El curs escolar arrencarà a les Balears amb menys alumnes per la menor natalitat

El primer curs acadèmic en què s’aplicarà la Lomloe o ‘Ley Celaá’ tindrà 512 alumnes menys a les Balears per les baixes xifres de natalitat. El nou any acadèmic, a més, comptarà amb 16.870 places docents a Balears, fet que suposa unes 600 més que el curs passat i gairebé 3.200 més que el 2015.

 

 

El primer curs acadèmic en què s’aplicarà la Lomloe o ‘Llei Celaá’ tindrà 512 alumnes menys a Balears per les baixes xifres de natalitat. El nou any acadèmic, a més, comptarà amb 16.870 places docents a Balears, la qual cosa suposa unes 600 més que el curs passat i gairebé 3.200 més que en 2015.

El curs escolar 2022-2023 arrencarà dilluns que ve a Balears amb un total de 172.970 alumnes matriculats, 512 menys que en les mateixes dates del curs anterior, una baixada que el conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ha atribuït a les baixes xifres de natalitat.

En una roda de premsa aquest dijous, March ha presentat les principals novetats d’aquest curs, el primer d’aplicació de la Lomloe o ‘Llei Celaá’. Els nous currículums estaran vigents enguany per a tot infantil i els cursos imparells de primària, secundària i batxillerat.

El conseller ha incidit en què “aquest ha de ser el curs de la normalitat” després de deixar enrere les restriccions per la pandèmia de COVID i davant una situació de control de la incidència. Amb tot, els centres seguiran amb pràctiques com la filtració d’aire o la rentada de mans, i el conseller ha animat a les famílies a immunitzar als alumnes que per edat puguin rebre la vacuna. March també ha destacat l’augment del professorat i la gratuïtat en l’etapa 2-3 anys, que beneficiarà a 5.274 alumnes en 158 centres de les illes.

MENYS ALUMNES

El conseller ha apuntat que les xifres d’alumnat presenten “una certa estabilitat amb una tendència a la baixa”, si bé els processos de matriculació continuen oberts i les xifres definitives poden variar. March ha explicat que altres Comunitats, com a Comunitat Valenciana, “han perdut gairebé 8.000 alumnes”, però que a Balears es compensa la baixada de la natalitat per la migració des d’altres Comunitats i països.

Del total d’alumnes que el dilluns comencen les classes, 28.489 estan matriculats en segon cicle d’infantil, 65.967 en primària, 46.480 en secundària i 13.265 en batxillerat. Per illes, 138.082 corresponen a Mallorca, 13.557 a Menorca, 20.161 a Eivissa i 1.170 a Formentera –sense incloure dades de centres privats no concertats–.

El 23 de setembre començarà el curs per als alumnes en cicles formatius bàsics de grau mitjà i superior. Els alumnes de les escoles d’art s’incorporaran a les classes a partir del 29 de setembre, i el 30 de setembre arrenca el curs en centres d’ensenyament d’adults i conservatoris de música i dansa. Finalment, el 4 d’octubre comencen les escoles oficials d’idiomes i ensenyaments esportius.

 

600 DOCENTS MÉS

El curs comptarà amb 16.870 places docents a Balears, la qual cosa suposa unes 600 més que el curs passat i gairebé 3.200 més que en 2015. “Demostra que les retallades que es van fer en èpoques passades han passat a millor vida”, ha declarat March. Un total de 13.059 places corresponen a centres públics i 3.811, a concertats; són 13.116 a Mallorca, 1.511 a Menorca, 2.091 a Eivissa i 152 a Formentera.

D’altra banda, March ha destacat la baixada del percentatge d’interinitat, indicant que per al curs 2023-2024 estan previstes noves oposicions “per a arribar al 8 per cent que marca la normativa estatal i les recomanacions europees”. Amb totes aquestes mesures s’ha aconseguit una baixada de ràtios fins a un 18,5 alumnes per grup en segon cicle d’infantil, 20,3 en primària i 24 en ESO.
 
