El Ministeri de Joventut i Infància impulsarà una Estratègia Nacional d’entorns digitals segurs 50 experts i experts han treballat un document pioner que situa Espanya a l’avantguarda internacional Les propostes inclouen recomanacions d’exposició als dispositius mòbils segons l’edat. document insta a implantar el control parental i les eines de verificació d’edat i a combatre el sharenting.
Madrid, 3 de desembre de 2024.- El Consell de Ministres ha rebut avui l’informe encarregat pel Ministeri de Joventut i Infància a un comitè de 50 persones expertes independents amb l’objectiu de dissenyar un full de ruta que promogui entorns digitals segurs per a nenes, nens i adolescents.
L’informe inclou un ampli diagnòstic de 150 pàgines sobre l’impacte de les tecnologies en les persones menors d’edat, en el qual s’analitza, entre altres, la responsabilitat de la indústria, l’exposició dels nens i nenes en les xarxes socials, el paper de les famílies i altres actors de la societat, i les eines de protecció.
A més, el comitè planteja 107 mesures al Govern per al seu estudi, agrupades en tres blocs temporals d’implantació (curt, mitjà i llarg termini). L’objectiu és que les Administracions Públiques garanteixin un marc de prevenció, detecció precoç i protecció enfront d’una possible vulneració dels drets de la infància i l’adolescència.
En paral·lel a l’elaboració de l’informe, el Consell de Ministres va aprovar en primera tornada el mes de juny passat l’Avantprojecte de Llei orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals, amb l’objectiu d’avançar les iniciatives que fossin possibles. 35 de les 107 mesures de l’informe que avui es presenta ja formaven part del citat Avantprojecte de Llei orgànica (sistemes de verificació de l’edat o control parental, entre altres). El Ministeri de Joventut i Infància estudiarà la resta de propostes de cara a la seva possible incorporació en el tràmit del text o a través de les iniciatives corresponents.
El ministeri impulsarà també una Estratègia Nacional que garanteixi els drets de nenes, nens i adolescents i els permeti gaudir dels beneficis de la tecnologia, garantint-los una navegació segura en la xarxa, prioritzant la defensa dels seus drets i oferint-los la possibilitat de participar en la presa de decisions.
L’informe –elaborat de manera altruista, sense cost per a l’Administració i de forma totalment independent per part de les persones expertes– dota a Espanya per primera vegada d’una anàlisi de gran envergadura, que posiciona al Govern com un referent mundial en la protecció integral de les persones menors d’edat en l’àmbit digital.
Garanties, protecció i drets
A més de l’impuls normatiu, l’informe planteja també recomanacions a les famílies, com les relatives a la protecció de nenes i nens dels dispositius digitals en funció de la seva edat. D’aquesta manera, les expertes i experts plantegen “un accés gradual, el més segur, respectuós amb els seus drets de privacitat i intimitat i educatiu possible, i adaptat al nivell de maduresa i capacitat progressiva”. Les recomanacions del comitè per als diferents trams d’edat són les següents:
De 0 a 3 anys: No exposar als nens i nenes als dispositius digitals.
De 3 a 6 anys: Desaconsellar l’ús de dispositius digitals. Com a excepció, en cas de necessitat i de manera puntual i sota la supervisió d’un adult, es pot permetre, amb l’objectiu de mantenir un contacte social, familiar o quan es determini per resolució judicial.
Fins als 6 anys: S’aconsella limitar l’ús de dispositius digitals pels adults en presència de menors.
De 6 a 12 anys: Es limita l’ús dels dispositius amb accés a Internet i es recomana prioritzar activitats vivencials, esportives, en contacte amb la naturalesa i l’entorn físic i presencial. Si es decideix utilitzar un dispositiu, sota la supervisió d’un adult i per a accedir puntualment i amb límits prefixats únicament a continguts adaptats a les seves edats i capacitat.
