Segons un estudi de Fundació Mútua, realitzat amb la col·laboració de l’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil, les formes més freqüents de violència sexual a l’àmbit digital que afecten la infància són rebre imatges o missatges sexuals no sol·licitats , requeriments insistents per tenir una relació o l’accés no desitjat a contingut pornogràfic.
Segons un estudi de Fundació Mútua, realitzat amb la col·laboració de l’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil, les formes més freqüents de violència sexual en l’àmbit digital que afecten la infància són rebre imatges o missatges sexuals no sol·licitats, requeriments insistents per a tenir una relació o l’accés no desitjat a contingut pornogràfic
En aquest exhaustiu estudi han participat 3.000 persones, ha tingut un enfocament metodològic mixt (qualitatiu i quantitatiu), i ofereix tant la visió dels progenitors com la dels nens, nenes i adolescents
Ser fet xantatge amb la difusió d’imatges íntimes i la reexpedició de contingut sexual personal sense consentiment són les situacions que major impacte psicològic han produït entre els qui les han patit
Aquestes experiències de violència sexual digital succeeixen en grau més alt en la primera adolescència, concretament entre els 13,5 i els 15 anys, amb una incidència superior en dones
Malgrat el sofriment ocasionat, l’estudi determina que un de cada tres afectats/as no ho va compartir amb ningú, i que tres de cada quatre mai li ho van explicar als seus pares
Destaca el baix nivell de denúncia d’aquestes situacions: només ho va fer un de cada cinc menors d’edat que van ser fets xantatge amb la difusió o reexpedició de continguts íntims o que van ser contactats per un adult amb finalitats sexuals
Tres de cada quatre nens, nenes i adolescents (75,4%) s’ha vist embolicat en una situació de violència sexual a través de dispositius electrònics, segons les conclusions de l’estudi “Violència sexual contra la infància i l’adolescència en l’àmbit digital”, dut a terme per la Fundació Mútua Madrilenya, amb la col·laboració de l’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil, entre els mesos de febrer i maig de 2024 amb la participació de 3.000 persones, pares i fills.
Les conclusions han estat presentades per la tinenta coronel de la Guàrdia Civil, María Dolores Gimeno, cap del Departament de Recerca Criminal i Coordinació de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil juntament amb Lorenzo Cooklin, director general de la Fundació Mútua Madrilenya.
Les formes d’agressió més freqüents a través de pantalles, que han afectat a al voltant de quatre de cada deu nens o adolescents a Espanya, són rebre imatges amb contingut sexual sense haver-les sol·licitat (43,2% dels casos), rebre missatges insistents per a quedar o buscar una relació (41,8%), ser objecte de comentaris sexuals no sol·licitats (40,2%) o accedir involuntàriament a continguts pornogràfics (39,6%).
Menys freqüent, però amb major impacte en la vida dels menors d’edat, són altres situacions de violència sexual digital que tenen a veure amb la vulneració de la intimitat i la imatge, i que inclouen situacions diverses, com la pressió per a enviar contingut sexual personal (ha afectat el 24,2% dels enquestats), ser espiat/a o controlat per parella/exparella o una altra persona (23,3%), el xantatge amb difondre contingut sexual (17,8%), la reexpedició de contingut sexual personal sense consentiment (15,1%) i la creació d’imatges amb Intel·ligència Artificial (IA) per a mostrar a la persona menor d’edat nua (12,9%).
Ampli estudi
La Fundació Mútua Madrilenya ha posat en marxa aquest estudi sobre “Violència sexual contra la infància i l’adolescència en l’àmbit digital” dins de la seva nova línia d’acció transversal en infància. Per a dur-ho a terme ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament de la Guàrdia Civil, en concret del seu Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil.
