El Consell de Ministres va donar llum verda aquest dimarts a l’acord pel qual s’aprova el Pla d’Acció Estatal de la Garantia Infantil, que és un full de ruta contra la pobresa infantil fins a 2030.
La garantia infantil europea és una recomanació del Consell Europeu aprovada el passat 14 de juny pels Estats membre de la UE i l’objectiu de la qual és prevenir i combatre l’exclusió social dels nens mitjançant l’accés efectiu, independentment del nivell de renda, a sis serveis essencials per al desenvolupament de la infància.
Distingeix tres serveis que han de ser gratuïts: educació i cures en la primera infància, educació i activitats extraescolars, i almenys un menjar saludable gratuït a l’escola. A més, altres tres serveis han de ser assequibles: nutrició saludable, serveis sanitaris i habitatge adequat.
Espanya és un dels països de la UE amb una major taxa de pobresa infantil. La taxa de risc de pobresa o exclusió per a menors de 18 anys es trobava en un 27,4% -enfront d’un 21% per al conjunt de la població- abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19. Així, era el tercer país de la UE amb major taxa, després de Romania i Bulgària.
Segons el Govern, això es deu a la combinació de tres factors: unes relacions laborals que generen exclusió, un mal repartiment de la riquesa generada al país i un sistema de protecció social a la infància i família poc desenvolupat.
Complir amb les recomanacions del Consell incloses en la Garantia Infantil permetria reduir la transmissió intergeneracional de la pobresa. Per a això, la Comissió Europea atorga als Estats membre una eina financera (un 5% del Fons Social Europeu Plus) i una altra programàtica, ja que tots han de presentar a la Comissió un Pla d’Acció Estatal de la Garantia Infantil Europea (Paegie), que és el document aprovat pel Consell de Ministres.
SIS EIXOS
El Pla d’Acció Estatal de la Garantia Infantil és el full de ruta fins a 2030 on s’estableixen objectius i metes, mesures a implementar per a aconseguir-los i indicadors per a valorar l’avanç cap a aquests objectius. Es tracta d’un document amb compromisos concrets que Espanya adquireix com a país amb la seva infància i adolescència més vulnerable, i involucra al conjunt de les administracions.
El pla s’estructura en tres eixos estratègics, dos temàtics (lluita contra la pobresa infantil i reforç de la protecció social de la infància i l’adolescència, i universalització dels drets socials mitjançant l’accés i gaudi a serveis essencials de qualitat, accessibles i inclusius) i un transversal (promoció de l’equitat territorial i generació d’entorns protectors, igualitaris, inclusius i participatius). Compten amb 20 objectius, amb indicadors i metes a 2025 i 2030, i per a aconseguir-los es plantegen un conjunt de 90 mesures que es concretaran en els plans operatius biennals.
Aquest pla va ser elaborat amb la participació dels ministeris competents en la matèria, les comunitats autònomes i Ceuta i Melilla, les entitats locals i un extens nombre d’associacions del tercer sector, universitats, experts i nens, nenes i adolescents. “No pretén ser una memòria de les accions d’avui, sinó una planificació a 2030 amb una visió molt clara: que cap nen o nena quedi enrere i trenqui amb el cicle intergeneracional de la pobresa”, assegura el Govern.
Manifest de l’OIAM davant l’increment de discursos d’odi, aporòfobs i xenòfobs que inclouen la infància en moviment.
Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.
La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.
El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció.
El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.
El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.
En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.
Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.
Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.
La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.
El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.
a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.
L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.
El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.
Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.
La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.
Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).
El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.
En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.
La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.
Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.