Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, aquest dimarts 10 d’octubre, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) recorda que la salut mental s’entén no només com a absència d’un problema o trastorn psicològic, sinó, en última instància, i encara més important, com la presència de benestar psicològic, un dret fonamental que les administracions competents i els governs tenen el deure de garantir en totes les etapes de la vida, per assegurar una bona salut emocional de les persones en tots els àmbits.
Malgrat els esforços realitzats en els darrers anys en relació amb l’atenció a la salut mental, la prevenció de trastorns psicològics i la promoció d’una bona salut psicològica i emocional, el fet és que, en la nostra comunitat, l’accés als serveis i programes d’intervenció psicològica continua sent un luxe i una realitat poc accessible a la ciutadania, que, d’altra banda, demana cada vegada més una atenció professional.
Sobre això, s’estima que aproximadament una de cada tres consultes en AP té com a motiu principal un problema de salut mental. Els més comuns són problemes d’ansietat i depressió d’intensitat lleu i moderada, però que tenen una repercussió negativa en diferents àrees del funcionament i de la qualitat de vida de les persones afectades. En aquests casos, el tractament recomanat per les guies clíniques és el tractament psicològic, que s’ha demostrat més eficaç que el tractament farmacològic. Donada l’absència de professionals de la psicologia en AP, l’única forma d’accedir al tractament psicològic és per mitjà de la derivació a les Unitats de Salut Mental d’atenció especialitzada pel que només una part molt petita de les persones arriben a rebre’l i, per contra, moltes acaben sent tractades amb psicofàrmacs.
Per aquest motiu, a més de reclamar més recursos humans i econòmics que garanteixin l’accés, els serveis i la cobertura d’atenció professional psicològica que demanda la població, des del COPIB assenyalen la necessitat de convertir els centres educatius en espais protectors de la salut mental, desenvolupant programes de prevenció i promoció específics que garanteixin el benestar emocional de les generacions futures.
La salut mental infantojuvenil és una de les principals assignatures pendents de la sanitat espanyola i comunitària que és urgent atendre i millorar, perquè tal com apunta l’OMS una de cada set persones joves de 10 a 19 anys, al món, pateix algun trastorn mental.
Així mateix, les conclusions de PsiCE, el major estudi realitzat a Espanya sobre salut mental infantojuvenil, elaborat per Psicofundación i el Consell General de la Psicologia d’Espanya, destaca que les taxes de prevalença de problemes emocionals i les dificultats d’ajustament psicològic en nins i adolescents espanyols són elevades i posa de manifest la ineludible “necessitat de promoure, protegir i cuidar la salut mental durant la infància i l’adolescència en els entorns educatius”.
Entre altres dades, l’estudi en el qual han participat 8.749 adolescents de vuit comunitats autònomes, amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys, revela que:
És prioritari incrementar, per tant, els recursos destinats no només als adults, sinó, molt especialment a les generacions joves i garantir la prevenció i promoció de la salut mental, la detecció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les cures.
Junta de Govern del COPIB
Salut mental, salut mundial: un dret universal
És el lema triat enguany pel moviment associatiu Salut Mental Espanya per commemorar aquest dimarts 10 d’octubre el Dia Mundial de la Salut Mental, atenent el tema proposat per la Federació Mundial de la Salut Mental que enguany posa el focus en la salut mental com un dret humà universal.
Dinamitzar els òrgans de participació infantil i adolescent, donar-los protagonisme en la comunitat i visibilitzar tots els col·lectius són algunes de les conclusions d’aquestes jornades que han reunit experts nacionals i locals de l’àmbit de la participació i la dinamització.
El 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb el repte d’assolir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que és ni més ni menys que “posar fi a la pobresa en totes les seves formes i arreu del món.
El Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa va ser proclamat per l’ONU el 1992, però la primera vegada que es va celebrar va ser el 1987 a París, quan més de 100.000 persones es van reunir a la Plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels Drets humans i la llibertat en honor a les víctimes de la pobresa, la fam, la violència i la por.
En un dia com el d’avui, cal recordar que el nombre de nins que no tenen accés a serveis de protecció social augmenta cada any, cosa que els exposa al risc de patir pobresa, fam i discriminació, segons informe publicat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i UNICEF.
Avui es celebra el Dia Internacional de la Nina es commemora cada any per crear consciència sobre la situació de les nines al món.
Save the Children presenta una anàlisi en què revisa prop de 400 sentències judicials de casos recents d’abusos sexuals contra la infància a Espanya.
– L’estudi assenyala que l’edat mitjana a què comencen els abusos són els 11 anys i que en el 80,3% dels casos analitzats la víctima és una nena o una adolescent.
– El 96% dels abusadors no tenen antecedents penals relacionats amb la violència sexual.
– Save the Children recorda la necessitat de comptar amb jutjats especialitzats que garanteixin els drets de les víctimes infantils de qualsevol tipus de violència, com són els abusos sexuals.
El departament de Joventut posa en marxa un nou canal de comunicació amb el jovent del municipi i ofereix nous recursos per a abordar la salut emocional.
La Fiscalia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fa pública la Memòria 2023 (exercici 2022) en què s’inclou en el seu contingut la informació relativa a les competències desenvolupadores en matèria de protecció i reforma de persones menors d’edat a l’àmbit territorial de les Illes Balears. Tota la memòria està disponible aquí
L’informe de Plataforma Infancia d’Anàlisi de l’enquesta de condicions de vida amb enfocament d’infància 2023, indica que “a les Illes Balears, el 2022 es registra una taxa de risc de pobresa i exclusió social entre nins, nines i adolescents del 26,1%, la qual cosa representa un augment d’1,6 punts percentuals respecte al 2021. Els components com el risc de pobresa econòmica, els nins, nines i adolescents vivint a llars amb baixa intensitat laboral i els que experimenten carència material severa són inferiors a la mitjana nacional”. Es pot consultar tot el document aquí
Per conèixer les opinions i les actituds de la joventut espanyola sobre la Unió Europea i de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, el Consell de la Joventut d’Espanya ha realitzat tant una anàlisi quantitativa com una altra qualitativa.
Entrevista amb l’especialista Iñaki Alonso que aporta les claus per crear circuits de detecció de violència contra la infància a l’àmbit esportiu i d’oci.
“Ara ho entenc!” és el títol del conte que han escrit les tres mestres logopedes que integren l’Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) de la Conselleria d’Educació i Formació Professional. Maria Sbert, Miquela M. Sastre i Emilia Morell han escrit una història en la que els dos infants protagonistes, Cristina i Miquel, conten de manera senzilla i accessible com és el dia a dia d’una persona amb un trastorn del llenguatge. L’objectiu d’aquest material és el de donar a conèixer les característiques i necessitats d’aquest alumnat, d’una manera fàcil, divertida, propera i optimista.
“El treball infantil priva els nens i nenes de tots els seus drets -l’educació, el joc, la salut-, els exposa a abusos i violència, reforça cicles de pobresa i aprofundeix la inequitat social”.
“Representants dels Consells de Participació infantil i juvenil de Balears revisen les seves propostes sobre salut mental amb les Administracions Públiques.
Durant aquesta jornada han donat seguiment a les demandes sobre salut i benestar emocional que van presentar en l’XI Parlament Infantil.”