L’exhaustiu treball té un enfocament metodològic mixt en dues fases, qualitativa i quantitativa. En la quantitativa s’han dut a terme dues enquestes paral·leles amb 1.000 progenitors de menors d’edat d’entre 8 i 17 anys i 2.000 joves d’entre 16 i 22 anys. En elles es recull tant l’experiència d’aquests en situacions de violència digital com la visió dels seus progenitors.
Segons les conclusions de l’estudi, aquestes situacions de violència sexual digital succeeixen en grau més alt en la primera adolescència, concretament entre els 13,5 i els 15 anys, amb una incidència superior en dones (53%), encara que no a tanta distància dels homes (47%).
En la major part dels casos (52,2%) l’agressor en violència sexual digital és coneguda de la víctima i pertany al seu entorn. Poden ser amics, parella, exparella, coneguts, companys d’estudi o altres activitats i familiars. Els desconeguts suposen entorn del 19% dels agressors i, en un 13,4% dels casos, són coneguts únicament del món digital. En major part són homes (52,2%) i d’una edat similar a la de la víctima o una mica majors (57,6%).
Impacte en la vida i tractament psicològic
L’impacte d’aquestes experiències en la vida dels menors d’edat varia en funció de la gravetat de l’agressió, sent les agressions que vulneren la intimitat o la imatge les més nocives. En concret, quatre de cada deu adolescents que van experimentar situacions com el xantatge amb difondre continguts íntims i la reexpedició de contingut íntim o sexual personal sense consentiment qualifiquen l’impacte en la seva vida com a gran o molt gran. En total, un 29,5% dels menors d’edat que han sofert algun tipus de violència sexual digital va necessitar acudir al psicòleg.
No ho expliquen als pares i a penes es denuncia
Una de les conclusions d’aquest estudi de la Fundació Mútua Madrilenya és la diferència entre les vivències que compten els menors d’edat i la visió i el coneixement d’ells tenen els progenitors. Així, i malgrat el sofriment ocasionat, l’estudi va trobar que gairebé un de cada tres afectats/as (29,5%) no ho va compartir amb ningú i tres de cada quatre (75,8%) no li ho van explicar als seus pares.
Entre els motius per a no explicar-ho, la vergonya, la falta de confiança o el temor a una reprimenda van suposar el principal motiu per al 54,3% dels menors d’edat i un altre 30,6% va considerar que el que li havia ocorregut no era tan greu com per a explicar-lo.
Aquestes experiències de violència sexual digital en la infància i adolescència es caracteritzen, en general, per un baix nivell de denúncies a les Forces i Cossos de Seguretat. Tan sols va denunciar un de cada cinc menors d’edat amenaçades o fetes xantatge amb la difusió de contingut íntim o sexual, que van sofrir la reexpedició de contingut íntim o sexual sense el seu consentiment, la creació d’imatges de nu amb IA, o la demanda de contacte d’una persona adulta amb finalitats sexuals. D’ells/as, quatre de cada deu van acudir a denunciar acompanyats pels seus pares.
Recomanacions per a pares, educadors i nens
L’Equip Dona-Menor (EMUME) Central de la Guàrdia Civil ha aprofitat la presentació d’aquestes dades per a donar una sèrie de pautes a pares, educadors i menors per a prevenir i pal·liar aquesta violència sexual en l’àmbit digital que els afecta.
Així, als progenitors la Guàrdia Civil els aconsellen acompanyar als seus fills i filles en l’ús dels dispositius, començant per saber on naveguen i amb qui es relacionen. I si s’assabenten d’alguna situació anòmala, recomanen no jutjar-los ni culpabilitzar-los per l’ocorregut, sinó fer que se sentin recolzats en aquest moment en el qual acudeixen a demanar ajuda i acompanyar-los en tot el procés.
Als educadors, els conviden a informar, formar i sensibilitzar als seus alumnes sobre aquestes situacions per a aprendre a detectar-les, ja que la seva contribució referent a això pot ser molt rellevant, juntament amb l’actitud proactiva dels pares.
