Madrid, 3 de desembre de 2024.- El Consell de Ministres ha rebut avui l’informe encarregat pel Ministeri de Joventut i Infància a un comitè de 50 persones expertes independents amb l’objectiu de dissenyar un full de ruta que promogui entorns digitals segurs per a nenes, nens i adolescents.

L’informe inclou un ampli diagnòstic de 150 pàgines sobre l’impacte de les tecnologies en les persones menors d’edat, en el qual s’analitza, entre altres, la responsabilitat de la indústria, l’exposició dels nens i nenes en les xarxes socials, el paper de les famílies i altres actors de la societat, i les eines de protecció.

A més, el comitè planteja 107 mesures al Govern per al seu estudi, agrupades en tres blocs temporals d’implantació (curt, mitjà i llarg termini). L’objectiu és que les Administracions Públiques garanteixin un marc de prevenció, detecció precoç i protecció enfront d’una possible vulneració dels drets de la infància i l’adolescència.

En paral·lel a l’elaboració de l’informe, el Consell de Ministres va aprovar en primera tornada el mes de juny passat l’Avantprojecte de Llei orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals, amb l’objectiu d’avançar les iniciatives que fossin possibles. 35 de les 107 mesures de l’informe que avui es presenta ja formaven part del citat Avantprojecte de Llei orgànica (sistemes de verificació de l’edat o control parental, entre altres). El Ministeri de Joventut i Infància estudiarà la resta de propostes de cara a la seva possible incorporació en el tràmit del text o a través de les iniciatives corresponents.

El ministeri impulsarà també una Estratègia Nacional que garanteixi els drets de nenes, nens i adolescents i els permeti gaudir dels beneficis de la tecnologia, garantint-los una navegació segura en la xarxa, prioritzant la defensa dels seus drets i oferint-los la possibilitat de participar en la presa de decisions.

L’informe –elaborat de manera altruista, sense cost per a l’Administració i de forma totalment independent per part de les persones expertes– dota a Espanya per primera vegada d’una anàlisi de gran envergadura, que posiciona al Govern com un referent mundial en la protecció integral de les persones menors d’edat en l’àmbit digital.

Garanties, protecció i drets

A més de l’impuls normatiu, l’informe planteja també recomanacions a les famílies, com les relatives a la protecció de nenes i nens dels dispositius digitals en funció de la seva edat. D’aquesta manera, les expertes i experts plantegen “un accés gradual, el més segur, respectuós amb els seus drets de privacitat i intimitat i educatiu possible, i adaptat al nivell de maduresa i capacitat progressiva”. Les recomanacions del comitè per als diferents trams d’edat són les següents:

De 0 a 3 anys: No exposar als nens i nenes als dispositius digitals.
De 3 a 6 anys: Desaconsellar l’ús de dispositius digitals. Com a excepció, en cas de necessitat i de manera puntual i sota la supervisió d’un adult, es pot permetre, amb l’objectiu de mantenir un contacte social, familiar o quan es determini per resolució judicial.
Fins als 6 anys: S’aconsella limitar l’ús de dispositius digitals pels adults en presència de menors.
De 6 a 12 anys: Es limita l’ús dels dispositius amb accés a Internet i es recomana prioritzar activitats vivencials, esportives, en contacte amb la naturalesa i l’entorn físic i presencial. Si es decideix utilitzar un dispositiu, sota la supervisió d’un adult i per a accedir puntualment i amb límits prefixats únicament a continguts adaptats a les seves edats i capacitat.
De 12 a 16 anys: Si es decideix permetre l’accés a dispositius digitals, i com a mesures de protecció, és essencial instal·lar eines de control parental que permetin evitar l’accés a continguts inadequats, així com gestionar el temps d’exposició, garantint l’adopció de mesures de seguretat i de configuració de la privacitat que tot dispositiu digital té.
De 12 a 16 anys: Prioritzar l’ús de telèfons analògics (de només dita), sense accés a internet, si s’estima que són necessaris. Retardar l’edat del primer mòbil intel·ligent (amb connexió a internet) el màxim possible. Si les famílies decideixen el lliurament d’un mòbil intel·ligent abans dels 16 anys, utilitzar el control parental per a limitar i monitorar l’accés als continguts i el temps d’ús.
L’informe planteja al seu torn mesurades de regulació dirigides al sector de la indústria, assumint que l’autoregulació del sector és insuficient. En aquest apartat, destaca proposades com la configuració per defecte d’espais segurs digitals (control parental) o l’obligatorietat d’advertir en l’etiquetatge dels dispositius dels riscos que el seu ús té per a la salut, i d’elaborar informes d’impacte d’aquests productes. A més, afegeix la importància de reforçar els mecanismes de denúncia i bloqueig, responsabilitat de la indústria.

En l’àmbit educatiu, els experts insten la regulació de l’ús dels dispositius en els centres educatius. En aquest apartat, diferencien entre els d’ús privat de l’alumnat (no permesos en educació infantil i primària, i limitats com a eines pedagògiques en secundària) i els dels propis centres. En aquests últims, es planteja la revisió contrastada de les aplicacions, l’eliminació dels sistemes de gratificació immediata o l’establiment de límits per edat, entre altres.

Respecte a la protecció dels drets de les persones més vulnerables (nenes, nens i adolescents), el comitè planteja la regulació de les persones creadores de contingut –incloent els kids influencers– i advoca per la “prohibició expressa d’exposar a persones menors d’edat en el contingut objecte de la seva activitat en la xarxa”, independentment que aquesta activitat generi ingressos econòmics directament o indirectament. En aquest apartat, el comitè insta especialment a regular la pràctica del sharenting amb menors per part de persones creadores de contingut o influencers.

A més, les expertes i experts desenvolupen en el seu document la importància d’ampliar els estudis, les recerques i l’avaluació dels efectes dels sistemes tecnològics en la infància, així com de promoure campanyes de sensibilització educativa, sanitària i de participació.

Un altre dels pilars de l’informe del comitè és el pla d’Alfabetització Mediàtica i Informacional, promogut activament des de fa 10 anys per la Unesco, amb l’objectiu de dotar a nenes, nens i adolescents de les destreses i eines necessàries per a no estar desprotegits en els espais digitals.

Sis grups de treball

El comitè, format per 50 persones independents i de referència en diversos àmbits, està presidit per la vicepresidenta de l’Associació Europea per a la Transició Digital, Ana Caballero, i s’estructura en sis grups de treball (Salut, Educació, Privacitat, Indústria i Consum, Drets, Participació i Pornografia/Violència Sexual), amb una presència equilibrada entre dones i homes.

El grup ha comptat amb representació del Plataforma d’Organitzacions d’Infància, UNICEF, Save the Children, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, el Consell Estatal de Participació de la Infància i de l’Adolescència, el Consell de la Joventut, Associació Espanyola de Pediatria, Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell Escolar de l’Estat, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Consell de Consumidors i Usuaris.

També han estat presents les confederacions d’associacions de mares i pares d’alumnes i les entitats i organitzacions del tercer sector d’àmbit estatal, a més d’especialistes en les àrees de la pediatria, la psicologia, la igualtat de gènere i la protecció de la salut mental, així com juristes especialitzats en la garantia dels drets de la infància i de la joventut.