L’edatisme és la discriminació contra les persones a causa de l’edat, normalment a causa de perjudicis i estereotips que poden afectar de manera negativa la salut física o mental de la gent gran i limitar els seus drets d’autonomia i decisió. Amb aquesta definició, clara i concisa, s’estrena la primera de les vinyetes del llibre Edatisme, publicat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) per iniciativa de l’Observatori de les Persones Majors de Mallorca (OMM), organisme dependent de la Direcció Insular d’Atenció Sociosanitària.
La consellera de Drets Socials i presidenta de l’IMAS, Sofia Alonso, acompanyada pel vicepresident Jaume Tortella, ha estat l’encarregada d’inaugurar l’acte de presentació del llibre, que ha comptat amb dues taules rodones en les quals s’ha aprofundit sobre els aspectes que envolten l’edatisme, reptes a assolir, testimonis i anàlisi de les vies per erradicar-lo.
«Hem d’obrir els ulls a una realitat amb la qual convivim sense adonar-nos, una realitat que ens preocupa, que malauradament s’ha consolidat com la tercera causa de discriminació al món, després del racisme i el sexisme, i que podem canviar entre tots», ha dit la presidenta de l’IMAS, qui, a més, ha afegit que «hem de fer feina per donar protagonisme a les persones majors perquè són un valor incalculable de la nostra societat i aporten, entre d’altres coses, seny, valentia, experiència i saviesa. L’envelliment s’ha d’enfocar com un èxit social, no com un problema».
Creat per l’il·lustrador Javier Royo, artista amb una dilatada trajectòria dins el circuit de l’humor gràfic, col·laborador de la publicació Uppers o el diari El País i obertament compromès en temàtiques socials, el llibre presenta dades, diferents reflexions i mostra escenes quotidianes en les quals qualsevol persona es pot haver vist involucrada en algun moment de la seva vida.
La directora insular d’Atenció Sociosanitària, Elsa Herranz, participant activa de la primera taula rodona, juntament amb Royo, Marián Vázquez, responsable de l’OMM, i Martí Pellicer, professor del Centre Integrat de Formació Professional Juníper Serra, ha posat en relleu la importància d’informar, formar i donar a conèixer aquest tipus de discriminació a tots els àmbits, sigui social, educatiu, cultural o laboral: «Hem d’incorporar l’edatisme a totes les esferes socials perquè tothom sigui capaç de detectar aquest tipus de comportament i corregir-lo; el respecte i la comprensió col·lectiva davant l’envelliment és un dret. Des de l’IMAS, vetllam pel reconeixement de la diversitat en la vellesa i promovem la participació activa de la gent gran en la presa de decisions relacionades amb ells i elles».
Durant el seu torn, la responsable de l’OMM, Marián Vàzquez, ha subratllat que trobam mostres de discriminació per edatisme principalment en el llenguatge que fem servir quan xerram de o amb la gent gran, el to que utilitzam, etc. «Es manifesta de forma habitual com a infantilització, despersonalització i deshumanització».
Per la seva part, Martí Pellicer, professor del Juníper Serra, ha explicat que educar en valors i començar per sensibilitzar infants i adolescents des dels centres formatius és essencial per posar fi a desigualtats i discriminacions, i ha informat que els seus alumnes es troben en plena creació dels projectes de final de curs, que giren entorn de dues temàtiques de caràcter social. Es tracta de dos curtmetratges sobre l’edatisme i la soledat no desitjada, que es faran realitat gràcies a la col·laboració de l’IMAS a través de l’Observatori de les Persones Majors de Mallorca.
La segona taula rodona ha donat veu a Maribel Albertí i Miguel Fiol, dos testimonis que han explicat en primera persona les seves vivències davant diferents conductes edatistes. A més, una representant del Consell de les Persones Majors de Mallorca, Elia Valero, i Margalida Vives, professora del departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB, han desenvolupat els seus coneixements, opinions i idees sobre aquest tipus de discriminació.
En acabar l’acte, conduït pel comunicador Joan Carles Palos, l’autor del llibre n’ha signat exemplars als assistents.







El presidente del IMAS y la directora insular de Serveis Socials, Infància i Família han visitado las 26 familias y los 42 niños que participan en el encuentro
El proyecto promueve la autonomía de las personas mayores, acompaña a las familias cuidadoras y contribuye a prevenir la soledad no deseada
La IMAS retoma el curso 2026-2027 con 1.800 participantes y 80 grupos para fomentar la estimulación cognitiva, la autonomía personal y la socialización de las personas mayores
El IMAS colabora con la UIB en la segunda edición de un título propio de 30 créditos ECTS dirigido a profesionales y futuros profesionales del ámbito social, educativo, sanitario y jurídico.
También permanecerán cerrados los centros de atención a personas con discapacidad con plazas concertadas con el IMAS
El conseller de Bienestar Social y presidente del IMAS, Guillermo Sánchez, asiste al encuentro, que aborda propuestas de vivienda para personas mayores vulnerables y la financiación de los servicios sociales municipales
El conseller de Benestar Social y presidente del IMAS exige pasar de las declaraciones a los hechos para poner fin a décadas de exilio e incertidumbre
Guillermo Sánchez i Magdalena Ramis defienden celebrar un referéndum y piden una respuesta internacional que ponga fin a más de cincuenta años de espera
El IMAS reconoce un proyecto comunitario de prevención de las violencias machistas que implica a centros educativos, familias, comercios y diferentes agentes del municipio
El presidente del IMAS, que participará la semana que viene en la Cuarta Comisión de las Naciones Unidas, se ha reunido con la presidenta de la Asociación de Amigos del Pueblo Saharaui de las Islas Baleares
El president de l’IMAS visita les seves instal·lacions i coneix de primera mà la feina que fa en prevenció de la violència i seguretat digital
Esta actuación se enmarca dentro del apoyo del Consell a las residencias municipales que incluye también una nueva ayuda de 5 millones de euros para garantizar la sostenibilidad de 256 plazas