Finalment, als menors d’edat, des de la Guàrdia Civil els adverteixen que han de tenir la màxima precaució a l’hora de compartir dades personals i fer-ho només amb persones de màxima confiança, igual que amb imatges o vídeos, recordant-los que en aquest moment es perd el control sobre aquests, en aquest mateix moment i de cara al futur. Al mateix temps, els recorden que han de recórrer als seus pares davant qualsevol situació anòmala que visquin.
Sobre la Fundació Mútua Madrilenya
La Fundació Mútua Madrilenya va néixer en 2003 i té com a raó de ser contribuir a la millora social a través de quatre línies d’actuació: el suport a la recerca mèdica, l’acció social, la difusió cultural i la seguretat viària. Transversalment a totes aquestes línies, té un focus especial lloc en la infància i la joventut, on s’emmarquen activitats dins de cadascuna de les seves àrees d’actuació.
Entre les accions més rellevants estan iniciatives com el suport a la recerca mèdica en àrees com la salut mental infantojuvenil o les malalties rares que es manifesten en la infància, així com un ampli programa de prevenció, sensibilització i suport a les víctimes de l’assetjament escolar. Dins de les seves accions per a lluitar contra el maltractament i el tràfic, la Fundació Mútua Madrilenya també desenvolupa diferents iniciatives de prevenció de la violència de gènere entre els joves i, juntament amb Creu Roja, manté diferents programes d’atenció als menors fills de víctimes de maltractament.
Sobre la Guàrdia Civil-EMUMES
Entre les missions de la Guàrdia Civil destaca l’atenció i auxili a la ciutadania, mantenint com a objectiu en la seva orientació estratègica la protecció dels col·lectius més vulnerables, entre els quals, com no podia ser d’una altra manera, es troba la protecció als menors.
Per a això, l’any 1994 es van crear els EMUMES, agents especialistes de Policia Judicial que reben una formació addicional per a prestar una millor atenció a menors, dones i altres víctimes vulnerables, així com per a evitar qualsevol revictimització en el moment de realitzar les entrevistes.
Per a aconseguir aquest objectiu, la Guàrdia Civil a més col·labora activament amb organitzacions no governamentals, institucions educatives, pares i la societat en general a fi de crear un entorn segur per als nens, també en el món digital que tants riscos conté si no s’usa convenientment.
Podeu consultar l’estudi aquí.

L’Auditori de Porreres ha acollit els dies 29 i 30 d’octubre les IV Jornades de Prevenció i Intervenció Comunitària, organitzades pel Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), amb la col·laboració d’UNICEF Comitè Balears. La trobada ha reunit prop d’un centenar de professionals dels serveis socials comunitaris bàsics i representants municipals de Mallorca per reflexionar i compartir experiències sobre com garantir una participació realment inclusiva de la infància i l’adolescència.
Les jornades, titulades «Estratègies inclusives per atendre la diversitaten la infància i adolescència», han posat el focus en els àmbits de l’oci, el temps lliure i la participació comunitària, incidint en la necessitat d’eliminar barreres i generar espais accessibles per a tots els infants i adolescents, independentment de les seves circumstàncies o necessitats. Durant l’acte de cloenda, el conseller de Benestar Social del Consell de Mallorca i president de l’IMAS, Guillermo Sánchez, ha destacat que «l’oci, el temps lliure i la participació formen part del desenvolupament integral dels infants i adolescents» i ha remarcat la importància de construir entorns comunitaris que tenguin en compte la diversitat i afavoreixin la igualtat d’oportunitats.
