La consellera de Drets Socials i presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Sofia Alonso,  ha explicat a la sessió plenària del Consell de Mallorca les principals línies d’actuació posades en marxa els darrers anys per l’àrea d’Infància i Família.

D’acord amb el principi bàsic d’interès superior del menor i per donar resposta a les necessitats actuals de protecció, l’IMAS ha creat unitats i programes especialitzats en diversos àmbits si bé en un dels que s’ha fet feina de manera més intensa ha estat en el referent als casos d’explotació sexual comercial infantil i adolescent (ESCIA).

En aquest sentit, ha destacat Alonso, «l’IMAS ha estat pioner en l’impuls d’una Comissió d’Experts que va donar una visió global d’una problemàtica, que ha quedat provat, que afecta a tota la societat i els territoris i que només es podrà  combatre quan deixi d’haver adults que s’aprofitin d’infants vulnerables per mantenir relacions sexuals o per lucrar-se».

L’informe final de la Comissió, ha afegit la consellera, «està servint i ha de servir de referència a altres comunitats i ha marcat el full de ruta de les polítiques executades des del Servei encaminades a combatre aquesta xacra» i que s’han traduït en una reducció dràstica dels casos, gràcies a la coordinació de tots els agents implicats liderada per la institució insular.

Però aquesta no és l’única iniciativa innovadora que ha engegat l’ens públic, l’abril de 2021 va iniciar un programa d’atenció socioeducativa per a menors de 14 anys infractors (derivats de Fiscalia) amb la finalitat de prevenir, avaluar, corregir o derivar situacions de conflicte social mitjançant l’educació del jove en valors de convivència i la introducció de canvis en l’entorn familiar i social que possibilitin el seu desenvolupament integral com a persona. 

A més, la institució ha reforçat la intervenció dins les famílies amb mesura de protecció de risc i ha aplicat noves eines per millorar l’atenció i assessorament jurídic dels menors estrangers no acompanyats. «L’IMAS ha de protegir tots els infants, tenguin l’origen que tenguin, mallorquins o no. És la nostra obligació», ha afegit la consellera.

Mallorca és líder en quant a persones menors en acollida. Actualment més de 830 infants tenen una mesura de guarda o tutela, 466 es troben en acolliment familiar i 375 en residencial. L’any 2021 la institució va augmentar la prestació econòmica destinada a les famílies d’acollida en 100 euros més. Un increment que enguany s’ha consolidat.

Conscients que la família és la base de la societat i de la necessitat d’oferir un entorn normalitzat als infants amb mesura de protecció que de manera temporal no poden viure amb la seva , l’IMAS ha desenvolupat diferents modalitats d’acolliment familiar. Així, s’han posat en marxa dos nous programes; un, per a menors estrangers no acompanyats i un altre, per a joves amb problemes conductuals.

Una iniciativa que forma part del model d’atenció centrada en la persona que la institució aplica a tots els col·lectius amb qui fa feina i que dona resposta a necessitats específiques, en aquests casos, per garantir el bon desenvolupament integral de l’infant o l’adolescent.

D’aquesta manera, també s’han desenvolupat serveis més especialitzats en l’acolliment residencial. S’han concertat nous programes específics per a infants i adolescents amb diversitat funcional i, amb Projecte Home, per als que presenten conductes addictives. A més, es va contractar un servei per atendre els adolescents arribats de la Ciutat Autònoma de Ceuta que també es manté.

No té cap sentit voler fer millores d’un sistema sense donar veu als seus protagonistes i una evidència més que l’IMAS posa els col·lectius amb els que fan feina al centre de les seves polítiques són la Comissió de Famílies Biològiques, la de Famílies Acollidores o la de Famílies Adoptives així com el Consell de la Infància i Adolescència o l’Observatori de la Infància i l’Adolescència.

Aquest òrgan presentarà les pròximes setmanes les conclusions del procés de diagnòstic de la situació del col·lectiu a l’illa. Una consulta on han participat més de 4.600 persones (famílies, infants i adolescents, entitats i administració) que permetrà definir i articular noves línies d’atenció a la infància i l’adolescència basant-se en evidències.