La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha anunciat aquest dimecres la gratuïtat de l’últim curs del cicle d’educació de 0 a 3 anys, és a dir, de 2 a 3 anys, una mesura que s’aplicarà a partir del pròxim mes de setembre i que beneficiarà a 5.274 famílies de Balears.
Així ho ha indicat la líder de l’Executiu balear en roda de premsa després de mantenir una trobada amb representants de diferents col·lectius professionals d’aquesta etapa d’educació infantil, on ha assegurat que la matrícula serà «a cost zero» per al curs de 2-3 anys, si bé ha emfatitzat que és una mesura «que no té marxa enrere» i que s’anirà «avançant» amb iniciatives similars en els 1-2 anys i 0-1 «per a fer possible que l’etapa d’educació de 0-3 anys sigui universal».
El Govern preveu 10,54 milions d’euros de manera que, tant les escoletas públiques com les de la xarxa complementària, rebran una aportació de 36.000 euros per cada aula de 2-3 anys. Amb aquesta inversió, es cobriran les despeses de funcionament en l’horari ordinari d’escolarització d’aquesta etapa educativa, un mínim de quatre hores durant deu mesos, la qual cosa suposa una despesa de 2.000 euros per alumne. Els mòduls cobriran la despesa de 293 aules de 2-3 anys de centres públics i de la xarxa complementària. Així, el curs 2022-2023 hi haurà 184 centres educatius de 0-3 anys de què 108 són públics, 50 privats integrats en la xarxa complementària i 26 privats. Armengol ha recordat que aquesta mesura respon al «compromís» adquirit en les eleccions i com Govern i ha destacat que amb aquesta gratuïtat en l’educació de dues a tres anys es «guanya» com a societat en començar-se a consolidar la gratuïtat en aquesta etapa educativa. A més, ha destacat la necessitat d’incrementar places i que els ajuntaments i Consells adaptin la seva normativa per a fer possible aquesta nova mesura.
“Necessitem crear places de zero a tres anys”, ha reivindicat la presidenta, qui ha subratllat que el Govern ha treballat en la creació i manteniment de places, així com en la reconversió de les guarderies, si bé ha admès la importància d’augmentar el pressupost per a continuar incrementant el nombre de places en aquest cicle educatiu. En aquest sentit s’ha manifestat també el conseller d’Educació, Martí March, qui ha apostat per la creació fins a 2024 de 2.400 places de 0-3 anys en escoletas públiques i complementàries amb l’objectiu de «arribar a aquest procés d’universalització progressiva que a Balears és més complicat per l’increment de població escolar». A més, ha reconegut que la mesura anunciada aquest dimecres podria «significar un increment de la demanda». Així, a més de la gratuïtat en els 2-3 anys, March ha declarat que s’incrementaran ajudes en els 0-1 anys «amb la idea de fer un gest real perquè sigui possible i puguem avançar en aquesta universalització» d’aquesta etapa educativa. «No pot haver-hi cap mena de retrocés», ha afegit. La presidenta ha al·ludit a la situació de «dificultat» per la qual estan passant moltes famílies a conseqüència de la inflació i ha remarcat que el Govern «té clar que, quan hi ha pocs recursos, en lloc de retallar, s’ha d’expandir i garantir els drets». «Quan més ens necessiten, estem amb les famílies garantint ajuda i suport», ha declarat abans d’insistir que la mesura anunciada avui «no té marxa enrere».
La presidenta i el conseller han explicat aquesta mesura als representants del col·lectiu 0-3 en una reunió que ha tingut lloc aquest dimecres en el Consolat de Mar. Entre altres, han assistit membres de l’Assemblea 0-3, representants dels Consells, dels ajuntaments, d’UNICEF i del Consell Escolar de Balears. També han estat presents el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; la consellera d’Assumptes Socials i Esports, Fina Santiago; la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido; la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; i la directora de l’Institut d’Educació de la Primera Infància (IEPI), Magdalena Collinge.
Pròximament es duran a terme reunions tècniques amb els representants dels ajuntaments i dels Consells per a fixar els passos que s’han de seguir en el procés d’implantació de la gratuïtat 2-3 anys. Per a fer possible aquesta gratuïtat està previst aprovar una resolució extraordinària de mòduls per al curs 2022-2023 per a les dues xarxes i es treballarà amb la Felib perquè els ajuntaments tinguin models per a l’aprovació de nous preus públics. Es faran pagaments quadrimestrals als diferents titulars que començaran dins del 2022. A més de la gratuïtat dels 2-3 anys, també s’ha previst un increment de la dotació dels mòduls de 0-1 i 1-2 anys, la qual cosa suposa aconseguir els 10.000euros/unitat en la xarxa pública i 5.000 €/unitat en la xarxa complementària, a més d’altres mesures de millora com l’increment de personal dels equips d’atenció precoç (EAP) amb sis professionals més i la nova convocatòria de creació de noves places públiques prevista al novembre de 2022.
El Govern ha explicat que, actualment, en el cas de les escoletes públiques, el cost de l’educació 2-3 és a càrrec de les famílies, dels ajuntaments, dels Consells i de les ajudes de sosteniment de la Conselleria d’Educació i FP. En el cas de les escoletes privades de la xarxa complementària, el cost del servei és a càrrec de les famílies i, en menor mesura, per les ajudes de la Conselleria. No obstant això, ara, amb els nous mòduls que començaran a funcionar el pròxim curs, tant les escoletes públiques com les de la xarxa complementària rebran una dotació de 36.000 €/aula, la qual cosa suposarà el cost zero per a les famílies. Com la resta de les etapes educatives, les extraescolars no estan cobertes amb aquests mòduls, però la Conselleria ha recordat que hi ha ajudes específiques per a menjador i altres conceptes.