El president de l’IMAS també ha defensat una participació infantil que tengui incidència real en les decisions que afecten els infants i adolescents, i ha reconegut la tasca dels equips professionals dels serveis socials comunitaris bàsics i de l’Àrea de Suport Territorial, que treballen per reforçar la coordinació entre administracions i donar suport als municipis. Intercanvi de coneixement i experiències El programa ha comptat amb la participació de professionals i especialistes de referència en l’àmbit dels drets de la infància i la participació infantil. Entre les ponències destacades hi ha hagut la d’Ignacio Campoy, professor de la Universidad Carlos III de Madrid i membre electe del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides per al període 2027-2031, que ha abordat els conceptes d’igualtat inclusiva i el dret dels infants a participar activament en la vida comunitària. Per la seva banda, Helena Serrano, especialista en participació infantil d’UNICEF Espanya, ha presentat eines i metodologies per impulsar processos participatius inclusius en l’àmbit local.
Les jornades també han donat a conèixer experiències desenvolupades als municipis de Múrcia i Parla, que han mostrat diferents fórmules per incorporar la veu dels infants i adolescents en la presa de decisions públiques. Un dels aspectes més destacats de la trobada ha estat la incorporació de les perspectives de joves, famílies i professionals, que han contribuït a identificar les barreres que dificulten la inclusió i a plantejar propostes per afavorir una participació més efectiva i representativa. Tallers per avançar cap a comunitats més inclusives La segona jornada ha inclòs quatre tallers pràctics dedicats a la neurodivergència, l’accessibilitat, la participació infantil inclusiva i l’escolta de les experiències en primera persona.
Aquests espais han permès compartir eines i recursos per facilitar la inclusió dels infants i adolescents en la vida comunitària i reforçar les competències dels professionals que els acompanyen. Les conclusions i propostes sorgides dels tallers es varen recollir en la conferència de cloenda, a càrrec de María del Carmen Barranco, experta en drets humans de la Universidad Carlos III de Madrid, que va reflexionar sobre la necessitat d’escoltar els infants i tenir en compte les seves opinions en totes les decisions que els afecten. La clausura també va comptar amb la participació de Valentina Milano, presidenta d’UNICEF Comitè Balears. Un espai consolidat de treball compartit La inauguració de les jornades va comptar amb la participació de la vicepresidenta de l’IMAS i de la batlessa de Porreres, que varen posar en valor la col·laboració institucional i el treball comunitari com a elements clau per avançar en la promoció dels drets de la infància i l’adolescència.
Amb aquesta quarta edició, les Jornades de Prevenció i Intervenció Comunitària es consoliden com un espai de trobada i intercanvi entre professionals i administracions locals per compartir coneixement, bones pràctiques i estratègies que contribueixin a construir comunitats més inclusives, accessibles i respectuoses amb els drets dels infants i adolescents.
Des de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Inca, ens complau convidar-vos a la inauguració de l’exposició «NOS-ALTRES i Arrels», un projecte artístic i participatiu que té com a objectiu visibilitzar la diversitat cultural i promoure el respecte, la inclusió i la convivència.
L’exposició reuneix una col·lecció de fotografies i una composició artística creades amb la participació d’infants i adolescents dels serveis d’acolliment residencial de Mallorca, amb l’acompanyament de dos artistes que han guiat el procés creatiu des de l’escolta, l’intercanvi i la col·laboració.
A través de l’art i de les històries de vida, «NOS-ALTRES i Arrels» ens convida a reflexionar sobre les nostres arrels, allò que ens identifica i allò que compartim, posant en valor la diversitat cultural com una font de riquesa i una oportunitat per construir una societat més inclusiva.
La inauguració tindrà lloc:
Dia: Divendres, 6 de novembre de 2026
Hora: 17.00 h
Lloc: Sala U del Claustre de Sant Domingo, avinguda de les Germanies, Inca.
L’exposició es podrà visitar del 6 de novembre al 4 de desembre de 2026, en l’horari següent:
De dilluns a divendres, de 8.30 a 20.30 h.
Dissabtes, de 8.30 a 13.00 h.
Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència en aquesta iniciativa, que vol esdevenir un espai de trobada, sensibilització i reflexió al voltant de la diversitat cultural, els drets humans i la convivència.
