El Consell de Ministres va donar llum verda aquest dimarts a l’acord pel qual s’aprova el Pla d’Acció Estatal de la Garantia Infantil, que és un full de ruta contra la pobresa infantil fins a 2030.
La garantia infantil europea és una recomanació del Consell Europeu aprovada el passat 14 de juny pels Estats membre de la UE i l’objectiu de la qual és prevenir i combatre l’exclusió social dels nens mitjançant l’accés efectiu, independentment del nivell de renda, a sis serveis essencials per al desenvolupament de la infància.
Distingeix tres serveis que han de ser gratuïts: educació i cures en la primera infància, educació i activitats extraescolars, i almenys un menjar saludable gratuït a l’escola. A més, altres tres serveis han de ser assequibles: nutrició saludable, serveis sanitaris i habitatge adequat.
Espanya és un dels països de la UE amb una major taxa de pobresa infantil. La taxa de risc de pobresa o exclusió per a menors de 18 anys es trobava en un 27,4% -enfront d’un 21% per al conjunt de la població- abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19. Així, era el tercer país de la UE amb major taxa, després de Romania i Bulgària.
Segons el Govern, això es deu a la combinació de tres factors: unes relacions laborals que generen exclusió, un mal repartiment de la riquesa generada al país i un sistema de protecció social a la infància i família poc desenvolupat.
Complir amb les recomanacions del Consell incloses en la Garantia Infantil permetria reduir la transmissió intergeneracional de la pobresa. Per a això, la Comissió Europea atorga als Estats membre una eina financera (un 5% del Fons Social Europeu Plus) i una altra programàtica, ja que tots han de presentar a la Comissió un Pla d’Acció Estatal de la Garantia Infantil Europea (Paegie), que és el document aprovat pel Consell de Ministres.
SIS EIXOS
El Pla d’Acció Estatal de la Garantia Infantil és el full de ruta fins a 2030 on s’estableixen objectius i metes, mesures a implementar per a aconseguir-los i indicadors per a valorar l’avanç cap a aquests objectius. Es tracta d’un document amb compromisos concrets que Espanya adquireix com a país amb la seva infància i adolescència més vulnerable, i involucra al conjunt de les administracions.
El pla s’estructura en tres eixos estratègics, dos temàtics (lluita contra la pobresa infantil i reforç de la protecció social de la infància i l’adolescència, i universalització dels drets socials mitjançant l’accés i gaudi a serveis essencials de qualitat, accessibles i inclusius) i un transversal (promoció de l’equitat territorial i generació d’entorns protectors, igualitaris, inclusius i participatius). Compten amb 20 objectius, amb indicadors i metes a 2025 i 2030, i per a aconseguir-los es plantegen un conjunt de 90 mesures que es concretaran en els plans operatius biennals.
Aquest pla va ser elaborat amb la participació dels ministeris competents en la matèria, les comunitats autònomes i Ceuta i Melilla, les entitats locals i un extens nombre d’associacions del tercer sector, universitats, experts i nens, nenes i adolescents. “No pretén ser una memòria de les accions d’avui, sinó una planificació a 2030 amb una visió molt clara: que cap nen o nena quedi enrere i trenqui amb el cicle intergeneracional de la pobresa”, assegura el Govern.
Dinamitzar els òrgans de participació infantil i adolescent, donar-los protagonisme en la comunitat i visibilitzar tots els col·lectius són algunes de les conclusions d’aquestes jornades que han reunit experts nacionals i locals de l’àmbit de la participació i la dinamització.
El 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb el repte d’assolir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que és ni més ni menys que “posar fi a la pobresa en totes les seves formes i arreu del món.
El Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa va ser proclamat per l’ONU el 1992, però la primera vegada que es va celebrar va ser el 1987 a París, quan més de 100.000 persones es van reunir a la Plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels Drets humans i la llibertat en honor a les víctimes de la pobresa, la fam, la violència i la por.
En un dia com el d’avui, cal recordar que el nombre de nins que no tenen accés a serveis de protecció social augmenta cada any, cosa que els exposa al risc de patir pobresa, fam i discriminació, segons informe publicat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i UNICEF.
“Considera imprescindible reforçar els programes dirigits a la promoció i la prevenció del benestar emocional infantojuvenil, a més de reforçar l’atenció psicològica a tots els serveis assistencials i sanitaris especialitzats”.
Avui es celebra el Dia Internacional de la Nina es commemora cada any per crear consciència sobre la situació de les nines al món.
Save the Children presenta una anàlisi en què revisa prop de 400 sentències judicials de casos recents d’abusos sexuals contra la infància a Espanya.
– L’estudi assenyala que l’edat mitjana a què comencen els abusos són els 11 anys i que en el 80,3% dels casos analitzats la víctima és una nena o una adolescent.
– El 96% dels abusadors no tenen antecedents penals relacionats amb la violència sexual.
– Save the Children recorda la necessitat de comptar amb jutjats especialitzats que garanteixin els drets de les víctimes infantils de qualsevol tipus de violència, com són els abusos sexuals.
El departament de Joventut posa en marxa un nou canal de comunicació amb el jovent del municipi i ofereix nous recursos per a abordar la salut emocional.
La Fiscalia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fa pública la Memòria 2023 (exercici 2022) en què s’inclou en el seu contingut la informació relativa a les competències desenvolupadores en matèria de protecció i reforma de persones menors d’edat a l’àmbit territorial de les Illes Balears. Tota la memòria està disponible aquí
L’informe de Plataforma Infancia d’Anàlisi de l’enquesta de condicions de vida amb enfocament d’infància 2023, indica que “a les Illes Balears, el 2022 es registra una taxa de risc de pobresa i exclusió social entre nins, nines i adolescents del 26,1%, la qual cosa representa un augment d’1,6 punts percentuals respecte al 2021. Els components com el risc de pobresa econòmica, els nins, nines i adolescents vivint a llars amb baixa intensitat laboral i els que experimenten carència material severa són inferiors a la mitjana nacional”. Es pot consultar tot el document aquí
Per conèixer les opinions i les actituds de la joventut espanyola sobre la Unió Europea i de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, el Consell de la Joventut d’Espanya ha realitzat tant una anàlisi quantitativa com una altra qualitativa.
Entrevista amb l’especialista Iñaki Alonso que aporta les claus per crear circuits de detecció de violència contra la infància a l’àmbit esportiu i d’oci.
“Ara ho entenc!” és el títol del conte que han escrit les tres mestres logopedes que integren l’Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) de la Conselleria d’Educació i Formació Professional. Maria Sbert, Miquela M. Sastre i Emilia Morell han escrit una història en la que els dos infants protagonistes, Cristina i Miquel, conten de manera senzilla i accessible com és el dia a dia d’una persona amb un trastorn del llenguatge. L’objectiu d’aquest material és el de donar a conèixer les característiques i necessitats d’aquest alumnat, d’una manera fàcil, divertida, propera i optimista.
“El treball infantil priva els nens i nenes de tots els seus drets -l’educació, el joc, la salut-, els exposa a abusos i violència, reforça cicles de pobresa i aprofundeix la inequitat social”.