El Ministeri de Joventut i Infància impulsarà una Estratègia Nacional d’entorns digitals segurs 50 experts i experts han treballat un document pioner que situa Espanya a l’avantguarda internacional Les propostes inclouen recomanacions d’exposició als dispositius mòbils segons l’edat. document insta a implantar el control parental i les eines de verificació d’edat i a combatre el sharenting.
Madrid, 3 de desembre de 2024.- El Consell de Ministres ha rebut avui l’informe encarregat pel Ministeri de Joventut i Infància a un comitè de 50 persones expertes independents amb l’objectiu de dissenyar un full de ruta que promogui entorns digitals segurs per a nenes, nens i adolescents.
L’informe inclou un ampli diagnòstic de 150 pàgines sobre l’impacte de les tecnologies en les persones menors d’edat, en el qual s’analitza, entre altres, la responsabilitat de la indústria, l’exposició dels nens i nenes en les xarxes socials, el paper de les famílies i altres actors de la societat, i les eines de protecció.
A més, el comitè planteja 107 mesures al Govern per al seu estudi, agrupades en tres blocs temporals d’implantació (curt, mitjà i llarg termini). L’objectiu és que les Administracions Públiques garanteixin un marc de prevenció, detecció precoç i protecció enfront d’una possible vulneració dels drets de la infància i l’adolescència.
En paral·lel a l’elaboració de l’informe, el Consell de Ministres va aprovar en primera tornada el mes de juny passat l’Avantprojecte de Llei orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals, amb l’objectiu d’avançar les iniciatives que fossin possibles. 35 de les 107 mesures de l’informe que avui es presenta ja formaven part del citat Avantprojecte de Llei orgànica (sistemes de verificació de l’edat o control parental, entre altres). El Ministeri de Joventut i Infància estudiarà la resta de propostes de cara a la seva possible incorporació en el tràmit del text o a través de les iniciatives corresponents.
El ministeri impulsarà també una Estratègia Nacional que garanteixi els drets de nenes, nens i adolescents i els permeti gaudir dels beneficis de la tecnologia, garantint-los una navegació segura en la xarxa, prioritzant la defensa dels seus drets i oferint-los la possibilitat de participar en la presa de decisions.
L’informe –elaborat de manera altruista, sense cost per a l’Administració i de forma totalment independent per part de les persones expertes– dota a Espanya per primera vegada d’una anàlisi de gran envergadura, que posiciona al Govern com un referent mundial en la protecció integral de les persones menors d’edat en l’àmbit digital.
Garanties, protecció i drets
A més de l’impuls normatiu, l’informe planteja també recomanacions a les famílies, com les relatives a la protecció de nenes i nens dels dispositius digitals en funció de la seva edat. D’aquesta manera, les expertes i experts plantegen “un accés gradual, el més segur, respectuós amb els seus drets de privacitat i intimitat i educatiu possible, i adaptat al nivell de maduresa i capacitat progressiva”. Les recomanacions del comitè per als diferents trams d’edat són les següents:
De 0 a 3 anys: No exposar als nens i nenes als dispositius digitals.
De 3 a 6 anys: Desaconsellar l’ús de dispositius digitals. Com a excepció, en cas de necessitat i de manera puntual i sota la supervisió d’un adult, es pot permetre, amb l’objectiu de mantenir un contacte social, familiar o quan es determini per resolució judicial.
Fins als 6 anys: S’aconsella limitar l’ús de dispositius digitals pels adults en presència de menors.
De 6 a 12 anys: Es limita l’ús dels dispositius amb accés a Internet i es recomana prioritzar activitats vivencials, esportives, en contacte amb la naturalesa i l’entorn físic i presencial. Si es decideix utilitzar un dispositiu, sota la supervisió d’un adult i per a accedir puntualment i amb límits prefixats únicament a continguts adaptats a les seves edats i capacitat.
De 12 a 16 anys: Si es decideix permetre l’accés a dispositius digitals, i com a mesures de protecció, és essencial instal·lar eines de control parental que permetin evitar l’accés a continguts inadequats, així com gestionar el temps d’exposició, garantint l’adopció de mesures de seguretat i de configuració de la privacitat que tot dispositiu digital té.