La institució presenta el seu pla insular d’infància, que incorpora la participació dels infants i adolescents i la coordinació de tots els departaments del Consell
El Consell de Mallorca avança en el procés per obtenir el reconeixement de Ciutat Amiga de la Infància d’UNICEF. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, s’ha reunit avui amb representants d’UNICEF en el marc de l’avaluació de la candidatura. A la trobada també hi han participat el conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, i la directora insular de Serveis Socials, Infància i Família, Apol·lònia Socias.
La candidatura es fonamenta en el primer Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca 2023-2028 (PADIAM), una aposta política del Consell per situar els drets i el benestar dels infants i adolescents entre les prioritats de l’acció de govern. Aquest pla incorpora els drets dels infants i adolescents a l’acció dels diferents departaments del Consell en àmbits com la salut, l’educació, els serveis socials, la cultura, la mobilitat, el medi ambient i la igualtat. L’IMAS en coordina el seguiment tècnic.
«Volem que la veu dels infants i adolescents compti en les decisions que afecten el seu dia a dia. Aspirar a aquest reconeixement és una manera de posar en valor les millores que hem introduït en el sistema, avaluar la feina que feim i exigir-nos continuar avançant amb polítiques públiques més coordinades, eficaces i properes», ha assenyalat Galmés.
En aquest sentit, el Consell ha reforçat els mecanismes de coordinació entre departaments i ha incorporat la participació dels infants i adolescents com un element estable en el disseny i el seguiment de les polítiques d’infància. Un dels instruments de participació del pla és el Consell de la Infància i l’Adolescència de Mallorca (CIAM), integrat actualment per 32 infants i adolescents. Les seves propostes es traslladen als espais de coordinació del PADIAM perquè puguin ser valorades i incorporades a l’acció institucional.
Per la seva banda, Sánchez ha destacat que «escoltar els infants també vol dir donar resposta a les seves propostes. Des de l’IMAS treballam perquè la seva participació tengui continuïtat, perquè les millores introduïdes en el sistema es tradueixin en resultats i perquè les polítiques d’infància arribin a tots els municipis de Mallorca».
La reunió d’avui forma part de la visita d’avaluació prevista en la convocatòria de 2026. El Consell hi exposa el treball desenvolupat i els mecanismes de participació i coordinació de la seva candidatura, així com els avanços assolits en la consolidació d’un model d’atenció a la infància més transversal i orientat a garantir drets. La concessió del reconeixement correspondrà a UNICEF un cop completat el procés d’avaluació.
Els pròxims 29 i 30 d’octubre de 2026, l’Auditori de Porreres acollirà les IV Jornades de Prevenció i Intervenció Comunitària, organitzades pel Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial en col·laboració amb UNICEF. La jornada “Estratègies inclusives per atendre la diversitat en la infància i adolescència”, reunirà professionals per compartir coneixements, experiències i eines d’intervenció comunitària.
Durant les jornades es crearan espais de reflexió i intercanvi d’experiències entre professionals, amb l’objectiu d’aprofundir en la intervenció comunitària i l’atenció a la diversitat, així com de reforçar el treball en xarxa. El programa abordarà diferents perspectives i estratègies inclusives per donar resposta a les necessitats dels infants, adolescents i les seves famílies des d’una mirada comunitària i col·laborativa.
L’activitat s’adreça principalment als i les professionals dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics de Mallorca. No obstant això, en cas que quedin places disponibles una vegada finalitzat el període d’inscripció, es podrà valorar la participació d’altres professionals interessats.
El període d’inscripció romandrà obert del 24 de setembre al 16 d’octubre de 2026, ambdós inclosos.
Per consultar el programa complet, els continguts de les jornades i formalitzar la inscripció, podeu accedir a l’enllaç següent:
El mes de novembre s’inaugurarà la segona edició del Curs d’Especialista Universitari en Intervenció per a la Protecció a la Infància i Suport a les Famílies, títol propi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) de 30 ECTS.