De 12 a 16 anys: Si es decideix permetre l’accés a dispositius digitals, i com a mesures de protecció, és essencial instal·lar eines de control parental que permetin evitar l’accés a continguts inadequats, així com gestionar el temps d’exposició, garantint l’adopció de mesures de seguretat i de configuració de la privacitat que tot dispositiu digital té.
De 12 a 16 anys: Prioritzar l’ús de telèfons analògics (de només dita), sense accés a internet, si s’estima que són necessaris. Retardar l’edat del primer mòbil intel·ligent (amb connexió a internet) el màxim possible. Si les famílies decideixen el lliurament d’un mòbil intel·ligent abans dels 16 anys, utilitzar el control parental per a limitar i monitorar l’accés als continguts i el temps d’ús.
L’informe planteja al seu torn mesurades de regulació dirigides al sector de la indústria, assumint que l’autoregulació del sector és insuficient. En aquest apartat, destaca proposades com la configuració per defecte d’espais segurs digitals (control parental) o l’obligatorietat d’advertir en l’etiquetatge dels dispositius dels riscos que el seu ús té per a la salut, i d’elaborar informes d’impacte d’aquests productes. A més, afegeix la importància de reforçar els mecanismes de denúncia i bloqueig, responsabilitat de la indústria.
En l’àmbit educatiu, els experts insten la regulació de l’ús dels dispositius en els centres educatius. En aquest apartat, diferencien entre els d’ús privat de l’alumnat (no permesos en educació infantil i primària, i limitats com a eines pedagògiques en secundària) i els dels propis centres. En aquests últims, es planteja la revisió contrastada de les aplicacions, l’eliminació dels sistemes de gratificació immediata o l’establiment de límits per edat, entre altres.
Respecte a la protecció dels drets de les persones més vulnerables (nenes, nens i adolescents), el comitè planteja la regulació de les persones creadores de contingut –incloent els kids influencers– i advoca per la “prohibició expressa d’exposar a persones menors d’edat en el contingut objecte de la seva activitat en la xarxa”, independentment que aquesta activitat generi ingressos econòmics directament o indirectament. En aquest apartat, el comitè insta especialment a regular la pràctica del sharenting amb menors per part de persones creadores de contingut o influencers.
A més, les expertes i experts desenvolupen en el seu document la importància d’ampliar els estudis, les recerques i l’avaluació dels efectes dels sistemes tecnològics en la infància, així com de promoure campanyes de sensibilització educativa, sanitària i de participació.
Un altre dels pilars de l’informe del comitè és el pla d’Alfabetització Mediàtica i Informacional, promogut activament des de fa 10 anys per la Unesco, amb l’objectiu de dotar a nenes, nens i adolescents de les destreses i eines necessàries per a no estar desprotegits en els espais digitals.
Sis grups de treball
El comitè, format per 50 persones independents i de referència en diversos àmbits, està presidit per la vicepresidenta de l’Associació Europea per a la Transició Digital, Ana Caballero, i s’estructura en sis grups de treball (Salut, Educació, Privacitat, Indústria i Consum, Drets, Participació i Pornografia/Violència Sexual), amb una presència equilibrada entre dones i homes.
El grup ha comptat amb representació del Plataforma d’Organitzacions d’Infància, UNICEF, Save the Children, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, el Consell Estatal de Participació de la Infància i de l’Adolescència, el Consell de la Joventut, Associació Espanyola de Pediatria, Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell Escolar de l’Estat, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Consell de Consumidors i Usuaris.
També han estat presents les confederacions d’associacions de mares i pares d’alumnes i les entitats i organitzacions del tercer sector d’àmbit estatal, a més d’especialistes en les àrees de la pediatria, la psicologia, la igualtat de gènere i la protecció de la salut mental, així com juristes especialitzats en la garantia dels drets de la infància i de la joventut.
El 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb el repte d’assolir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que és ni més ni menys que “posar fi a la pobresa en totes les seves formes i arreu del món.
El Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa va ser proclamat per l’ONU el 1992, però la primera vegada que es va celebrar va ser el 1987 a París, quan més de 100.000 persones es van reunir a la Plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels Drets humans i la llibertat en honor a les víctimes de la pobresa, la fam, la violència i la por.
En un dia com el d’avui, cal recordar que el nombre de nins que no tenen accés a serveis de protecció social augmenta cada any, cosa que els exposa al risc de patir pobresa, fam i discriminació, segons informe publicat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i UNICEF.
“Considera imprescindible reforçar els programes dirigits a la promoció i la prevenció del benestar emocional infantojuvenil, a més de reforçar l’atenció psicològica a tots els serveis assistencials i sanitaris especialitzats”.
Avui es celebra el Dia Internacional de la Nina es commemora cada any per crear consciència sobre la situació de les nines al món.
Save the Children presenta una anàlisi en què revisa prop de 400 sentències judicials de casos recents d’abusos sexuals contra la infància a Espanya.
– L’estudi assenyala que l’edat mitjana a què comencen els abusos són els 11 anys i que en el 80,3% dels casos analitzats la víctima és una nena o una adolescent.
– El 96% dels abusadors no tenen antecedents penals relacionats amb la violència sexual.
– Save the Children recorda la necessitat de comptar amb jutjats especialitzats que garanteixin els drets de les víctimes infantils de qualsevol tipus de violència, com són els abusos sexuals.
El departament de Joventut posa en marxa un nou canal de comunicació amb el jovent del municipi i ofereix nous recursos per a abordar la salut emocional.
La Fiscalia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fa pública la Memòria 2023 (exercici 2022) en què s’inclou en el seu contingut la informació relativa a les competències desenvolupadores en matèria de protecció i reforma de persones menors d’edat a l’àmbit territorial de les Illes Balears. Tota la memòria està disponible aquí
L’informe de Plataforma Infancia d’Anàlisi de l’enquesta de condicions de vida amb enfocament d’infància 2023, indica que “a les Illes Balears, el 2022 es registra una taxa de risc de pobresa i exclusió social entre nins, nines i adolescents del 26,1%, la qual cosa representa un augment d’1,6 punts percentuals respecte al 2021. Els components com el risc de pobresa econòmica, els nins, nines i adolescents vivint a llars amb baixa intensitat laboral i els que experimenten carència material severa són inferiors a la mitjana nacional”. Es pot consultar tot el document aquí
Per conèixer les opinions i les actituds de la joventut espanyola sobre la Unió Europea i de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, el Consell de la Joventut d’Espanya ha realitzat tant una anàlisi quantitativa com una altra qualitativa.
Entrevista amb l’especialista Iñaki Alonso que aporta les claus per crear circuits de detecció de violència contra la infància a l’àmbit esportiu i d’oci.
“Ara ho entenc!” és el títol del conte que han escrit les tres mestres logopedes que integren l’Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) de la Conselleria d’Educació i Formació Professional. Maria Sbert, Miquela M. Sastre i Emilia Morell han escrit una història en la que els dos infants protagonistes, Cristina i Miquel, conten de manera senzilla i accessible com és el dia a dia d’una persona amb un trastorn del llenguatge. L’objectiu d’aquest material és el de donar a conèixer les característiques i necessitats d’aquest alumnat, d’una manera fàcil, divertida, propera i optimista.
“El treball infantil priva els nens i nenes de tots els seus drets -l’educació, el joc, la salut-, els exposa a abusos i violència, reforça cicles de pobresa i aprofundeix la inequitat social”.
“Representants dels Consells de Participació infantil i juvenil de Balears revisen les seves propostes sobre salut mental amb les Administracions Públiques.
Durant aquesta jornada han donat seguiment a les demandes sobre salut i benestar emocional que van presentar en l’XI Parlament Infantil.”