GRATUÏTAT EN L’ETAPA 2-3 ANYS

Una altra de les novetats d’aquest curs és la gratuïtat en l’etapa 2-3 anys a les escoles infantils (‘escoletes’) públiques i de la xarxa complementària, que segons ha informat el conseller afecta a 158 centres i més de 5.200 famílies i implicarà una inversió de 18 milions d’euros. Aquests diners cobrirà les despeses de funcionament de les aules en horari ordinari d’escolarització, un mínim de quatre hores durant deu mesos, amb una despesa de 2.500 euros per alumne.

March ha insistit que “és una qüestió que no té marxa enrere” avançant que pretenen “consolidar” aquesta gratuïtat. Amb tot, ha reconegut que els ajuntaments hauran d’avançar fons fins que rebin les ajudes i ha informat que s’espera que a final d’any puguin haver cobrat tots els mesos des de setembre.

March ha destacat així mateix la creació d’unes 2.400 places d’etapa 0-3, amb convenis amb ajuntaments per unes 1.700 places; la inversió per a reconversió de guarderies en escoles infantils; i l’increment de la dotació de mòduls en les etapes 0-1 i 1-2.
 
PREUS DELS MENJADORS

Respecte a com afecta la inflació als preus dels menjadors escolars, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, ha explicat que “no s’han pujat els menús” ja que els contractes licitats tenen uns màxims establerts. No obstant això, “el que sí que pot variar és el cost del monitor”, segons els usuaris que té cada menjador. En aquest sentit, Fernández ha confirmat que dues empreses s’han posat en contacte amb la Conselleria per a expressar la seva preocupació sobre la capacitat per a poder dur a terme el servei amb el preu actual.

L’únic cas en el qual es poden pujar els preus per la inflació, com a màxim un 10 per cent, és en els menús esporàdics. Cal matisar que això es refereix als centres públics que liciten amb l’administració i no als privats i concertats que tenen els seus propis menjadors, de manera que la Conselleria no té “cap control” sobre els seus preus.

Enguany, per a la convocatòria d’ajudes de menjador es destinen vuit milions d’euros, amb 13.500 sol·licituds rebudes. Per a les ajudes de llibres de text i material didàctic es destinen 2,8 milions, amb un màxim de 25.000 euros per centre.
 
94 AULES MODULARS

A preguntes dels mitjans el conseller ha especificat que enguany hi ha 94 aules modulars i que amb les licitacions previstes es podran retirar una mica més d’una vintena. March ha remarcat que l’objectiu de la Conselleria continua sent reduir els ‘barracons’ i que si no s’ha reduït més ha estat “per circumstàncies” com la pandèmia “i no per voluntat política”.

A l’estiu s’han realitzat 64 obres en 60 centres educatius de Balears per un valor de més de deu milions d’euros. En l’últim trimestre de 2022 està previst licitar les obres de cinc nous centres: CEIP Inca, CEIP Palma B, CEIP Campos, CEIP Ca Picafort i el Conservatori de Menorca.

A més, aquest curs s’incorporen dos centres al programa pilot per a oferir ESO en centres de primària: Gabriel Vallseca i Aurora Picornell. Un altre aspecte del nou curs que ha destacat el conseller és l’impuls a la digitalització amb formació per als professors, la compra de 5.000 aules digitals i el repartiment de 15.000 dispositius per a famílies vulnerables.
 

 

Notícies OIAM relacionades:

21 de juny de 2024

Manifest de l’OIAM davant l’increment de discursos d’odi, aporòfobs i xenòfobs que inclouen la infància en moviment.

20 de maig de 2024

Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.

La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.

16 de maig de 2024

El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció. 

25 de març de 2024

El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.

15 de març de 2024

El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.

En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.

7 de març de 2024

En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.

5 de març de 2024

Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.

19 de febrer de 2024

Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.

16 de febrer de 2024

La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.

31 de gener de 2024

El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.

a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.

L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.

15 de desembre de 2023

El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.

Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.

La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.

27 de novembre de 2023

Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).

El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.

En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.

La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.

Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.