Aquest curs compta amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), i respon a la necessitat d’assegurar l’especialització dels professionals, d’acord amb les exigències i expectatives de la normativa vigent.
El pla formatiu proporciona els fonaments teòrics, normatius, metodològics i tècnics necessaris per respondre a les necessitats actuals de la pràctica professional en aquest àmbit.
La formació s’adreça a professionals en actiu i a futurs professionals de la intervenció en els serveis de protecció a la infància i de suport a les famílies; professionals de l’àmbit socioeducatiu i dels serveis socials, així com de la sanitat, del dret i d’altres titulacions vinculades amb l’exercici professional en contacte habitual amb menors d’edat i les seves famílies.
Més informació: http://fueib.org/curs/infancia
Des de l’OIAM, us animam a participar en aquesta formació especialitzada.
El pròxim 19 de setembre, el Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca organitza la III Jornada de Mobilitat Sostenible, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat 2026, enguany dedicada a l’equitat intergeneracional. La jornada tindrà lloc al pàrquing de la Llar de la Joventut (carrer General Riera, 111) de Palma.
En aquesta edició, el I Pla de l’Atenció i els Drets de la Infància i de l’Adolescència de Mallorca 2023-2028 (PADIAM), impulsat pel Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial de l’IMAS, se suma a la Jornada amb una proposta de consulta i participació infantil i adolescent.
L’objectiu és incorporar la mirada dels infants i adolescents en les qüestions relacionades amb la mobilitat sostenible i els espais públics.
La iniciativa, «Mou-te amb el PADIAM», permetrà recollir les seves percepcions i propostes sobre què funciona, què es pot millorar i què els agradaria que es fes en matèria de mobilitat. D’aquesta manera, es dona continuïtat al compromís del PADIAM amb el dret dels infants i adolescents a ser escoltats i amb la incorporació de la seva perspectiva en les polítiques públiques.
Aquesta microconsulta contribuirà a identificar fortaleses, aspectes de millora i noves propostes relacionades amb els entorns de mobilitat, partint de l’experiència quotidiana dels infants, adolescents i famílies.
🚲🚌🚶♀️Veniu, participeu i feis sentir la vostra veu!
Us esperam el 19 de setembre a la III Jornada de Mobilitat Sostenible.
Mou-te amb el PADIAM!
L’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Mallorca, integrat dins el Servei de Prevenció Comunitària i Suport Territorial de l’IMAS, va participar ahir a Madrid en una trobada organitzada per la Plataforma de Infancia España. La jornada va reunir diferents observatoris autonòmics amb l’objectiu de crear un espai de treball conjunt per millorar i homogeneïtzar les dades estadístiques del sistema de protecció de nins, nines i adolescents.
Durant la trobada s’ha posat en relleu la necessitat d’avançar cap a sistemes que no només sumin dades agregades, sinó que permetin conèixer al detall les trajectòries individuals dels nins, nines i adolescents dins el sistema.

Durant dècades, els patis escolars s’han dissenyat, en molts casos, com a grans superfícies de formigó exposades al sol, amb escasses zones d’ombra i una presència testimonial de vegetació. No obstant això, el canvi climàtic està obligant a replantejar aquest model. Les onades de calor són cada vegada més freqüents, intenses i prolongades, i els centres educatius es troben entre els espais urbans més vulnerables a aquestes condicions.

El Ple de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Mallorca aprova l’actualització de la seva composició i del seu funcionament per reforçar la representativitat i millorar la coordinació en la defensa dels drets dels infants i adolescents.

Fes clic en el següent enllaç per a consultar el programa de la jornada i inscriure’t:


Un experiment innovador a Finlàndia mostra que jugar en la terra no és només divertit sinó que transforma el sistema immunològic de la població infantil.