De 12 a 16 anys: Prioritzar l’ús de telèfons analògics (de només dita), sense accés a internet, si s’estima que són necessaris. Retardar l’edat del primer mòbil intel·ligent (amb connexió a internet) el màxim possible. Si les famílies decideixen el lliurament d’un mòbil intel·ligent abans dels 16 anys, utilitzar el control parental per a limitar i monitorar l’accés als continguts i el temps d’ús.
L’informe planteja al seu torn mesurades de regulació dirigides al sector de la indústria, assumint que l’autoregulació del sector és insuficient. En aquest apartat, destaca proposades com la configuració per defecte d’espais segurs digitals (control parental) o l’obligatorietat d’advertir en l’etiquetatge dels dispositius dels riscos que el seu ús té per a la salut, i d’elaborar informes d’impacte d’aquests productes. A més, afegeix la importància de reforçar els mecanismes de denúncia i bloqueig, responsabilitat de la indústria.
En l’àmbit educatiu, els experts insten la regulació de l’ús dels dispositius en els centres educatius. En aquest apartat, diferencien entre els d’ús privat de l’alumnat (no permesos en educació infantil i primària, i limitats com a eines pedagògiques en secundària) i els dels propis centres. En aquests últims, es planteja la revisió contrastada de les aplicacions, l’eliminació dels sistemes de gratificació immediata o l’establiment de límits per edat, entre altres.
Respecte a la protecció dels drets de les persones més vulnerables (nenes, nens i adolescents), el comitè planteja la regulació de les persones creadores de contingut –incloent els kids influencers– i advoca per la “prohibició expressa d’exposar a persones menors d’edat en el contingut objecte de la seva activitat en la xarxa”, independentment que aquesta activitat generi ingressos econòmics directament o indirectament. En aquest apartat, el comitè insta especialment a regular la pràctica del sharenting amb menors per part de persones creadores de contingut o influencers.
A més, les expertes i experts desenvolupen en el seu document la importància d’ampliar els estudis, les recerques i l’avaluació dels efectes dels sistemes tecnològics en la infància, així com de promoure campanyes de sensibilització educativa, sanitària i de participació.
Un altre dels pilars de l’informe del comitè és el pla d’Alfabetització Mediàtica i Informacional, promogut activament des de fa 10 anys per la Unesco, amb l’objectiu de dotar a nenes, nens i adolescents de les destreses i eines necessàries per a no estar desprotegits en els espais digitals.
Sis grups de treball
El comitè, format per 50 persones independents i de referència en diversos àmbits, està presidit per la vicepresidenta de l’Associació Europea per a la Transició Digital, Ana Caballero, i s’estructura en sis grups de treball (Salut, Educació, Privacitat, Indústria i Consum, Drets, Participació i Pornografia/Violència Sexual), amb una presència equilibrada entre dones i homes.
El grup ha comptat amb representació del Plataforma d’Organitzacions d’Infància, UNICEF, Save the Children, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, el Consell Estatal de Participació de la Infància i de l’Adolescència, el Consell de la Joventut, Associació Espanyola de Pediatria, Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell Escolar de l’Estat, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Consell de Consumidors i Usuaris.
També han estat presents les confederacions d’associacions de mares i pares d’alumnes i les entitats i organitzacions del tercer sector d’àmbit estatal, a més d’especialistes en les àrees de la pediatria, la psicologia, la igualtat de gènere i la protecció de la salut mental, així com juristes especialitzats en la garantia dels drets de la infància i de la joventut.
Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.
La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.
El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció.
El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.
El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.
En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.
Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.
Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.
La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.
El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.
a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.
L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.
El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.
Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.
La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.
Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).
El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.
En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.
La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.
Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.
Dinamitzar els òrgans de participació infantil i adolescent, donar-los protagonisme en la comunitat i visibilitzar tots els col·lectius són algunes de les conclusions d’aquestes jornades que han reunit experts nacionals i locals de l’àmbit de la participació i la dinamització.