La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha anunciat aquest dimecres la gratuïtat de l’últim curs del cicle d’educació de 0 a 3 anys, és a dir, de 2 a 3 anys, una mesura que s’aplicarà a partir del pròxim mes de setembre i que beneficiarà a 5.274 famílies de Balears.
Així ho ha indicat la líder de l’Executiu balear en roda de premsa després de mantenir una trobada amb representants de diferents col·lectius professionals d’aquesta etapa d’educació infantil, on ha assegurat que la matrícula serà «a cost zero» per al curs de 2-3 anys, si bé ha emfatitzat que és una mesura «que no té marxa enrere» i que s’anirà «avançant» amb iniciatives similars en els 1-2 anys i 0-1 «per a fer possible que l’etapa d’educació de 0-3 anys sigui universal».
El Govern preveu 10,54 milions d’euros de manera que, tant les escoletas públiques com les de la xarxa complementària, rebran una aportació de 36.000 euros per cada aula de 2-3 anys. Amb aquesta inversió, es cobriran les despeses de funcionament en l’horari ordinari d’escolarització d’aquesta etapa educativa, un mínim de quatre hores durant deu mesos, la qual cosa suposa una despesa de 2.000 euros per alumne. Els mòduls cobriran la despesa de 293 aules de 2-3 anys de centres públics i de la xarxa complementària. Així, el curs 2022-2023 hi haurà 184 centres educatius de 0-3 anys de què 108 són públics, 50 privats integrats en la xarxa complementària i 26 privats. Armengol ha recordat que aquesta mesura respon al «compromís» adquirit en les eleccions i com Govern i ha destacat que amb aquesta gratuïtat en l’educació de dues a tres anys es «guanya» com a societat en començar-se a consolidar la gratuïtat en aquesta etapa educativa. A més, ha destacat la necessitat d’incrementar places i que els ajuntaments i Consells adaptin la seva normativa per a fer possible aquesta nova mesura.
“Necessitem crear places de zero a tres anys”, ha reivindicat la presidenta, qui ha subratllat que el Govern ha treballat en la creació i manteniment de places, així com en la reconversió de les guarderies, si bé ha admès la importància d’augmentar el pressupost per a continuar incrementant el nombre de places en aquest cicle educatiu. En aquest sentit s’ha manifestat també el conseller d’Educació, Martí March, qui ha apostat per la creació fins a 2024 de 2.400 places de 0-3 anys en escoletas públiques i complementàries amb l’objectiu de «arribar a aquest procés d’universalització progressiva que a Balears és més complicat per l’increment de població escolar». A més, ha reconegut que la mesura anunciada aquest dimecres podria «significar un increment de la demanda». Així, a més de la gratuïtat en els 2-3 anys, March ha declarat que s’incrementaran ajudes en els 0-1 anys «amb la idea de fer un gest real perquè sigui possible i puguem avançar en aquesta universalització» d’aquesta etapa educativa. «No pot haver-hi cap mena de retrocés», ha afegit. La presidenta ha al·ludit a la situació de «dificultat» per la qual estan passant moltes famílies a conseqüència de la inflació i ha remarcat que el Govern «té clar que, quan hi ha pocs recursos, en lloc de retallar, s’ha d’expandir i garantir els drets». «Quan més ens necessiten, estem amb les famílies garantint ajuda i suport», ha declarat abans d’insistir que la mesura anunciada avui «no té marxa enrere».
La presidenta i el conseller han explicat aquesta mesura als representants del col·lectiu 0-3 en una reunió que ha tingut lloc aquest dimecres en el Consolat de Mar. Entre altres, han assistit membres de l’Assemblea 0-3, representants dels Consells, dels ajuntaments, d’UNICEF i del Consell Escolar de Balears. També han estat presents el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; la consellera d’Assumptes Socials i Esports, Fina Santiago; la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido; la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; i la directora de l’Institut d’Educació de la Primera Infància (IEPI), Magdalena Collinge.
Pròximament es duran a terme reunions tècniques amb els representants dels ajuntaments i dels Consells per a fixar els passos que s’han de seguir en el procés d’implantació de la gratuïtat 2-3 anys. Per a fer possible aquesta gratuïtat està previst aprovar una resolució extraordinària de mòduls per al curs 2022-2023 per a les dues xarxes i es treballarà amb la Felib perquè els ajuntaments tinguin models per a l’aprovació de nous preus públics. Es faran pagaments quadrimestrals als diferents titulars que començaran dins del 2022. A més de la gratuïtat dels 2-3 anys, també s’ha previst un increment de la dotació dels mòduls de 0-1 i 1-2 anys, la qual cosa suposa aconseguir els 10.000euros/unitat en la xarxa pública i 5.000 €/unitat en la xarxa complementària, a més d’altres mesures de millora com l’increment de personal dels equips d’atenció precoç (EAP) amb sis professionals més i la nova convocatòria de creació de noves places públiques prevista al novembre de 2022.
