenció personalitzades a qui les sol·liciti des de qualsevol punt de les Illes Balears. És un servei telefònic atès per professionals i que es caracteritza per l’accessibilitat, la immediatesa de la resposta, la confidencialitat i l’atenció personalitzada.
Manifest de l’OIAM davant l’increment de discursos d’odi, aporòfobs i xenòfobs que inclouen la infància en moviment.
Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.
La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.
El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció.
El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.
El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.
En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.
Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.
Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.
El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.
a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.
L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.
El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.
Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.
La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.
Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).
El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.
En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.
La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.
Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.
Dinamitzar els òrgans de participació infantil i adolescent, donar-los protagonisme en la comunitat i visibilitzar tots els col·lectius són algunes de les conclusions d’aquestes jornades que han reunit experts nacionals i locals de l’àmbit de la participació i la dinamització.