Manifest de l’OIAM davant l’increment de discursos d’odi, aporòfobs i xenòfobs que inclouen la infància en moviment.
Aquest dilluns s’ha presentat el Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) de l’IMAS. Aquest pla té com a repte l’establiment d’objectius compartits que s’assoliran en els propers quatre anys. Uns objectius i unes actuacions concretes i treballades de manera participativa pels nins, nines i adolescents (NNA) que resideixen en els diferents serveis de Mallorca, pels professionals i per els entitats que fan possible el manteniment d’una xarxa residencial de qualitat.
La formació als professionals i als NNA, el coneixement compartit, les intervencions basades en l’evidència i la revisió continuada de la intervenció i la gestió formen part del Pla d’Acolliment Residencial a Mallorca (PARMA) 2024-2028.
El Consell de Mallorca vol impulsar la cultura de l’acolliment i reconèixer la tasca de les famílies que ja han fet el pas i ofereixen un entorn sòlid, d’amor i atenció a nins i nines amb mesura de protecció.
El PROGRAMA DE PROMOCIÓ I SUPORT A LES PARENTALITATS EN POSITIU és una proposta per enfortir pares, mares o persones que exerceixen aquesta funció, en les pràctiques de criança, educació i socialització de nins i nines entre els 6 i els 17 anys, que permet als serveis de preservació familiar, oferir una intervenció integral i de qualitat, basada en la parentalitat positiva i la millora de les competències parentals.
El passat 14 de març el ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat la presentació de la institució insular com a candidata per al Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. Aquesta iniciativa impulsada per uNICEF Espanya promou la col·laboració d’aquesta entitat amb administracions locals per al desenvolupament, millora contínua i innovació de les polítiques d’infància i adolescència.
En aquest sentit, en el mateix ple, també es va aprovar mantenir la promoció de l’I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (PADIAM) 2023-2028 com a eina per a la planificació de les polítiques en infància i adolescència i la promoció dels seus drets, desenvolupades des del Consell de Mallorca.
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, des de Save the Children s’ha presentat ‘Silenciades’, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com als nois, encara que de manera diferent.
Aquest centre adoptaria el model Barnahus d’atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abús sexual, que ofereix atenció a les víctimes en una unitat centralitzada on existeixen tots els recursos necessaris per a atendre els casos.
Més de 1.500 escolars participaran en una trobada multitudinària al poliesportiu de Son Moix l’octubre de 2024 en el marc del projecte europeu A Ball for All Unified.
La consellera de Salut, Manuela García, i la directora general de Salut Mental, Alicia González, han presentat els resultats de la darrera enquesta i han explicat les iniciatives impulsades pel Govern per tal de prevenir les addiccions —amb substàncies o sense— entre els més joves.
El passat 25 de gener es va realitzar al Parlament de les Illes Balears l’acte anuari de la Joventut de les Illes Balears 2023. Es pot consultar el document aquí.
a sisena edició de la publicació recull un conjunt de treballs que tracten diferents aspectes de la realitat i les iniciatives de les persones joves de les Illes Balears, des d’una mirada inclusiva i participativa.
L’acte va comptar amés a la conferència «La crítica als joves, tan antiga com la pròpia filosofia» presentada per Andrea González Henry, psicòloga i presidenta del Consell de la Joventut d’Espanya.
El passat 11 de desembre es va fer la setena sessió plenària de l’OIAM.
Entre els punts tractats, destaca la presentació a les vocalies per part del president de l’IMAS, Guillermo Sánchez Cifre, de les dues noves direccions insulars vinculades a la infància i l’adolescència: La Direcció Insular de Serveis Socials, Infància i Família i la Direcció Insular de Centres i Programes d’Atenció Integral a la Infància i Adolescència.
La presidència de l’OIAM també va comunicar la creació d’una nova vocalia amb representació a l’Observatori assignada al Centre d’Atenció Integral a la Família (CAIF), associació sense ànim de lucre que neix el març del 2013 per oferir respostes integrals a diferents problemàtiques que generen malestar social i individual, així com la seva prevenció i assessorament prematur. CAIF, entre altres projectes, des del 2014 desenvolupa el Programa d’Intervenció per a Famílies i Adolescents en crisi en situació de desprotecció dependents de l’IMAS.
Divendres passat, i coincidint amb la setmana en què s’ha celebrat el Dia Internacional de la Infància, es va celebrar el tercer ple del Consell de la Infància i de l’adolescència de Mallorca (CIAM).
El CIAM es un òrgan participatiu integrat dins del Plan de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca, i està conformat per representants dels consells infantils i adolescents locals.
En total, actualment són 13 els consells de participació infantil i adolescent que formen part del CIAM: Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Manacor, Llucmajor, Palma, Porreres, Santanyí i Ses Salines, així com el consell de participació propi de l’IMAS, format per infants i adolescents amb mesura de protecció.
La sessió s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca. 23 joves d’entre 6 i 17 anys han renovat o promès els càrrecs com a nous consellers i conselleres del CIAM en un ple que ha comptat amb la presència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, entre d’altres representants de la institució insular.
Al mateix ple, els infants han llegit un manifest on han on han traslladat les seves propostes a les autoritats del Consell de Mallorca presents a l’acte.