El Govern ha explicat que, actualment, en el cas de les escoletes públiques, el cost de l’educació 2-3 és a càrrec de les famílies, dels ajuntaments, dels Consells i de les ajudes de sosteniment de la Conselleria d’Educació i FP. En el cas de les escoletes privades de la xarxa complementària, el cost del servei és a càrrec de les famílies i, en menor mesura, per les ajudes de la Conselleria. No obstant això, ara, amb els nous mòduls que començaran a funcionar el pròxim curs, tant les escoletes públiques com les de la xarxa complementària rebran una dotació de 36.000 €/aula, la qual cosa suposarà el cost zero per a les famílies. Com la resta de les etapes educatives, les extraescolars no estan cobertes amb aquests mòduls, però la Conselleria ha recordat que hi ha ajudes específiques per a menjador i altres conceptes.
Dinamitzar els òrgans de participació infantil i adolescent, donar-los protagonisme en la comunitat i visibilitzar tots els col·lectius són algunes de les conclusions d’aquestes jornades que han reunit experts nacionals i locals de l’àmbit de la participació i la dinamització.
El 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb el repte d’assolir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que és ni més ni menys que “posar fi a la pobresa en totes les seves formes i arreu del món.
El Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa va ser proclamat per l’ONU el 1992, però la primera vegada que es va celebrar va ser el 1987 a París, quan més de 100.000 persones es van reunir a la Plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels Drets humans i la llibertat en honor a les víctimes de la pobresa, la fam, la violència i la por.
En un dia com el d’avui, cal recordar que el nombre de nins que no tenen accés a serveis de protecció social augmenta cada any, cosa que els exposa al risc de patir pobresa, fam i discriminació, segons informe publicat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i UNICEF.
“Considera imprescindible reforçar els programes dirigits a la promoció i la prevenció del benestar emocional infantojuvenil, a més de reforçar l’atenció psicològica a tots els serveis assistencials i sanitaris especialitzats”.
Avui es celebra el Dia Internacional de la Nina es commemora cada any per crear consciència sobre la situació de les nines al món.
Save the Children presenta una anàlisi en què revisa prop de 400 sentències judicials de casos recents d’abusos sexuals contra la infància a Espanya.
– L’estudi assenyala que l’edat mitjana a què comencen els abusos són els 11 anys i que en el 80,3% dels casos analitzats la víctima és una nena o una adolescent.
– El 96% dels abusadors no tenen antecedents penals relacionats amb la violència sexual.
– Save the Children recorda la necessitat de comptar amb jutjats especialitzats que garanteixin els drets de les víctimes infantils de qualsevol tipus de violència, com són els abusos sexuals.
El departament de Joventut posa en marxa un nou canal de comunicació amb el jovent del municipi i ofereix nous recursos per a abordar la salut emocional.
La Fiscalia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fa pública la Memòria 2023 (exercici 2022) en què s’inclou en el seu contingut la informació relativa a les competències desenvolupadores en matèria de protecció i reforma de persones menors d’edat a l’àmbit territorial de les Illes Balears. Tota la memòria està disponible aquí
L’informe de Plataforma Infancia d’Anàlisi de l’enquesta de condicions de vida amb enfocament d’infància 2023, indica que “a les Illes Balears, el 2022 es registra una taxa de risc de pobresa i exclusió social entre nins, nines i adolescents del 26,1%, la qual cosa representa un augment d’1,6 punts percentuals respecte al 2021. Els components com el risc de pobresa econòmica, els nins, nines i adolescents vivint a llars amb baixa intensitat laboral i els que experimenten carència material severa són inferiors a la mitjana nacional”. Es pot consultar tot el document aquí
Per conèixer les opinions i les actituds de la joventut espanyola sobre la Unió Europea i de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, el Consell de la Joventut d’Espanya ha realitzat tant una anàlisi quantitativa com una altra qualitativa.
Entrevista amb l’especialista Iñaki Alonso que aporta les claus per crear circuits de detecció de violència contra la infància a l’àmbit esportiu i d’oci.
“Ara ho entenc!” és el títol del conte que han escrit les tres mestres logopedes que integren l’Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) de la Conselleria d’Educació i Formació Professional. Maria Sbert, Miquela M. Sastre i Emilia Morell han escrit una història en la que els dos infants protagonistes, Cristina i Miquel, conten de manera senzilla i accessible com és el dia a dia d’una persona amb un trastorn del llenguatge. L’objectiu d’aquest material és el de donar a conèixer les característiques i necessitats d’aquest alumnat, d’una manera fàcil, divertida, propera i optimista.
“El treball infantil priva els nens i nenes de tots els seus drets -l’educació, el joc, la salut-, els exposa a abusos i violència, reforça cicles de pobresa i aprofundeix la inequitat social”.