Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, aquest dimarts 10 d’octubre, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) recorda que la salut mental s’entén no només com a absència d’un problema o trastorn psicològic, sinó, en última instància, i encara més important, com la presència de benestar psicològic, un dret fonamental que les administracions competents i els governs tenen el deure de garantir en totes les etapes de la vida, per assegurar una bona salut emocional de les persones en tots els àmbits.
Malgrat els esforços realitzats en els darrers anys en relació amb l’atenció a la salut mental, la prevenció de trastorns psicològics i la promoció d’una bona salut psicològica i emocional, el fet és que, en la nostra comunitat, l’accés als serveis i programes d’intervenció psicològica continua sent un luxe i una realitat poc accessible a la ciutadania, que, d’altra banda, demana cada vegada més una atenció professional.
Sobre això, s’estima que aproximadament una de cada tres consultes en AP té com a motiu principal un problema de salut mental. Els més comuns són problemes d’ansietat i depressió d’intensitat lleu i moderada, però que tenen una repercussió negativa en diferents àrees del funcionament i de la qualitat de vida de les persones afectades. En aquests casos, el tractament recomanat per les guies clíniques és el tractament psicològic, que s’ha demostrat més eficaç que el tractament farmacològic. Donada l’absència de professionals de la psicologia en AP, l’única forma d’accedir al tractament psicològic és per mitjà de la derivació a les Unitats de Salut Mental d’atenció especialitzada pel que només una part molt petita de les persones arriben a rebre’l i, per contra, moltes acaben sent tractades amb psicofàrmacs.
Per aquest motiu, a més de reclamar més recursos humans i econòmics que garanteixin l’accés, els serveis i la cobertura d’atenció professional psicològica que demanda la població, des del COPIB assenyalen la necessitat de convertir els centres educatius en espais protectors de la salut mental, desenvolupant programes de prevenció i promoció específics que garanteixin el benestar emocional de les generacions futures.
La salut mental infantojuvenil és una de les principals assignatures pendents de la sanitat espanyola i comunitària que és urgent atendre i millorar, perquè tal com apunta l’OMS una de cada set persones joves de 10 a 19 anys, al món, pateix algun trastorn mental.
Així mateix, les conclusions de PsiCE, el major estudi realitzat a Espanya sobre salut mental infantojuvenil, elaborat per Psicofundación i el Consell General de la Psicologia d’Espanya, destaca que les taxes de prevalença de problemes emocionals i les dificultats d’ajustament psicològic en nins i adolescents espanyols són elevades i posa de manifest la ineludible “necessitat de promoure, protegir i cuidar la salut mental durant la infància i l’adolescència en els entorns educatius”.
Entre altres dades, l’estudi en el qual han participat 8.749 adolescents de vuit comunitats autònomes, amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys, revela que:
És prioritari incrementar, per tant, els recursos destinats no només als adults, sinó, molt especialment a les generacions joves i garantir la prevenció i promoció de la salut mental, la detecció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les cures.
Junta de Govern del COPIB
Salut mental, salut mundial: un dret universal
És el lema triat enguany pel moviment associatiu Salut Mental Espanya per commemorar aquest dimarts 10 d’octubre el Dia Mundial de la Salut Mental, atenent el tema proposat per la Federació Mundial de la Salut Mental que enguany posa el focus en la salut mental com un dret humà universal.
Manifest de l’OIAM davant l’increment de discursos d’odi, aporòfobs i xenòfobs que inclouen la infància en moviment.
Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.
La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.
El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció.
El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.
El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.
En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.
Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.
Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.
La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.
El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.
a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.
L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.
El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.
Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.
La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.
Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).
El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.
En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.
La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.
Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.